GdR   Grup de Recerca de Fornells de la Selva

El doctor Ignasi Sambola i Casanovas va arribar a Fornells el 23 de setembre del 1927. Amb 27 anys (havia nascut el 24 de maig de 1900 a Sort) la plaça de metge recent comprada al doctor Mons, com era costum, i un munt d’il·lusions al damunt que la incomprensió d’un cert caciquisme un munt d’il·lusions local no va fer mai enrere.

 

Els primers dos anys, el doctor tenia l’estada i la consulta als baixos de la casa on actualment hi ha l’Estanc.

 

Era natural de Lleida. Tot i així, tant ell com el seu germà Ramon van recalar en les nostres terres i ja no hi varen marxar mai més llevat l’interval dolorós de la nostra Guerra Civil.

 

Conegué el Fornells dels molins de vent, els carros i les tartanes, carburo a les quadres i mitja dotzena de bicicletes com a tot parc mòbil.

 

Va ser metge fins a la seva jubilació el 1970. Alcalde (“sense ganes”, segons deia) des de 1940 fins el 1960, quan finalment va ser cessat per raons polítiques de l’època. Es donà la casualitat que va rebre l’alcaldia del Sr. Josep Puigdevall i la va deixar al seu fill, en Lluís Puigdevall, vint anys més tard.

 

Fou home de tarannà conciliador, de conviccions cristianes i un cert esperit progressista. Encara se’l recorda amb la seva moto, la primera de l’època, anant a visitar la seva nombrosa clientela (inicialment no arribava a les 500 persones) repartida per Quart, Riudellots, Vilablareix, Palau i Llambilles, a més del propi Fornells.

 

Tenia per costum, abans de pujar a veure el malalt, de passar-se pe la cuina i comprovar el tipus d’alimentació de la casa: si era suficient, adequada... En el que es bullia a les peroles podia intuir algun cop l’origen de la seva malaltia.

 

Ara voldríem però, remarcar la seva activitat com a recercador. Fou el primer que va adonar-se de la importància que tenien els documents que es trobaven pels masos i com eren aquests de vitals per conèixer la seva història. Per conèixer-la i per comprendre-la.

 

Va recollir escriptures, llibres, fotografies i, fins i tot un “amillorament” del 1739 que un infant s’entretenia amb tota la seva Innocència en anar-li arrencant les fulles. També va ser reporter d’esdeveniments viscuts a la postguerra: la inauguració del telèfon, l’arribada de les missions, la inauguració de la campana del Roser...., i mes tard, en la publicació de diversos articles en revistes locals.

 

Malgrat les seves diverses ocupacions, treballà i gaudí intensament en aquesta activitat recercadora fins a la fi dels seus dies, el 23 de Juliol del 1986.