GdR Grup de Recerca de Fornells de la Selva
ARTICLES...
ÚLTIMA PUBLICACIÓ AMPLIADA:
UN ASSALT AL TREN EXPRÉS DE FORNELLS.
Va ser a les 6 h del matí d'un 5 de gener de 1960. El maquinista i el fogoner del tren exprés 1104, aturat a Fornells de la Selva, es van veure encanonats per un home greument ferit, que havia caminat sota la pluja més de 25km per fugir del cercle policial que la Guàrdia Civil havia establert a la comarca després del tiroteig a la masia del Mas Clara on va resultar mort el cap de la partida militar, ...
40 anys TV3 -
40 anys TV FORNELLS
Fa poc més de quaranta anys, tres joves fornellencs (Benet Garriga, Rafa Fernández i Densi Alsina), feien sovint el cafè al bar de la Remei Pujol, aleshores, el Centre Social del poble. Un dia, el tema de la conversa que mantenien va ser al voltant del fet que ben aviat hi hauria una televisió nova a Catalunya (TV3). Pocs dies més tard en Benet va comentar que s’havia assabentat que a Cardedeu hi havia en funcionament una TV municipal. Immediatament, es van plantejar l’aventura de fer-ne una també a Fornells ...
JA EL TENIM AQUÍ!
En una data tan propera (i tan llunyana) com l’any 2019, des del Grup de Recerca de Fornells vam tenir el primer contacte amb la Rosa Maria Gil, directora dels Quaderns de la Revista de Girona, per proposar-li la possibilitat d’escriure el títol corresponent al nostre poble, dins la col·lecció dels Quaderns editada per la Diputació de Girona.
Val a dir que, des del primer moment, la seva predisposició per tal d’ajudar-nos a portar a bon port el projecte, va ser total ...
La difícil vida dels nostres avantpassats durant la Tercera Guerra Carlina.
Sovint acostumem a pensar que una vida com la que actualment gaudim la gran majoria dels nostres veïns i parents: sense bandolerisme, guerra, gana, epidèmies incurables o grans períodes de carència, ha estat el més habitual durant segles i segles de la nostra història local.
Res més lluny de la realitat...
WENCESLAO ESPINOSA LLUSÀ: Un regidor republicà exiliat.
Vam poder recuperar la carta que el nostre regidor durant el temps de la II República, Wenceslao Espinosa, va adreçar al cònsol de Mèxic a París, tot demanant l’admissió com a refugiats al país, d’ell i de la seva família.
En el mateix arxiu, vam trobar un munt de peticions similars que el govern mexicà ha tingut l’encert de publicar en una web. Per qui vulgui capficar-s’hi, es diu “MEMÓRICA. México. Haz memoria” ...
UNA TROBALLA HISTÒRICA.
Fa uns mesos, una veïna del poble, ens va fer arribar una petita pedra de tipus sorrenc, de poc més de 15 cm d’altura per 10 d’ample, que havia trobat, arran de terra, en un espai obert del centre del nostre municipi. La peça presentava una figura antropomòrfica, barbuda, molt desgastada i es trobava parcialment escapçada pel damunt de la seva part dreta. A la seva esquerra, mantenia una línia de separació amb una nova figura, gairebé desapareguda, per culpa del desgast del material. Us adjuntem la fotografia ...
AFERS DEL CAMÍ RAL.
A les acaballes de la Guerra Civil, el consistori de Fornells es va reunir per darrera vegada al “Saló de sessions de la Casa Consistorial”, que es trobava en el antic domicili del Dr. Sambola, incautat des de gener de 1937 pel Comitè Revolucionari local. Era el dijous 15 de desembre del 1938 i el 23 de desembre,l’exèrcit franquista entrava a Catalunya.
Aquest camí va ser un gran constructor de país. Va fer néixer pobles i ciutats al seu entorn i és nutrient del gran nombre de persones i de mercaderies que hi transitaven ...
LA TRANSICIÓ DELS GOVERNS MUNICIPALS A LA FI DE LA GUERRA CIVIL
A les acaballes de la Guerra Civil, el consistori de Fornells es va reunir per darrera vegada al “Saló de sessions de la Casa Consistorial”, que es trobava en el antic domicili del Dr. Sambola, incautat des de gener de 1937 pel Comitè Revolucionari local. Era el dijous 15 de desembre del 1938 i el 23 de desembre,l’exèrcit franquista entrava a Catalunya ...
EL COMUNIDOR DE L'ESGLÉSIA DE FORNELLS.
L’altre dia vaig llegir un comentari en un grup de Facebook on deien que la “garita de defensa” de l’església de Fornells és molt maca. Evidentment li vaig contestar explicant-li el significat de dita construcció. Això va obrir un petit debat en el que tothom hi deia la seva.
El 1578 els obrers de Fornells van contractar als picapedres de Girona, en Pere Lluquet i en Pere Boris, la construcció de la façana i el campanar de la Església...
FORNELLS, ELS ANYS 40 DEL SEGLE PASSAT.
Des del final de la guerra civil, els fornellencs han viscut un seguit de canvis, sens dubte els més grans de la seva història. Tots els esdeveniments es desenvolupaven amb una gran celeritat i això provocava conflictes amb les generacions anteriors que duran anys i panys no havien vist canviar gaire res...
LA CONSTRUCCIÓ DEL NOU CEMENTIRI (1933)
En l’anterior número de la revista us vàrem fer cinc cèntims de tot el que va provocar la secularització del cementiri de Fornells promoguda pel govern de la II República Espanyola. Ara us parlarem de la planificació i construcció de l’actual cementiri, lluny del centre urbà i molt més lluny encara del terreny de la Sagrera del que l’anterior n’havia gaudit la protecció durant nou segles...
La dessacralització del cementiri de Fornells.
Avui dia considerem normal l’existència d’un cementiri municipal. No ha estat sempre així.
Era habitual trobar-los propers a l’edifici de l’església, dins del territori de la sagrera que, com es pot deduir del seu mateix nom, era un lloc sagrat i ple de beneficis per tots aquells que necessitaven del seu aixopluc.
Fornells no en va ser una excepció. La façana de migdia de l’església va acollir durant molts segles el cementiri de la població fins el seu trasllat al seu actual emplaçament...
Del 4 al 15 d'octubre de 1582.
La humanitat, des del principi dels temps, ha tingut ha necessitat d’organitzar-se i així poder anticipar-se a un seguit de fenòmens que anaven succeint-se de manera cíclica.
El primer rellotge que va tenir el campanar de Fornells, només tenia una única broca que assenyalava les hores. Fins llavors, el temps estava regit pel calendari i l'horari eclesiàstic. En Josep M. Marques (arxiver del Bisbat de Girona) ens deia que possiblement, aquest rellotge que teníem al poble, podia haver estat un antic rellotge de la catedral de Girona, i que per algun motiu, va venir a parar a Fornells, potser perquè no anava a l’hora? ...
Altres temps.
Fornells, al igual que els poblets de les rodalies, tenia una població majoritàriament agrícola, i com és de suposar, la seva dieta consistia a base de granes i viandes que recollien en les seves pròpies collites. Ho completaven amb el vi, l’oli i el pa que sovint elaboraven en petits forns casolans. Com a complement acostumaven a menjar arengades I bacallà, tot i que l’autèntic rei era el porc, del qual se n’aprofitava tot, i que ben repartit podia durar tot l’any ...
Pelagi Negre Pastell (1895-1984)
Advocat, polític i historiador.
En Pelagi Negre va néixer a Castelló d’Empúries l’any 1895 i va morir a Girona l’any 1984. Era l’hereu d’un dels grans patrimonis rústics de la nostra província al segle XX, però també va destacar com a dirigent del sindicalisme catòlic local, i va participar activament en la vida política des de les files del catalanisme conservador, i va desenvolupar una notable activitat intel·lectual com analista i propagandista agrari...
Pandèmies
La redacció de la revista ens demana un escrit sobre el confinament i després de pensar que podíem fer, vaig veure pel Telenotícies Vespre de TV3, en Toni Tortajada fen un repàs de totes les pandèmies que hi ha hagut al llarg de la història. I ves per on, també podríem fer el mateix.
De cada pandèmia en podríem omplir molts de fulls, però el que avui us presentem és un recull molt resumit...
Forns de calç a Fornells
Els treballs de construcció del TGV entre el carrer Joan Turró de Girona i Riudellots de la Selva, iniciats el 2007, han permès trobar diversos jaciments arqueològics que fins ara eren totalment desconeguts: Can Gelats, Camps de Mas Figueres, Camp de l’Abadia a Aiguaviva i el Bosc de la Torre de Bach a Fornells de la Selva. Aquests jaciments han estat descoberts en el traçat de la via del tren.
Aquestes troballes també són importants ja que Aiguaviva i Fornells eren dos municipis en els quals escassament s’havien documentat troballes prehistòriques ni de l’antiguitat, ...
inauguració de la fita de pedra de la Mitja Llegua.
El passat 10 de novembre vàrem celebrar la recuperació d’un dels vestigis més importants que ens han arribat: la fita de pedra de la Mitja Llegua. Un símbol val a dir, no massa apreciat pels que l’havien d’obeir. Un símbol estrica-ment fiscal, de delimitació de drets a favor dels ciutadans de Girona vers els que hi volien entrar per comerciar-hi. Un símbol creat en un moment que alguns artesans van voler sortir dels estrictes murs de ciutat per instal·lar-s’hi a les afores de la vila, eludint així les càrregues fiscals de treballar-hi entre els seus murs...
JOAN I “el Caçador” versus FORNELLS de la SELVA
Aquesta carta l’envià, en Joan I als prohoms de la parròquia de Fornells.
“Als feels nostres los prohòmens de la parrochia de Fornells, dels brassos reyal e de la Església.
“Atès que aquests encara no han tramès la subvenció per al viatge del rei a Sardenya, com els demanava en anteriors lletres els mana enviïn un missatger al Consell de Barcelona amb ple poder per tal d’assegurar l’ajut...
RECORDANT UN AMIC.
Enguany fa 80 anys del naixement d’en Josep Mª Marquès i Planagumà, sacerdot, historiador i arxiver. Va néixer a Cruïlles el 8 d’octubre 1939 i va morir a Girona el 8 de novembre 2007 a la edat de 68 anys. Aquest home va publicar més de cent setanta treballs, que abasten la història, la cultura, l'educació, l'economia, o la política. Els seus principals camps d'interès van ser les ciències religioses i les documentals...
PERE ROS,
Apotecari de Fornells.
Avui us presentarem un remei fet per en Pere Ros, apotecari de Fornells. Aquest remei servia per calmar el mal de queixal, també servia per combatre la mala olor de boca i per blanquejar les dents.
Això era el que l’apotecari de Fornells, fabricava i venia a la gent a finals del segle XVIII o principis del XIX...
FOGATGES A FORNELLS.
El segle XIV va començar amb una onada de fred glacial, que va fer créixer la fam i la misèria, però la cosa no va acabar aquí, la resta de segle va ser una època de crisi generalitzada per a tota la població europea provocada per les males collites, les guerres i les malalties. Segons l’historiador Vicente Moreno Cullell, la pesta negra va causar a mitjans del segle XIV una gran mortaldat, en poc més de quatre anys, a Europa moririen uns vint milions de persones, un terç de la població i es van veure afectats tots els estaments socials del camp i de les ciutats ...
CAMÍ VELL DE GIRONA A CALDES VA SER LA VIA AUGUSTA ? (2ª part)
Al segle XIV i degut a la intensificació del comerç, un del dos camins esdevindria més utilitzat que l’altre convertint-se així en el més important. Les mercaderies cada cop més voluminoses necessitaven d’un camí amb menys dificultats orogràfiques, encara que el recorregut fos mes llarg.
El Camí Ral complia perfectament aquests requisits i el seu traçat era molt més planer que l’antic camí de Caldes o possible Via Augusta, que tot i ser més rectilini, només de sortir de Girona ja es trobava amb un gran inconvenient, la pujada de Palau-Sacosta ...
CAMÍ VELL DE GIRONA A CALDES VA SER LA VIA AUGUSTA ? (1ª part)
En l’últim article publicat, parlàvem del CAMÍ RAL o REIAL al seu pas pel nostre municipi, camí molt important i vertebrador a nivell nacional, però avui parlarem d’un altre camí, que és molt més antic que el abans esmentat. El Camí Vell de Girona a Caldes (strata qui pergit de Gerunde ad Barchinonam), i que antigament podia haver estat conegut amb el nom de Via Augusta, i anteriorment com el Camí d’Heràcles....
El camí Ral al seu pas per Fornells
El camí ral ha estat, i encara ho és, l’entrada vertebradora de Catalunya i de la península Ibèrica. És a través d’aquest camí que arribaren molts pobles situats més al nord d’Europa.
Aquest camí era conegut per la Via Heraclea, rebatejat pels romans amb el nom de Via Augusta i que l’ompliren de contingut. Més tard, en la edat mitjana, fou conegut com Strata Francisca (calçada de França), i ja en l’edat moderna i fins ara com a Camí Ral (o Camí Reial)...
Plànol Francès de l'any 1808
Aquest plànol francès, de l’any 1808, ens marca les parades de postes que hi havia des de Perpinyà fins a Barcelona.
En ell hi surt, entre altres, l’Hostal de la Seva (Ceba), i que pertany al nostre municipi juntament amb el de la granota, Mallorquines Hostalric i així fins Barcelona ...
Les nostres campanes
Avui us volem parlar de les campanes del nostre campanar, però abans tots hem de saber que una campana és un instrument musical de percussió i que al llarg dels segles ha tingut diverses afinacions. Encara que en un principi no feia falta que les campanes fossin afinades, perquè l’objectiu era que se sentissin com més lluny millor, amb el pas del temps cada cop es va donar més importància a l’afinació per tal d’aconseguir diferents tipus de sons ...
Mare de Déu de Fàtima
El dia 8 d’abril de 1851, la imatge de la Mare de Déu de Fàtima va visitar el nostre poble. Enmig d’un clima de fervor popular la processó va anar recorrent bona part dels carrers del poble. L’aspecte de Fornells va canviar totalment durant uns dies. L’habitual grisor del poble de Fornells de la postguerra va ser oblidada per una altre de més alegre, optimista, participatiu i de colors vius. Els veïns varen engalanar els carrers, les façanes, les finestres i els balcons amb garlandes, escuts, roses, papers de seda, i altres elements decoratius ...
15 è aniversari del Grup de Recerca de Fornells
Enguany el nostre grup compleix 15 anys. La il·lusió continua essent la mateixa que teníem quan vàrem començar. El compromís que vàrem adquirir amb tots vosaltres creiem que l’hem anat complint. No volem cap lluïment personal sinó simplement gaudir i compartir tot allò que anem trobant, encara que siguin petites engrunes de la nostre història, que al cap i a la fi és la història de tots ...
MAS LA SEVA, abans "BORDA COMTESA"
El mas La Seva està situat en una explanada al nord-oest del nostre terme municipal, donant-li nom al sector “el Pla de la Seva” i que comprèn tot el veïnat que hi ha a la N-II (aleshores era el camí reial) i que va de l’Altamira fins a Ferros Puig i des de el mas Amich fins a la Torre de Rodés. ...
EL MAS CASES
Segons un document del monestir de Sant Daniel, amb data del 26 de març de 1142, en Ramon de Serra va fer pelegrinatge a Jerusalem i va empenyorar, al monestir de Sant Daniel i a la seva abadessa Ermessendis, el violari que té de certs masos situats al municipi de Fornells de la Selva, concretament al puig de Cases; i que la seva esposa Sibil·la havia llegat al monestir per deu morabatins d'or ...
LES TOMBES DE L'ESGLÉSIA
A partir del segle XV, l’autoritat eclesiàstica va permetre fer enterraments dins les esglésies, la pressió dels fidels, uns per religiositat i altres per prestigi varen acabar per aconseguir-ho. Però la demanda fou tan nombrosa que per limitar l’espai, es varen tenir que reservar les concessions a persones benestants i/o lliures ...
EL PAS D'EN POU.
Avui parlarem del riu Onyar, concretament de l’indret conegut com el pas d’en Pou, que està situat a la carretera que uneix Fornells amb Quart i Llambilles.
Antigament, l’única manera que tenien les persones per travessar el riu Onyar era fent-ho directament per dins l’aigua. L’altre opció pels que no volien mullar-se els peus, tenien al seu abast una passera de fusta ...
L'ONYAR, EL BUGANTÓ I LES SEVES TOPONÍMIES.
Dels quatre rius que travessen la ciutat de Girona, el més emblemàtic és se’ns dubte el riu Onyar.
D’on bé el nom del riu, encara no està massa clar. Documents de l’any 942 l’esmenten amb el nom de “Onnare”. El mot “Areny” també el trobem fent referència al riu, i curiosament en basc és “Ondar” ...
CAPELLA DE SANTA MARIA AL CASTELL DE FORNELLS.
Al nostre poble, no solament hem tingut una església parroquial, sinó que també hi hagué una capella romànica. La capella, dedicada a la verge Santa Maria, formada d’una sola nau amb volta i amb un campanar d’espadanya. Actualment està en ruïnes i es troba situada al costat del Castell de Fornells, reconvertit després en mas ...
LA PORTA DE LA TORRE DEL GOVERNADOR DE FORNELLS DE LA SELVA.
Sabem que la casa coneguda amb el nom de “Torre del Governador”, avui actual Ajuntament, rep aquest nom a partir del segle XVI en motiu del seu propietari Pere de Cardona i de Requesens, Governador General de Catalunya. Al llarg del temps, el mas ha estat ...
PROJECTE ALTAR MAJOR.
voldríem mostrar-vos el que va succeir amb l’altar després de la Guerra, les decisions que es varen prendre un cop acabada i del que d’aquestes va quedar. De fet, són records que tampoc ara hi són presents donat que, molt recentment, el nostre altar major s’ha tornat a reformar. Valdrà la pena dons, fer una mica de memòria ....
LLEGENDA DEL CASTELL DE FORNELLS.
Temps era temps que a Fornells de la Selva hi havia un Castell. No era un castell gran, ple de torres empedrades, muralles inexpugnables i un pati central on els cavallers s’entrenaven amb lluites simulades i exhibicions fatxendes d’armes i d’honors. Doncs no ....
A MOSSÈN JOSEP MARIA MARQUÈS PLANAGUMÀ.
El petit de Can Comas va néixer a Cruïlles, al Baix Empordà, el 8 d’octubre de 1939. Aviat ell i la seva família es varen traslladar a Vilobí d’Onyar buscant una vida millor en temps de postguerra. Amb onze anys va entrar al seminari de Girona on va començar els seus estudis de teologia i història ....
FORNELLS I L'ESGLÉSIA UNIVERSAL.
Fornells ha estat des de sempre un poble que al llarg del temps ha fet una aportació força activa anvers a la diòseci, així com a l’església universal ....
MESTRES DE FORNELLS.
Duran el segle XVII, el castellà, erigit en la llengua de la monarquia hispànica, hauria assolit la categoria d’idioma de poder, en conseqüència, d’idioma de prestigi. El català, per la seva banda, hauria quedat desassistit políticament, subordinat a l’esfera plebea i quotidiana ....
EL CASTELL DE FORNELLS. PIONER A LA HISTÒRIA DE CATALUNYA.
Al voltant de l’any mil, la societat a Europa, pateix un canvi profund. Naturalment, no a tot arreu d’igual manera ni en el mateix moment. Si comparem però, la xarxa de relacions personals i socials existents durant el segle X amb les del segle XI, veurem que ....
FORNELLS, UN POBLE DE RAJOLERS.
Durant la major part de la seva història, Fornells ha estat un poble de masos. Actualment els masos perduren físicament sobre el terreny, però ha canviat la seva funció econòmica i humana. La indústria al municipi començà ja en el segle XIX, amb les rajoleries i les bòviles ....
PONT SOBRE EL RIU ONYAR -PAS D'EN POU-.
En aquest article volem repassar la història d’un pont que hi havia al riu Onyar.A la carretera de Fornells a Llambilles, al pas d’en Pou, aproximadament l’any 1918, s’hi va construir un pont de ferro, que per les seves dimensions era per a ús de vianants ....
