GdR Grup de Recerca de Fornells de la Selva
L'ONYAR, EL BUGANTÓ I LES SEVES TOPONÍMIES.
Revista Forn d'Anells núm. 123 (2015)
Dels quatre rius que travessen la ciutat de Girona, el més emblemàtic és se’ns dubte el riu Onyar.
D’on bé el nom del riu, encara no està massa clar. Documents de l’any 942 l’esmenten amb el nom de “Onnare”. El mot “Areny” també el trobem fent referència al riu, i curiosament en basc és “Ondar”, no oblidem que la llengua basca, fins aproximament fins el segle VI, era molt utilitzada en tota la zona pirenaica.
El riu Onyar rep les aigües de diferents rieres i torrents, entre ells la riera que passa per Fornells; la riera Bugantó.
En aquest article ens agradaria centrar-nos en dita riera coneguda a Fornells per tots amb el nom de Bogantó, topònim utilitzat en tots els mapes, inclosos els oficials.
Davant la insistència d’alguns fornellencs de que la riera també podia ser coneguda amb el topònim Boventó en lloc de Bugantó, l’any 2000 el nostre Ajuntament va encarregar la redacció d’un informe que clarifiques l’origen del topònim de la riera.
L’informe, es va encarregar al Sr. Josep Mª. Marquès, no pel fet d’ésser el rector de la nostre parròquia, sinó en qualitat de Doctor en Història i Arxiver Diocesà de Girona.
Dit informe fa referència a documentació antiga dels anys 1013, 1047, 1100... així com a documentació pertanyent als municipis de Llambilles, Campllong i també de Fornells de la Selva.
Les conclusions de l’informe indiquen que la forma primitiva del mot fou la de Beventó, i que possiblement deriva d’un mot relacionat amb el beure, com si es digues “el rec d’aigua bevible”. La Forma de “Bouentono” i derivades s’usaren en un període molt llarg, del s. XIII al XVII, cosa que explica les grafies diverses amb què es presenta la paraula.
El pas de “Boventó” a “Bogantó” (nom relacionat amb la “boga” o balca que devia créixer al llit del riu) i a “Bugantó” (que deriva de bugada) es produí el s. XVIII, i té com a principal motiu el facilitar la pronunciació del mot. No obstant , a les notes que es posaren durant el s. XVIII al dors dels pergamins de la Pia Almoina de la ciutat de Girona, sempre s’escrigué “Boentó” o “Boventó”.
L’informe ens diu que d’entre les grafies del nom de la riera, sembla oportú de restaurar aquella que, sense ser la primitiva, és la que ha gaudit d’un ús més llarg i constant, que és la de Boventó. No pas per pretensions d’arqueologisme, sinó perquè les modificacions posteriors suposen un canvi que afecta l’etimologia, es a dir el seu significat.
EL BOVENTÓ, 2015
L'ONYAR, 1999
Antiga passera a la carretera de Campllong
