El Pas d'en Pou

EL PAS D'EN POU.

Revista Forn d'Anells núm. 125 (2015)

Avui parlarem del riu Onyar, concretament de l’indret conegut com el pas d’en Pou, que està situat a la carretera que uneix Fornells amb Quart i Llambilles.

Antigament, l’única manera que tenien les persones per travessar el riu Onyar era fent-ho directament per dins l’aigua. L’altre opció pels que no volien mullar-se els peus, tenien al seu abast una passera de fusta, això sí, els que ho feien amb el carro s’hi paraven una estona perquè l’animal aprofités per beure aigua.

La passera de fusta estava suficientment aixecada de la llera del riu aproximadament un metre i s’aguantava per petits pilars de fusta, això permetia el pas de la gent encara que l’aigua tingués diferents canvis de nivell. Per les crescudes d’aigua més importants era inevitable que la corrent s’emportés les travesses de fusta, però com que les tenien lligades amb unes cadenes de ferro, un cop tornava el nivell de l’aigua a la seva normalitat els hi permetia recuperar-les i posar-les al seu lloc, així no es perdien riu avall.

Amb el temps, la manera de passar d’un costat a l’altre del riu es va millorar amb la construcció d’un pont de ferro, “a l’estil Eiffel”, aproximadament a l’any 1918. Aquest pont estava aixecat molts metres sobre la llera del riu, i per això tenia unes escales amb 14 graons per accedir-hi. El pont, d’1 metre d’amplada estava recolzat sobre dos pilars de formigó i unia les dues riberes del riu Onyar de forma majestuosa. Durant molts anys el pont va compartir el pas amb l’antiga passera de fusta, que encara era útil per la gent que volia estalviar-se de pujar les escales del nou pont de ferro i que per fer-ne via encara utilitzaven l’antiga passera de fusta. Com hem dit abans, l’amplada del pont de ferro era d’un metre aprox. amb un terra de taulons de fusta, això només permetia travessar-lo a peu o amb bicicleta, i amb el greuge de les escales. (El Grup de Recerca no sap quan es va desmantellar, si algú ho recorda ho podem compartir).

L’increment de la circulació de vehicles de tota mena, entre ells els cotxes, motos... impulsà al nostre Ajuntament el dia 9 d’abril de 1957 a projectar i construir un passa-llis de formigó, per un import de 135.760 pessetes i a tornar en 20 anys, sense interessos. El nou passa-llis, amb una certa amplada i una alçada de casi dos metres, era capaç de resistir les petites riuades i permetre la circulació entre les dues bandes del riu. És evident que durant les grans riuades l’aigua sobrepassava el passa-llis i quedava submergit, tornant a quedar interrompuda la circulació d’una ribera a l’altre.

Construcció del nou passa-llis de formigó.

L’any 1960, i engalonat per la ocasió, l’alcalde d’aleshores el Sr. Ignasi Sambola el va inaugurar i el mossèn de la nostra parròquia el Sr. Francesc Vilà el va beneir. Tot el poble hi era present. L’obra era molt important perquè la millora que suposava també ho era.

A la fotografia del dia de la inauguració s’hi pot observar en Francesc Puigdevall Reixach, en Jaume Brugué Planas, el Mn. Francesc Vilà, en Joan Pujol Martínez, l’alcalde Ignasi Sambola Casanovas i en Josep Otero Triola, juntament amb tots els assistents.

Al cap de 27 anys (octubre de 1987) el passa-llis de formigó fou arrossegat per les aigües i l’Ajuntament es veié obligat a construir un altre pont. Aquest, de grans dimensions, amb deu metres d’amplada i un cost de 46.292.711´- pessetes, és el que avui utilitzem. Aquest cop fou el Conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya, el Sr. Gomis, juntament amb el nostre alcalde, el Sr. Benet Garriga els encarregats de la inauguració. El dia escollit va ser el 9 de març de 1991.

Any 2015.