GdR   Grup de Recerca de Fornells de la Selva

A l’any 1988, el doctor en història i aleshores mossèn del nostre poble, en Josep Mª Marquès explicava, en el seu article “Poble més que mil·lenari” publicat en aquesta mateixa revista, que mentrestant Catalunya celebrava el seu mil·lenari, el poble de Fornells podia celebrar els seus mil cent anys. Doncs l’esment més antic que fa referència a Fornells data del l’any 822.

 

A principi del segle XI, al terme de fornells hi trobem alous que pertanyen a magnats laics com Gausfred Llong (Gaucefredo Longo) o Guitart Arnau, però probablement l’aloer principal era Bernat Rovira (Bernardus Ruuirus), un noble del cercle proper de la comtessa Ermessenda que també tenia alous als termes veïns.

 

L’alou era el règim de propietat de béns immobles, generalment terres, en el qual durant l'edat medieval el propietari (l'aloer) tenia el domini complet, absolut i lliure sobre les terres.

 

En primer lloc, trobem a l’any 1013 les possessions que Gausfred Llong va comprar a Duran i Llobeta, un alou “(...) in villar Rudrigo vel in eius termines”, del qual només sabem que l’integraven terres i arbres i estava situat a l’est del terme parroquial. Evidentment es tractava d’un alou extens, però cal pensar en un conjunt de terres o drets i rendes sobre les mateixes escampades pel terme, i no pas un nucli territorial compacte.

 

Gausfred Llong fou el primer fornellenc del qual es té constància.

 

Quinze anys després, aquest alou citat el 1013 formava part d’una operació de més abast. El 24 de gener de 1028, Guitart Arnau i la seva esposa Riquila van vendre al vescomte Bremon de Cardona els alous que tenien a les villae de Fornellos atque Fornelletos vel de Pugo Richinario, és a dir Fornells i Fornellets o Puig Riquiner. Els venedors afegien que l’havien rebut del difunt Gaucefredo Longo, per tant aquest personatge pot ser considerat el primer senyor de Fornells conegut, del qual se sap que el 1014 ja era mort.

 

Tal com passava en les descripcions dels grans alous, hom descrivia tots aquells elements de l’alou que ara produirien rendes al vescomte. Es tractava de terras et vineas, casis, curtis, ortis, pratis, pascuis, silvis garricis, molendinaribus, aquis, vieductibus, arboribus (...) cultum et ermum.

 

El vescomte comprador en va pagar vuitanta lliures d’or in res valentes, o sigui que es va pagar en especies que tinguessin el mateix preu, no se sap quines foren.

 

També sabem que en Gausfred Llong estava casat amb Guisla, una poderosa dama gironina. La comtessa Ermessenda a l’any 1018 esmentava unes terres de Palau-sacosta que va comprar a “Guisla mulier qui fuit de condam Gaucefredo Longo”.

 

Guisla era un personatge molt important, com demostra el seu testament del 1019 on deixava grans possessions de la rodalia de Girona a la seu, i la seva execució testamentària quedava en mans de la comtessa Ermessenda.

 

En Gausfred Llong i la seva esposa Guisla van tenir un fill anomenat Udalard Gausfred, que va ser senyor del castell de Begur i va deixar-lo en testament a la comtessa Ermessenda, tal i com la comtessa recordava en la seva renúncia als seus drets comtals l’11 de juny de 1057: “(...) ipsum castrum de Begur (...) quod michi advenit per testationem et donationem Udalardi Gaufredi”.

 

L’any 2001 l’Ajuntament va posar el nom “Gausfred Llong” a un carrer que s’estava urbanitzant i que va des del carrer Narcís Monturiol fins al carrer Pep Ventura, el que normalment en diem de can Biel al carrer Nou, o el corriol de sota els horts per a la gent més gran.