GdR Grup de Recerca de Fornells de la Selva
El comunidor de l'església de Fornells
Revista Forn d'Anells núm. 152 (2022)
L’altre dia vaig llegir un comentari en un grup de Facebook on deien que la “garita de defensa” de l’església de Fornells és molt maca. Evidentment li vaig contestar explicant-li el significat de dita construcció. Això va obrir un petit debat en el que tothom hi deia la seva, tot i que altres persones recolzaven la meva resposta, per alguns continuava sense quedar massa clar.
El 1578 els obrers de Fornells van contractar als picapedres de Girona, en Pere Lluquet i en Pere Boris, la construcció de la façana i el campanar de la Església.
L’obreria parroquial era una institució de persones laiques, destinades al manteniment del temple i el culte amb les seves pròpies fonts de finançament (censos de blat, ordi, i oli; almoines, censals, monopolis, cases i terres així com donatius dels delmadors...). els obrers havien de passar comptes anualment de la seva gestió al rector i el bisbe, o el seu visitador delegat en ocasió de les visites pastorals.
Aquesta edificació sobresortint que hi ha a l’esquerra de la façana de la nostra església és, sense cap mena de dubte, un comunidor, també conegut per conjurador o reliquier de la parròquia perquè era indispensable portar-hi les relíquies de la Veracreu, o d’alguns sants advocats contra el mal temps i protectors de la pagesia, com Santa Bàrbara, Sant Marc, Sants Abdó i Senén, entre altres.
.png)
Paret del cementiri enganxada a l'edifici on
hi havia l'escola i l'Ajuntament.
A les nostres comarques se’n conserven moltes d’aquestes edificacions. El llibre Les campanes, de Carles Sapena dins la col·lecció Quaderns de la Revista de Girona, hi ha una relació de comunidors encara existents a les comarques gironines: Lledó, Riudaura, Sords, Porqueres, Serinyà, Espolla, Sant Gregori, Canet d’Adri, Llambilles, Estanyol, Madremanya, Cassà de la Selva, Riudellots, Llagostera i un llarg nombre de pobles, fins a 36, entre ells el nostre amb la seva característica construcció.
Aquesta petita edificació, a quatre vents, tenia la funció de donar aixopluc al capellà a l’hora de celebrar uns rituals d’exorcisme contra les tempestes, per evitar que els llamps, els xàfecs inoportuns o les pedregades posessin en perill les collites.
Els comunidors tenen un origen molt antic. La temença als canvis meteorològics podien convertir-se en un veritable perill baixat del cel, i és al cel al qui s’ha d’implorar. Durant les tempestes amenaçadores, el sacerdot acostumava a encendre candeles beneïdes el dia de la Mare de Déu de la Candelera.
.png)
En Joan Amades ens explica que, en algunes comarques catalanes, el dia de la Candelera es beneïen candeles de tres colors diferents: la blanca era per assistir a les professons, la groga per anar als funerals i la vermella per cremar-la quan tempestejava o pedregava. Per demanar auxili als sants d’avant les inclemències atmosfèriques, s’encenia un ciri dels que havien cremat a l’Església el Dijous Sant. També es cremava llor i romaní que havien sigut beneïts el Diumenge de Rams.
En aquells temps, en que la societat depenia de l’agricultura, les preocupacions de perdre les collites per culpa dels temporals eren molt grans perquè això significava la fam.
Actualment aquests comunidors a estan massa oblidats, aquestes petites construccions fetes a quatre vents per la necessitat d’albirar de quin punt cardinal provenia l’ull de la tempesta, era on s’aixoplugava el sacerdot que comunia o conjurava les tempestes i les pedregades. Aquests comunidors són testimonis d’un temps remot i també de la vida de la gent de la nostra terra, són patrimoni popular i hem de ser capaços de llegir i transmetre.
La creu que corona el comunidor de Fornells és per si mateixa una pregària muda que demana protecció per a tot el terme.
.png)
El Centre Excursionista de Catalunya va publicar un ritual recuperat de l’any 1743 amb detalls de la cerimònia de comunir o conjurar; << Així que el sacerdot veurà el cel cobert de fosca nuvolada farà tocar les campanes. Ja revestit agafarà la Veracreu o relíquies de sants i, acompanyat del poble, es dirigirà al comunidor i començarà l’exorcisme: “Que et circundi, núvol, Deu Fill. Que et comprimeixi, núvol Deu Esperit Sant. Fugiu, parts adverses, puix que us ha vençut a vosaltres i al món el senyor nostre Jesucrist, lleó de la tribu de Judà i estirp de David”>>.
La Facultat de Teologia de Catalunya ha editat l’Ordinari d’Urgell, amb textos de l’any 1536. A Girona s’imprimí l’Ordinari Ritual el 1550, tots referents a oracions alternatives que es pronunciaven a l’època. Algunes són aquestes:
<< Senyor, que beneïres el riu Jordà i allí vas voler ser batejat, digna’t beneir aquests núvols>>
<< Us comuneixo, núvols, llamps i trons, per Déu que va formar cel, terra i mars>>
<< Et comuneixo, tempesta malvada i poderosa, en nom del Pare i del Fill i de l’esperit Sant>
<<Escolta, negra tempesta, Crist venç, Crist regna, Crist impera>>
Església de Fornells de la Selva
La transició dels governs municipals a la fi de la Guerra Civil
Revista Forn d'Anells núm. 153 (2022)
Ajuntament de Fornells, any 1950
A les acaballes de la Guerra Civil, el consistori de Fornells es va reunir per darrera vegada al “Saló de sessions de la Casa Consistorial”, que es trobava en el antic domicili del Dr. Sambola, incautat des de gener de 1937 pel Comitè Revolucionari local. Era el dijous 15 de desembre del 1938 i el 23 de desembre, el divendres de la setmana següent, l’exèrcit franquista entrava a Catalunya.
No creiem que la reunió tingués un to gaire festiu. Malgrat tots els intents de part de la població per tal d’insistir en la victòria republicana, eren molts els qui començaven a plantejar la necessitat d’una retirada militar de la forma més ordenada possible.
L’alcalde d’aleshores, en Joaquim Vidal Congost, era afí al partit ERC. Havia estat nomenat com a tal el 9 de gener del mateix any per cobrir l’absència de l’anterior, cridat a files (Domènec Esparraguera Cervià).
Va obrir la sessió tot sol·licitant a la resta del consistori l’aprovació de l’acta anterior. Un consistori format pel mateix alcalde, el primer tinent d’alcalde, en Narcís Carreras Massa, en Joaquim Comalada Bassets, en José Francisco Pau, en Josep Pere Fuster i en Josep Planagumà Arbat. El secretari fou en Pere Puigvert Jubert.
Seguidament es va llegir la correspondència i els Diaris Oficials, dues tasques que es repetien a cada ple. Un cop tancada la lectura es va procedir a l’aprovació de dos acords: concedir 24 hores a aquells pagesos que encara no havien declarat la collita de blat de moro i “concedir per la campanya d’hivern per auxiliar als individus que presten servei al front”. Reconeixem que ens costa trobar un sentit a aquesta frase, reproduïda textualment del llibre d’actes.
I amb la certificació del secretari, varen finalitzar les sessions del consistori republicà fornellenc.
El dissabte 4 de febrer del 1939, Fornells, conjuntament amb Sant Feliu de Guíxols (després d’un fort bombardeig), Cassà de la Selva, Santa Cristina d’Aro, Quart, Sant Dalmai, Aiguaviva, Salitja, Vilobí, Arbúcies i Espinelves, es van rendir a les forces del tinent coronel Camilo Alonso Vega que, poc abans de les dues del migdia, varen fer la seva entrada a la ciutat de Girona.
No va ser fins quinze dies més tard, el dissabte 18 de febrer, que es va constituir un nou ajuntament, aquest cop amb caràcter accidental. La reunió es va fer a l’antiga seu consistorial on ara es troba l’edifici dedicat a allotjar el Local d’Entitats de Fornells. Una corporació municipal a la que tan sols se li reconeixerà capacitat per resoldre “aquellos asuntos que no admiten demora” i que “cesará inmediatamente que la autoridad competente lo ordene”. Actuava com a president de la sessió el delegat de la FET (Falange Española Tradicionalista) i el de las JONS (Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista).
Entre les resolucions d’aquell dia, a banda de la seva pròpia constitució i del nomenament del nou alcalde (Francisco Plantés Massó), es va acordar una periodicitat de sessions ordinàries i que aquestes es farien cada primer i tercer diumenge del mes, sempre a les 14h. Donat que el secretari es trobava malalt, es va nomenar al mestre del poble com a nou secretari municipal.
Joaquim Vidal
Domènec Esparraguera
Finalment, el darrer acord recollit a l’acta transcriu una anomenada “declaración pública” mitjançant la qual es va fer constar de forma expressa que el nou consistori “aprueba y aplaude la actuación del delegado de las FET i de las JONS a partir de la entrada de las tropas nacionales”. Una actuació que va rebre, per part dels avaluadors, la qualificació de “excelente”.
Nota: Totes les frases escrites entre cometes s’han transcrit textualment de les fonts originals.