GdR   Grup de Recerca de Fornells de la Selva

UNA MALALTIA A FORNELLS (S. XVIII).

​

Les malalties deuen haver canviat poc al llarg de la història. Dolor, sofriment i limitació física tindran sempre el mateix gust amarg. Si hi ha diferència és només en els tractaments que s`hi apliquen.

​

Dels malalts particulars d’èpoques passades en sabem poc. Per això trobem interessant de dir alguna cosa de les cures que va rebre mossèn Joan Simon, rector de Riudarenes, que va morir el 1775 a Fornells, a casa del seu nebot, Josep Busquets, pagès i casat amb Agnès Simon. Va disposar en testament que tots els seus béns es destinessin a sufragar oracions; d’aquesta  darrera voluntat se’n deia “fer hereva l’ànima”. Els paper van fer cap a l’Arxiu Diocesà, on es troben.

​

El nostre recordat doctor Sambola hauria estat prou satisfet de saber noms dels seus col·legues de  Fornells del segle XVIII.

​

Exercia ací un doctor, de nom Tomàs Canonge i Noguera. Entre els dies 1 d’abril, que començà a atendre’l, i 2 de juny, data de la mort de mossèn Joan Simon, li va fer 194 visites, una mitjana de 3 al dia. Cada dos o tres dies, a més, va tenir consulta amb un col·lega. I encara, en tres ocasions, el va vetllar de nit.

​

Les visites es pagaven a 5 sous¸ plegades van pujar a 48 lliures. Les consultes , en total 24, a 12 sous, muntaren en total 14 lliures. Finalment, per les vetlles, demanà 11 lliures. Una part (12 lliures) fou pagada en pessetes¸ foren vint-i-nou pessetes.

​

El metge consultat era el doctor Jaume Riera, de Cassà, que acredità durant la malaltia 18 visites (que cobrava a 5 pessetes cada una) i 18 consultes (a 12 sous, com el col·lega de Fornells), per un total de 28 lliures.

​

El malalt, per tant, tingué el metge a casa, matí, migdia i vespre cada dia, i consultes freqüents, però en pagà una quantitat important. Era foraster; la gent del poble, en canvi, acostumava a aconductar-se i pagar un preu fix cada any, en salut i en malaltia, a condició de ser atesos sempre que ho necessitessin.

​

Mossèn Joan tenia la seva conducte a Riudarenes amb el metge Joan Tresserres de Santa Coloma, i li pagava una quartera de blat anual.

​

Els comptes de la malaltia cresqueren extraordinàriament a la farmàcia, “la botiga de Fornells pròpia de Josep Passapera, apotecari de Girona”. Era doncs, una farmàcia sucursal. Hom ressenyà les medecines preses cada dia; no hi havia visita sense receptes. Res d’aspirines i específics; el metge receptava barreges que calia preparar en cada ocasió. El doctor receptava en llatí, i a més, amb un llenguatge abreujat que només l’apotecari sabia entendre.

​

Amb tot, amb algun coneixement de llatí, podem deduir que si la recepta diu  “ol. amig. dul.”, significa “oli d’ametlles dolces”, i que, quan es receptava “syr. viol. et papav. rubr.”, l’apotecari avia de preparar xarop de violes i cascalls, que evidentment servia com a analgèsic. També serví el farmacèutic alcanfor, cordials, gelatines, flor de presseguer i opiacis. De quina malaltia es tractava? No hi ha manera de saber-ho. La farmàcia Passaperes de Fornells presentà factura total de 471 lliures; en cobrà 45 i en féu gràcia de la resta.

​

Malaltia mortal, la de de mossèn Simon. Se n’adonà aviat; allitat el dia 1 d’abril, el 21 Següent es disposava a fer testament. Cridà com a notari el rector de Fornells, mossèn Miquel Sallés; aquest acudí, portant el registre parroquial de testaments, i acompanyat de quatre testimonis; fra Josep Surià, religiós dominic, el metge, Dr. Canonge, que ja coneixem, i dues persones, que ens plau de trobar; Pere Mundet, cirurgià de fornells i Pere Mateu, mestre de minyons del poble.

​

H havia, doncs, cirurgià a Fornells, i encara l’ajudà en el nostre cas Benet Costa, cirurgià de Vilobí, que cobrà 3 lliures per treballs que no s’especifiquen. El cirurgià Mundet acudí cada dia a veure el malalt; el sagnà, ara a la mà, ara al peu; li aplicà ventoses i vesicatoris; li obrí una paròtide amb “puntual de foc”, és a dir, amb un ferro roent i li eixamplà més tard amb la llanceta. Encara li curà unes “esqueriacions sobre lo sacro”, per un total de 99 visites i 6 consultes; presentà factura per 57 lliures. El cirurgià era semblant als actuals practicants, en el sentit de treballar a les ordres del metge, però tenia una missió més limitada, la de fer operacions elementals.

​

L’equipament sanitari del poble, ara fa dos segles, era prou complet, i el servei, zelós; el malalt rebé en dos mesos més de 300 visites de quatre facultatius.

​

Pel que fa al mestre, Pere Mateu, ens plau de tenir-ne el nom; mentre no en trobem d’altre, el considerarem el més antic mestre d’escola conegut de Fornells. No tenia cap missió prop del malalt, sinó la de testimoni del testament. Però el mestre de Riudarenes sí que va intervenir a l’enterrament del capellà difunt, que se celebrà a la parròquia d’origen, i rebé per això una caritat similar a la que feia als clergues que hi prenien part.

​

Per aquells anys, gairebé tots els pobles tenien escola, i era costum d’augmentar els magres emoluments dels qui la feien amb caritat que se’ls donaven en ocasió d’actes de culte; en ells dirigien el rosari o bé cooperaven en el cant.

​

JOSEP M MARQUÈS.     Any 1990

​

​

Recordar-lo és el millor homenatge que li podem fer a un home d´un enorme bagatge humanístic i amb una dedicació constant a la investigació històrica i al patrimoni cultural de les terres de Girona.