El camí vell de Girona a Caldes va ser la Via Augusta ?

CAMÍ VELL DE GIRONA A CALDES VA SER LA VIA AUGUSTA ? (1ª part)

Revista Forn d'Anells núm. 135 (2018)

En l’últim article publicat, parlàvem del CAMÍ RAL o REIAL al seu pas pel nostre municipi, camí molt important i vertebrador a nivell nacional, però avui parlarem d’un altre camí, que és molt més antic que el abans esmentat. El Camí Vell de Girona a Caldes (strata qui pergit de Gerunde ad Barchinonam), i que antigament podia haver estat conegut amb el nom de Via Augusta, i anteriorment com el Camí d’Heràcles.

Paradoxalment, tots els mitjans que havien posat els cartaginesos en la Via Heràclia i que també la varen utilitzar com a llançadora per la invasió de Roma, la varen utilitzar els romans per fer una ràpida i efectiva penetració al nostre territori i la conseqüent expansió per la península.

A mesura de que Roma anava conquerint nous territoris, els seus enginyers i soldats construïen una xarxa viària que va acabar unint totes les províncies de l’imperi. L’objectiu primer va ser facilitar el trasllat de tropes en cas de guerres o sublevacions. Més endavant, un cop sotmès el territori, les vies van adquirir un valor més comercial i administratiu que no pas militar.

L’amplada podia ser molt variada, dels 2,5 m als 12 m. El traçat de les vies era projectat perquè s’adeqüés al terreny i per aconseguir l’itinerari més curt, i per això seguien una línia, el més recta possible. La milla romana amidava 1481 metres i constava de 1000 passos de 1,48 m. (passos dobles romans). Al costat de les vies hi posaven un Mil·liari (miliarium) o pedra mil·liar, que era una columna cilíndrica, oval o paral·lelepípede de 50 a 80 cm, i amb una alçada d’entre 2 i 4 metres. Aquesta pedra servia per assenyalar les distàncies.

Al costat de les calçades romanes hi havia:

- les Mutatio: que eren parades per descansar i donar servei als animals.

- Les Caupones: eren com postes per descansar els viatgers de pocs recursos econòmics.

- Les Tabernes: eren allotjaments amb més qualitat que les Caupones i destinades a viatgers de més recursos

econòmics.

- Les Mansio: parades obligatòries per persones de grans recursos i que eren mantingudes per l’estat romà. En

tot el trajecte de la via hi havia capelles i temples, coneguts ales hores per Fanums.

Aquesta excepcional xarxa de camins permetia circular-hi a velocitats de 30 Km. al dia per a marxes de a peu, velocitat que es duplicava quan hi circulaven els soldats romans. També era utilitzada pel servei postal romà, denominat Cursus Públicus. El correu de l’imperi sobrepassava aquestes velocitats perquè circulaven durant les 24 hores del dia, canviant de cavalls contínuament, i amb una mitja de 250 Km. al dia.

Amb el declivi de l’imperi romà, el nostre país s’aniria despoblant, i recularia fins a tenir una població de tipus rural. Un cop desaparegut l’imperi, la presencia germànica-visigoda no modernitzaren en absolut aquestes xarxes viàries ja que les necessitats comercials i de difusió cultural mai més arribarien a ser, ni de bon tros, el que havien sigut.

La possible Via Augusta, coneguda localment com el Camí Vell de Caldes o també com l’antic camí de Caldes, al seu pas per Riudellots és conegut per al mot “xarrabasco”, i en altres municipis amb dos possibles sinònims seus, “xaragall” o “aragall”. Aquests camins, actualment, tenen la forma d’un regueró d’alguns metres d’amplada i de certa fondària formada per l’aigua de pluja en escórrer-se per un terreny inclinat i excavant la terra, així com també pel continu pas de viatgers, i com no , també pel pas del temps. Aquest “xarrabascos” o “xaragalls” també son coneguts per “camins fondos”.

Però quin era el seu traçat exacte?. Molts historiadors i arqueòlegs s’ho han preguntat i sens duta han aportat moltes respostes. Les hipòtesis plantejades fan variar-ne el traçat entre les dues vies documentades; el Camí Ral de Barcelona i el Camí de Tossa a Girona, que passava per Caldes i Sant Andreu Salou.

En relació al tram de Girona a Caldes de Malavella o si es vol dir entre les mansiones de Gerunda i Aquis Voconis, només se sap que la primera mansione correspon a la ciutat romana de Girona i la segona fa referència a les aigües, i que seria Caldes de Malavella, coneguda fa dos mil anys com Aquae Calidae, o a un indret proper que respecti la distància de 12 milles romanes, equivalents a uns 17,7 Km. actuals.

Molts historiadors es decanten pel següent traçat: la Via Augusta sortia de Girona cap a Palau-Sacosta i d’aquí cap a Franciac. Però amb el pas dels segles s’ha anat desdibuixant i és molt difícil de seguir-ne el rastre entre tanta teranyina de camins i carreteres actuals. Altres historiadors pensen que de Palau-Sacosta anava a Fornells i d’aquí a Sant Andreu Salou, passant per Riudellots i Caldes de Malavella, i així seguia fins a Càdis.

Bibliografia:

- Elvis Mallorquí, Doctor en Història.

- Centre d’Estudis Selvatans.

- Quaderns de la Selva, 25 (2013)

CAMÍ VELL DE GIRONA A CALDES VA SER LA VIA AUGUSTA ? (2ª part)

136

Revista Forn d'Anells núm. 136 (2018)

A la revista anterior us mostràvem un plànol amb els dos itineraris per anar de Girona a Barcelona. Dos itineraris gairebé paral·lels, i que ja eren utilitzats al segle XI.

Al segle XIV i degut a la intensificació del comerç, un del dos camins esdevindria més utilitzat que l’altre convertint-se així en el més important. Les mercaderies cada cop més voluminoses necessitaven d’un camí amb menys dificultats orogràfiques, encara que el recorregut fos mes llarg. El Camí Ral complia perfectament aquests requisits i el seu traçat era molt més planer que l’antic camí de Caldes o possible Via Augusta, que tot i ser més rectilini, només de sortir de Girona ja es trobava amb un gran inconvenient, la pujada de Palau-Sacosta. Aquest fort desnivell dificultava molt el transit dels carros i carruatges dels mercaders. Inicialment aquest camí s’avia ideat per fins militars, es a dir, fer més ràpids els desplaçaments de tropes, aquest és el motiu pel qual el seu traçat sigui més rectilini possible.

Que el Camí Ral fos el més utilitzat a partir del segle XIV, no vol dir que fos el més antic. Diversos fets fan pensar que el camí més antic era el Camí de Girona a Caldes i que passava per Fornells, a Riudellots el camí es dividia en dos i es tornaven a trobar a la ciutat de Tarragona. El primer seguia direcció a Caldes de Malavella, Vidreres, Tordera, Mataró, Badalona, Tarragona i així fins a Cadis. L’altre es dirigia a Tarragona direcció a Sils, Hostalric, Sabadell...

Com podem justificar que el Camí vell de Girona a Caldes va ser la Via Augusta ?

Un motiu important és perquè uneix dues ciutats romanes, Gerunda i Aquae Calidae. En segon lloc perquè a l’altura de Palau-Sacosta s’hi ha trobat dos Mil·liaris romans i que demostren que per allà i passava una via romana i que no pot ser altre que la Via Augusta. També hom corrobora el fet de que el topònim “mas Calçada” ens voldria indicar que alguna vegada el Camí vell de Caldes fou empedrat, cosa que l’imperi romà feia a totes les seves vies principals , així com també en feia el manteniment.

Un altre motiu que ens fa pensar que el Camí vell de Caldes era el més antic és el nom del poble de Riudellots de la Selva, poble documentat per primera vegada el 887 i en referir-se a la “basílicam de Riuodeluto”. Aquest topònim ens podria recordar el pas constant dels viatgers pel fang i pel llot dels rius i així fins a set cursos d’aigua i rieres –l’Onyar (quatre vegades), Boventor (una vegada), Riudevilla , (una vegada), el torrent de can Solà (una vegada), cosa que a inicis de la edat mitjana deuria de ser habitual pel fet de que un cop extingit l’imperi romà no hi hauria cap poder polític prou important i econòmicament fort per tenir-ne cura del seu manteniment.

A Fornells de la Selva a l’any 887, només es mencionen les “decimas de Fornellos et Fornelletos”, però no pas de cap església. El temple de Sant Cugat no es documenta, referint-se a la parròquia, fins el 1032. (AGC, perg. N.41, 10323.12.27).

La construcció de la nostra església parroquial al damunt mateix del Camí Vell de Caldes així com del primitiu nucli antic, “la cellera” de Fornells, només degué ser possible al segle X, en què les terres gironines ja eren lluny de la frontera amb els musulmans.

La pista que ens permet recular una mica més en el temps és Franciac; molts relacionen aquest topònim amb “stratae franciscae” el camí dels francs, altres el fan derivar d’un antropònim romà com “Francus”, “Francius” o “Francilius”. (Moreu, 1982 p 110 ; Coromines, 1989-1997¸vol 4 p 274-275; Llinàs, 1989; Mayer-Rodà, 1997 p 118).

Aquest, el Camí Vell de Girona a Caldes, (strata qui pergit de Gerunde ad Barchinonam) és amb moltes possibilitats, el camí que antigament els romans varen anomenar Via Augusta. I que anteriorment era coneguda com la Via Hercúlia (Via Heràclia), ja que acabava a les mítiques Columnes d’Hèrcules. Anteriorment, també se l’anomenà Camí d’Anníbal.

A la sortida del poble, un cop passat els hivernacles, el camí travessa l’Onyar.

Camps del mas Astorga.

El cam í travessa el Boventor a l’indret dels camps de can Xacó