GdR   Grup de Recerca de Fornells de la Selva

El passat dia 7 de juny de 2005, el Grup de Recerca vàrem poder gaudir d’una llarga xerrada amb el professor gironí Eduard Canal.

 

Assabentats de la recent publicació d’un llibre sobre la història de Girona on ell ha col·laborat i que inclou valuoses referències sobre el nostre poble, vàrem intentar poder parlar amb ell fa uns mesos. La malaltia del seu pare primer i d’altres circumstàncies de força major més tard, varen anar endarrerint el contacte fins a la data indicada.

 

Val a dir que ja sabíem que ens trobàvem davant d’un pou de saviesa. No podia ser menys del fill del senyor Josep Canal, pioner de la investigació prehistòrica a Girona (quan tothom en negava la seva existència) i la persona més entesa en l’episodi dels remences, (la primera revolta camperola a Europa, gestada a terres gironines) que ha deixat fantàsticament ben dibuixada a la seva web www.remences.com que us convidem a visitar.

 

Val a dir, dèiem que teníem clar el personatge al qual anàvem a visitar. El que no sabíem d’ell i ens va meravellar és la seva capacitat didàctica, la seva infinita paciència i el plaer que sabia transmetre en totes aquelles respostes que, impacients li anàvem reclamant.

 

Va ser una tarda ben aprofitada. Ens va ajudar a aclarir dubtes, a desfer mites històrics i a centrar temes que feia temps discutíem i que ara, a rel de la seva versió, podrem acabar d’aclarir.

 

I, com és lògic, vam parlar de Fornells. Del pas de la Via Augusta, dels inicis, del concepte de villa, d’alou i de castell, de la possible situació de Villar Rodrigo, de la del Puig Riquiner... També vam observar que a la primera menció de Fornells, l’any 887 en una relació del bisbe Teuter, no figura el sant que identificava la parròquia, al contrari que la resta d’elles i que les parròquies del s. VIII eren gairebé idèntiques a les actuals.

 

I vam parlar del castell. Hem elaborat un petit article que ja us farem arribar i que neix d’una idea d’ell dins d’una línia d’investigació que ens va proposar. També ens va fer esment a l’important nissaga dels Bernat, propietaris del castell al s. XI i desapareguts per la història a la tercera generació.

 

Malgrat haver dit que va ser una tarda ben aprofitada, és molt cert que va passar molt de pressa. De ben segur que ens vam deixar d’exposar-li idees, detalls no acabats de polir, projectes de possible col·laboració. De tota manera, hem decidit de deixar-ho per més endavant. Tant de bo!.