GdR Grup de Recerca de Fornells de la Selva
ELS MESTRES DE CAN ESTRACH.
Revista Forn d'Anells núm. 103 (2010)
En Cugat Estrach i la seva filla Na Teresa Estrach, casada l’any 1887 amb en Vidal Puigvert.
Any 1875 aproximadament.
A mitjans del S. XIX, un fadristern del Mas Estrach, de Fornells de la Selva, en Cugat Estrach i Reixach pren possessió de la plaça de mestre a Maçanet de la Selva. S’hi estarà 33 anys i, d’aquest fet, inaugurarà una nissaga de mestres, que el seu gendre Vidal Puigvert (també fornellenc) continuarà a Vilobí d’Onyar.
Tots dos van merèixer una alta consideració als llocs on varen desenvolupar la seva activitat professional, van participar de la vida social i cultural dels pobles que els varen acollir i també tots dos van contribuir a millorar el patrimoni de la seva família política, els Calvet. La Maria Calvet, esposa d’en Cugat en fou la darrera pubilla.
Aquí teniu una fotografia de les dues generacions: En Cugat Estrach i la seva filla Na Teresa Estrach, casada l’any 1887 amb en Vidal Puigvert. Creiem que es va fer al voltant del 1875 i deu ser de les mes antigues que podem tenir de personatges del nostre poble.
Els pares d’en Cugat Estrach foren en Josep Estrach casat el 1796 amb Na Maria Antònia Reixach. La mare provenia del mas Reixach de Bell-lloc d’Aro, la casa nadiua del pedagog Mn. Baldiri Reixach.
El 1850 en Cugat Estrach arriba a Maçanet de la Selva. Abans havia estudiat al Seminari i el deixà per l’Escola Normal (1848-1849). La pubilla Calvet pertanyia a una família d’arrendataris que poc abans s’havien establert a Maçanet. El casament afavorí a ambdues parts: En Cugat millorava la seva posició social a Maçanet i accedia a les rendes de la família Calvet que li corresponien per usdefruit i que complementaven el seu sou de mestre, força baix (500 ptes/any fins el 1857). Na Maria Calvet també millorava al emparentar amb una família pertanyent a un grup social superior al seu. Val a dir que la xifra que en Cugat va aportar com a dot, 2.000 lliures, superava de molt les 350 que els corresponien per la seva posició.
El Cugat desenvolupà una sèrie d’activitats que reforçaren el seu paper a Maçanet. A rel d’aquestes, el 1851, fou nomenat secretari i col·lector de la comissió d’enfiteutes derivats de la dessecació definitiva de l’Estany de Sils. També es convertí en prestatari, a cops onerós, d’altres no, de diverses sumes de diners a particulars del poble i familiars de la seva esposa.
Cugat Estrach morí el 6 d’agost del 1883, el seu substitut provisional també seria de la família, el fornellenc Vidal Puigvert i Carreras (fill de Pere Puigvert, ferrer) que acabaria casant-se amb la seva filla Teresa el 1887.
En Vidal fou un excel·lent administrador. Portà un minuciós control del cobrament dels censos i feu un arxiu documental de la família Calvet, de la que seguia sent, com el seu sogre, usufructuari.
L’any del seu casament, el matrimoni es trasllada a Navata i el 1893 a Vilobí, on s’estarà fins a la seva jubilació com a mestre el 1925. A banda de reordenar les rendes i el patrimoni familiar, va poder adquirir pel seu fill la farmàcia de Vilobí.
Tots dos responen a l’època que els va tocar viure i son testimonis d’una evolució: la dels fills de propietaris rurals que, exercint diverses professions lliberals, van modificar i millorar en molts casos el seu status social.
No tenim estadístiques dels fadristerns de masos importants que van haver de desenvolupar les seves activitats professionals lluny de les seves cases pairals. Es clar que poder gaudir d’estudis superiors mercès a llurs possibilitats econòmiques, els va facilitar un desenvolupament professional que les condicions econòmico-socials del segle XIX varen propiciar.
La nissaga dels fornellencs Estrach-Vidal, n’és un exemple clar.