GdR   Grup de Recerca de Fornells de la Selva

Al voltant de l’any mil, la societat a Europa, pateix un canvi profund. Naturalment, no a tot arreu d’igual manera ni en el mateix moment. Si comparem però, la xarxa de relacions personals i socials existents durant el segle X amb les del segle XI, veurem que aspectes bàsics d’aquestes s’han transformat.

 

La autoritat reial, símbol màxim del poder fins aquell moment, comença a relaxar-se a favor dels interessos dels que fins aleshores havien estat els seus representants: batlles, comtes i a Catalunya vaguers i castlans, “la fortaleza, casi siempre muy antigua, habia sido erigida por orden real pero sus guardianes la consideraban ya como un bien personal; el castellano se había apropiado la autoridad en torno del castillo”(1).

 

El procés és molt clar a França, la administració de justícia ordinària fins aleshores en mans de les assemblees públiques dels pagesos lliures passa completament a mans dels senyors feudals, els quals s’encarreguen obertament d’aquesta, del manteniment de l’ordre públic, i de reunir als guerrers en cas d’alarma. Fins el 1050 encara es coneixia a cada poble el cens de famílies lliures i el de servils. Poc després d’aquesta data, els termes “servus” i “francus” deixen de tenir diferenciació política: pel senyor sols existeixen treballadors i tots ells es trobaven sotmesos a la seva autoritat.

 

Com ja havíem esmentat, el procés no va ser igual a tot arreu ni en la forma ni en el temps. A la península Itàlica, el poder creixent dels nuclis urbans va fer que en molts casos fossin aquests mateixos la representació del poder sobre la comarca circumdant. A terres alemanyes, encara durant el segle XIII trobem pagesos reconeguts com a “lliures”.

 

No va ser així a Catalunya. Amb el procés conegut per Bonnassie com a “l’assalt del poder comtal”(2), es “destruïren el vell equilibri socio-polític del país i obligaren a la llarga a una reconstrucció de l’edifici polític sobre noves bases”(3).

 

La autoritat del vaguer, fins aleshores un simple representant del comte, una corretja de transmissió entre els desitgis d’aquest i la gent que habitava els diversos alous i vegueries que constituïen l’abast dels dominis comtals, s’amplia i es modifica. Apareixen els primers castells entesos com a nucli de poder, com a lloc des d'on s’administra el territori, s’imparteix justícia i es recapten impostos.

 

Al comte no li queda més remei que pactar.

 

És en aquest moment que el castell de Fornells, surt a l’historia i ho fa amb lletres majúscules: EL PRIMER PACTE DOCUMENTAT GIRONÍ ENTRE UN SENYOR I UN COMTE ES TROBA A FORNELLS: EL 6 DE FEBRER DE 1049, el senyor del castell, Hug Guillem i el compte Ramon Berenguer, signen un conveni que implica, per una part, un reconeixement de l’autoritat comtal i, per l’altre, la renuncia d’una possessió (el mateix castell) del que els signants s’haurien apropiat il·legalment, si més no “al parer dels comtes”(4).

 

El per què aquest conveni es signa amb el comtes de Barcelona i no amb la comtessa Ermesenda, ben propera, ben poderosa, és un altre història i, de ben segur, igual d’apassionant.

 

 

(1) Georges Duby, “Economia rural i vida campesina en el Occidente   medieval”, Ed. Península 2ª Ed. Juliol 1973.

 

(2) P. Bonnaissie “Du Rhône à la Galice: genèse et modalités du régim féudal” Ed. Française de Rome 1980.

 

(3) J.M. Salrach “El procés de feudalització (s III –XII)” Ed. 62 1987.

 

(4) Grup d’estudis d’història urbana de Girona. “Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057) Ajuntament de Girona 2004.