GdR Grup de Recerca de Fornells de la Selva
ARTICLES...
ÚLTIMA PUBLICACIÓ AMPLIADA:
JA EL TENIM AQUÍ!
En una data tan propera (i tan llunyana) com l’any 2019, des del Grup de Recerca de Fornells vam tenir el primer contacte amb la Rosa Maria Gil, directora dels Quaderns de la Revista de Girona, per proposar-li la possibilitat d’escriure el títol corresponent al nostre poble, dins la col·lecció dels Quaderns editada per la Diputació de Girona.
Val a dir que, des del primer moment, la seva predisposició per tal d’ajudar-nos a portar a bon port el projecte, va ser total ...
LA TRANSICIÓ DELS GOVERNS MUNICIPALS A LA FI DE LA GUERRA CIVIL
A les acaballes de la Guerra Civil, el consistori de Fornells es va reunir per darrera vegada al “Saló de sessions de la Casa Consistorial”, que es trobava en el antic domicili del Dr. Sambola, incautat des de gener de 1937 pel Comitè Revolucionari local. Era el dijous 15 de desembre del 1938 i el 23 de desembre,l’exèrcit franquista entrava a Catalunya ...
EL COMUNIDOR DE L'ESGLÉSIA DE FORNELLS.
L’altre dia vaig llegir un comentari en un grup de Facebook on deien que la “garita de defensa” de l’església de Fornells és molt maca. Evidentment li vaig contestar explicant-li el significat de dita construcció. Això va obrir un petit debat en el que tothom hi deia la seva.
El 1578 els obrers de Fornells van contractar als picapedres de Girona, en Pere Lluquet i en Pere Boris, la construcció de la façana i el campanar de la Església...
FORNELLS, ELS ANYS 40 DEL SEGLE PASSAT.
Des del final de la guerra civil, els fornellencs han viscut un seguit de canvis, sens dubte els més grans de la seva història. Tots els esdeveniments es desenvolupaven amb una gran celeritat i això provocava conflictes amb les generacions anteriors que duran anys i panys no havien vist canviar gaire res...
LA CONSTRUCCIÓ DEL NOU CEMENTIRI (1933)
En l’anterior número de la revista us vàrem fer cinc cèntims de tot el que va provocar la secularització del cementiri de Fornells promoguda pel govern de la II República Espanyola. Ara us parlarem de la planificació i construcció de l’actual cementiri, lluny del centre urbà i molt més lluny encara del terreny de la Sagrera del que l’anterior n’havia gaudit la protecció durant nou segles...
La dessacralització del cementiri de Fornells.
Avui dia considerem normal l’existència d’un cementiri municipal. No ha estat sempre així.
Era habitual trobar-los propers a l’edifici de l’església, dins del territori de la sagrera que, com es pot deduir del seu mateix nom, era un lloc sagrat i ple de beneficis per tots aquells que necessitaven del seu aixopluc.
Fornells no en va ser una excepció. La façana de migdia de l’església va acollir durant molts segles el cementiri de la població fins el seu trasllat al seu actual emplaçament...
Del 4 al 15 d'octubre de 1582.
La humanitat, des del principi dels temps, ha tingut ha necessitat d’organitzar-se i així poder anticipar-se a un seguit de fenòmens que anaven succeint-se de manera cíclica.
El primer rellotge que va tenir el campanar de Fornells, només tenia una única broca que assenyalava les hores. Fins llavors, el temps estava regit pel calendari i l'horari eclesiàstic. En Josep M. Marques (arxiver del Bisbat de Girona) ens deia que possiblement, aquest rellotge que teníem al poble, podia haver estat un antic rellotge de la catedral de Girona, i que per algun motiu, va venir a parar a Fornells, potser perquè no anava a l’hora? ...
Altres temps.
Fornells, al igual que els poblets de les rodalies, tenia una població majoritàriament agrícola, i com és de suposar, la seva dieta consistia a base de granes i viandes que recollien en les seves pròpies collites. Ho completaven amb el vi, l’oli i el pa que sovint elaboraven en petits forns casolans. Com a complement acostumaven a menjar arengades I bacallà, tot i que l’autèntic rei era el porc, del qual se n’aprofitava tot, i que ben repartit podia durar tot l’any ...
Pelagi Negre Pastell (1895-1984)
Advocat, polític i historiador.
En Pelagi Negre va néixer a Castelló d’Empúries l’any 1895 i va morir a Girona l’any 1984. Era l’hereu d’un dels grans patrimonis rústics de la nostra província al segle XX, però també va destacar com a dirigent del sindicalisme catòlic local, i va participar activament en la vida política des de les files del catalanisme conservador, i va desenvolupar una notable activitat intel·lectual com analista i propagandista agrari...
Pandèmies
La redacció de la revista ens demana un escrit sobre el confinament i després de pensar que podíem fer, vaig veure pel Telenotícies Vespre de TV3, en Toni Tortajada fen un repàs de totes les pandèmies que hi ha hagut al llarg de la història. I ves per on, també podríem fer el mateix.
De cada pandèmia en podríem omplir molts de fulls, però el que avui us presentem és un recull molt resumit...
Forns de calç a Fornells
Els treballs de construcció del TGV entre el carrer Joan Turró de Girona i Riudellots de la Selva, iniciats el 2007, han permès trobar diversos jaciments arqueològics que fins ara eren totalment desconeguts: Can Gelats, Camps de Mas Figueres, Camp de l’Abadia a Aiguaviva i el Bosc de la Torre de Bach a Fornells de la Selva. Aquests jaciments han estat descoberts en el traçat de la via del tren.
Aquestes troballes també són importants ja que Aiguaviva i Fornells eren dos municipis en els quals escassament s’havien documentat troballes prehistòriques ni de l’antiguitat, ...
inauguració de la fita de pedra de la Mitja Llegua.
El passat 10 de novembre vàrem celebrar la recuperació d’un dels vestigis més importants que ens han arribat: la fita de pedra de la Mitja Llegua. Un símbol val a dir, no massa apreciat pels que l’havien d’obeir. Un símbol estrica-ment fiscal, de delimitació de drets a favor dels ciutadans de Girona vers els que hi volien entrar per comerciar-hi. Un símbol creat en un moment que alguns artesans van voler sortir dels estrictes murs de ciutat per instal·lar-s’hi a les afores de la vila, eludint així les càrregues fiscals de treballar-hi entre els seus murs...
JOAN I “el Caçador” versus FORNELLS de la SELVA
Aquesta carta l’envià, en Joan I als prohoms de la parròquia de Fornells.
“Als feels nostres los prohòmens de la parrochia de Fornells, dels brassos reyal e de la Església.
“Atès que aquests encara no han tramès la subvenció per al viatge del rei a Sardenya, com els demanava en anteriors lletres els mana enviïn un missatger al Consell de Barcelona amb ple poder per tal d’assegurar l’ajut...
RECORDANT UN AMIC.
Enguany fa 80 anys del naixement d’en Josep Mª Marquès i Planagumà, sacerdot, historiador i arxiver. Va néixer a Cruïlles el 8 d’octubre 1939 i va morir a Girona el 8 de novembre 2007 a la edat de 68 anys. Aquest home va publicar més de cent setanta treballs, que abasten la història, la cultura, l'educació, l'economia, o la política. Els seus principals camps d'interès van ser les ciències religioses i les documentals...
PERE ROS,
Apotecari de Fornells.
Avui us presentarem un remei fet per en Pere Ros, apotecari de Fornells. Aquest remei servia per calmar el mal de queixal, també servia per combatre la mala olor de boca i per blanquejar les dents.
Això era el que l’apotecari de Fornells, fabricava i venia a la gent a finals del segle XVIII o principis del XIX...
FOGATGES A FORNELLS.
El segle XIV va començar amb una onada de fred glacial, que va fer créixer la fam i la misèria, però la cosa no va acabar aquí, la resta de segle va ser una època de crisi generalitzada per a tota la població europea provocada per les males collites, les guerres i les malalties. Segons l’historiador Vicente Moreno Cullell, la pesta negra va causar a mitjans del segle XIV una gran mortaldat, en poc més de quatre anys, a Europa moririen uns vint milions de persones, un terç de la població i es van veure afectats tots els estaments socials del camp i de les ciutats ...
