GdR Grup de Recerca de Fornells de la Selva
PERE ROS, Apotecari de Fornells.
Revista Forn d'Anells núm. 139 (2019)
Durant els segles XVI i XVII la majoria de catalans no disposava d’assistència sanitària, o almenys, d’una assistència sanitària suficient. Ens referim sobretot als que vivien a les zones rurals, on les precàries condicions econòmiques i aïllament geogràfic s´hi sumava la poca formació de les persones que duien a terme les tasques sanitàries (barbers, llevadores o madrines), que es basaven fonamentalment en la pràctica diària i la tradició.
Als nuclis urbans, en canvi, la ciutadania gaudia d’un grau notable d’assistència professional, a càrrec de metges, cirurgians i apotecaris. Aquesta assistència s’organitzava en institucions, com ara hospitals. A Barcelona hi havia l’Hospital de la Santa Creu, a Girona teníem l’Hospital de Santa Caterina, a Lleida el de Santa Maria i a Tarragona el de Santa Tecla.
Les malalties més visibles i freqüents, considerades com a importants, eren malalties de tipus infecciós. La majoria no passava del diagnòstic de “febres”, de les qual n’hi havia una varietat considerable. Tant és així que la mort d’un pacient molt sovint s’atribuïa a causes desconegudes. Però n’hi havia de ben conegudes i que a més tenien un gran impacte social.
La lepra o mal dels mesells, coneguda des de temps antics, molt temuda tot i ser poc contagiosa.
La sífilis sí que és una malaltia infecciosa de transmissió sexual, de gran mortalitat, coneguda com el mal francès, a causa de les guerres i el tràfic de soldats.
També eren freqüents els brots epidèmics, poc definits i transitoris, com ara la grip anglesa.
El catarro també era una malaltia que va afectar a bona part de la població, tot i que sovint es confonia amb patologies de la grip. A la ciutat de Barcelona queda reflectit en les Rúbriques de Bruniquer el següent “en lo any 1580 fou la malaltia del Catarro que cundí tant que dins deu o dotze dies s’enmalaltiren a Barcelona més de 20.000 persones i en moriren molts”.
Referent a les malalties infantils, sabem que el gran nombre de patologies, sovint derivades de problemes més aviat socials que no pas estrictament mèdics, comportava una gran mortalitat. L’abandonament infantil, nens expòsits o nens “de ventura”, de pares desconeguts, es registraven de manera freqüent als llibres parroquials. Aquesta situació sovint implicava manca de cura i de desnutrició, i degut això comportava una sensibilitat més gran al contagi i com a conseqüència, una vida més curta.
Avui us presentarem un remei fet per en Pere Ros, apotecari de Fornells. Aquest remei servia per calmar el mal de queixal, també servia per combatre la mala olor de boca i per blanquejar les dents.
Això era el que l’apotecari de Fornells, fabricava i venia a la gent a finals del segle XVIII o principis del XIX.
Aquest senyor preparava un líquid, que ell anomenava “licor”, i que s’havia d’introduir pel forat del nas per tal de que els seus efectes anestèsics funcionessin.
Entre els pots de ceràmica, provetes, morters, i molts altres estris que tenia, també preparava i venia al públic uns “residus” segons ell, que servien per confortar i blanquejar les dents. Això en una època en que no hi havia raspalls de dents.
El Sr. Pere Ros, assegurava que les seves medecines actuaven instantàniament i que havien estat experimentades.
El nostre apotecari, no ens ha deixat la fórmula, que evidentment seria secreta, ni el preu, però el prospecte original està guardat a la Biblioteca del Seminari de Girona.
Ves per on, a Fornells ja teníem farmàcia fa 200 anys.
Nota:
Per poder llegir bé el prospecte, cal canviar les lletres que semblen una f (sense la ratlla que la parteix), per una S.
