GdR   Grup de Recerca de Fornells de la Selva

No fa pas massa temps, us varem poder mostrar en aquesta mateixa Revista de Fornells les imatges del retaule major de la nostre església abans de la desfeta del 36. Són pocs els fornellencs que es troben entre nosaltres que varen poder gaudir directament d’aquell. Fins i tot, Mossèn Josep M. Marqués, quan el va explicar en el seu llibre “Fornells, l’església i l’Església”, sols hi va poder fer esment als records (força vius i encertats pel que es va poder demostrar més tard) d’aquells que encara el podien descriure amb nitidesa.

 

Ara us volem fer partícips d’una nova troballa: voldríem mostrar-vos el que va succeir amb l’altar després de la Guerra, les decisions que es varen prendre un cop acabada i del que d’aquestes va quedar. De fet, són records que tampoc ara hi són presents donat que, molt recentment, el nostre altar major s’ha tornat a reformar. Valdrà la pena dons, fer una mica de memòria.

 

Ens hem d’imaginar un espai buit, fosc, probablement malmès pels cops dels que varen arrencar de les seves parets les peces del l’antic altar i per l’ús divers que durant la contesa l’espai va tenir. I calia guarnir-lo.

 

El primer projecte, fet just després del 39, conté poc més que un altar recolzat a la paret (la missa es deia a esquenes dels creients) i tres grans figures de Sants (Sant Cugat, Sant Josep i Sant Narcís) enmig de cadascuna de les voltes del absis. Malgrat la precarietat del que hi havia, fins a finals dels anys 50 no es comença a plantejar seriosament un canvi del mateix.

 

Hem trobat i ara us mostrem, el projecte original del 1960. Com podeu comprovar, era d’una gran bellesa i estava dotat de l’harmonia i alhora grandiositat que precisaven el lloc i l’època.

 

Les tres imatges sobre l’altar, quedaven recollides dins de tres capelles superposades i revestides de diversos ornaments rematats per escultures d’àngels en mig d’un bosc de formes arquitectòniques d’aspecte gaudinià. Tot plegat tenia un punt majestuós i gaudia d’un precís equilibri entre les formes que l’església mantenia des de la seva concepció inicial i les pròpies del moment en que es planteja la reforma.

 

Tanmateix, el projecte no s’arribà a executar en la seva totalitat. Com podeu veure, l’altar major del que hem gaudit les darreres generacions de fornellencs es va quedar força a mig camí del que ara acabem de rescatar i us volíem presentar.

 

Si bé és cert que el volum del que es va construir fou de mides semblants, no deixava de ser una còpia gairebé minimalista del que s’havia projectat: rosetons buits, capelles sense ornamentació i amb una planxa llisa com a tota presentació. A més, rematat per tres creus nues a sobre de cadascuna de les figures dels Sants. Digne, res a dir, sense cap espai però, ni per la contemplació, ni pel gaudiment, podríem afegir.

 

Desconeixem si el pressupost de l’obra es trobava molt lluny de les butxaques dels feligresos de l’època o si algú va pensar que el projecte era massa ostentós per un poble com el nostre. En qualsevol cas, sols volem deixar constància del que podia haver estat i no va ser i del que hauríem pogut tenir i, pel que fos, no va ser possible realitzar.