GdR   Grup de Recerca de Fornells de la Selva

Situem-nos a les poblacions de Camallera i Cornellà del Terri a les darreries del segle XIX. El matrimoni format per en Josep Presas i Costa i la Rosa Vilardell i Bachpol, casats el 29-8-1866 i naturals de Camallera tenen un fill i li posen de nom Miquel, mentrestant a Cornellà , el matrimoni format per en Narcís Vicens i Roura, natural de Vilamari i la Elvira Bramon i Prat, natural de Verges, i casats el 27-11-1871,tenen una filla, i que per nom li posen Josepa.Per tant, d’una part tenim en Miquel Presas i Vilardell (+29-12-1919) i per l’altre la Josepa Vivens i Bramon (+07-01-1920).

 

En Miquel, aleshores veí de Sant Daniel, i la Josepa, un cop casats el dia 3-8-1902, vingueren a viure a Fornells de la Selva, i per tal de guanyar-se la vida el dia 2 de març de 1906 compren una casa al carrer St. Cugat núm,7, i destinen una part de l’habitacle a la venda de pa i queviures.Aquest matrimoni tenen entre els anys 1904 -1917, tres fills; la Rosa -1904, la Pepita -1906 i en Narcís -1917.La Rosa, filla d’en Miquel Preses i de la Josepa Vicens, es casa a l’any 1922 amb en Gabriel Comalada i Bassets, nascut a Fornells l’any 1896 i fill d’en Joaquim Comalada i Morell i de Josepa Bassets i Franquesa, també veïns de Fornells.

 

A l’any 1929, succeeix un canvi important, la Josepa reconverteix la botiga en el que seria el cafè del poble i la Rosa es trasllada al carrer de l’Estació, actual carrer Narcís Monturiol, el nou local, conegut com a Can Biel, ja no era una dependència de l’habitatge aprofitat per a botiga, sinó que fou construït com a tal i amb forn propi, continuant amb la producció i venda de pa i queviures.

 

Del matrimoni format per la Rosa Preses i en Gabriel Comalada en naixeren tres fills, la Pepita-1923, l’Albert -11-8-1929 i l’Eduard -18-10-1937.

 

L’Albert Comalada i Presas ,(+22-02-1991), va contraure matrimoni a l’any 1963, amb la Pilar Valentí i Massana, veïna de Riudellots de la Selva. Fruit d’aquest matrimoni en naixeren també tres fills, L’Eduard - 1964, en Miquel – 1969 (+1992) i la Roser - 1976.

 

La vida ha canviat molt i la manera de treballar també, l’Eduard i la Roser miren encuriosits a la seva tia Pepita, quan els hi explica que antigament la màquina d’amassar el pa funcionava amb “tracció animal”, gràcies a un burret que donant voltes la feia funcionar.

 

Tots recordem a la Pilar i a la seva cunyada la Pepita, germana de l’Albert, despatxant quelcom a la botiga i a la mainada aprenent l’ofici. Avui dia aquella mainada són la nova generació, la del nou canvi. L’Eduard i la Roser amb el recolzament de la seva mare, l’any passat varen transformat aquella curiosa i carismàtica botiga, amb un mobiliari precursor i innovador a la seva època, en una botiga nova i moderna. Actualment han deixat els queviures per continuar amb el forn per fer-hi pa i qui sap, potser també pastes i pastissos.

 

Felicitats a tots pel centenari !