GdR   Grup de Recerca de Fornells de la Selva

La mitja llegua és privilegi del 13 de febrer de l'any 1445 fixat per la Reina Maria de Castella, esposa d'Alfons V a la ciutat de Girona, que prohibia la venda de determinats productes com el vi, la llet o la carn a menys de mitja llegua de les muralles de la ciutat. D'aquesta manera impedien que comerciants d'altres pobles venguessin prop de la ciutat sense pagar els impostos que pagaven els comerciants de la ciutat.

 

<< Privilegi que mige leuga entorn la Ciutat no.s puix tenir tavernes, carniceries, ne vendre pa ne vi >>

 

 

L’objectiu d’aquesta imposició era evitar la pèrdua d’ingressos que tenia una Girona que havia viscut els seus moments de glòria i que començava a trobar-se en decadència.

 

Molts comerciants, amb l’objectiu d’evitar els impostos que es cobraven als portals d’entrada a la ciutat, van decidir instal·lar els seus negocis a l’exterior de la muralla, prop dels camins o als ravals. Als transgressors se’ls amenaçava amb la demolició de l’establiment o una multa de 1000 florins d’or.

 

Més de mig segle després es van dictar dues altres disposicions reials per acabar de definir la institució del districte de la mitja llegua.

 

La primera és la confirmació del privilegi de 1445 per Ferran II el 16 de juliol de 1510. La segona és un capítol dels privilegis concedits per la Germana de Foix el 30 d’agost de 1512, on defineix amb exactitud el districte de la mitja llegua, en una època en la que la diversitat d’unitats locals de mesura podia provocar malentesos i abusos.

 

(...) una leuga de Gerona és a la vila de Salrà e Al loch de Medinyà e al hostal nou e a la capella de Arols e a la cabana den Banyoles o semblants spays (...) e mitja leuga consentida en dit privilegi sia la meytat de camí de dits spays (...).

 

Durant els segles XVI i XVII la normativa va ser respectada i els jurats gironins no van haver de posar gaires multes.

 

Però després de la Guerra de Successió el privilegi de la mitja llegua comença a ser vulnerat. Les denuncies contra els infractors es van multiplicar i els síndics de la vegueria van intentar, a través d’un plet, acabar amb aquest privilegi.

 

El 9 d’octubre de 1726 s’aconsegueix l’anomenat Nou Establiment, document que reafirma la privativa en els mateixos termes de 1445 i especifica molt més detalladament els límits del districte de la mitja llegua, però permetia obrir establiments dins el perímetre a canvi del pagament de 150 lliures i d’un cens perpetu de 5 lliures anuals.

 

Per tal que no hi haguessin dubtes d’on estaven aquests límits, es va concedir la facultat de plantar unes fites de pedra, amb l’escut de la ciutat i la inscripció “Per la mitja lleuga”, als 14 punts on tallava un camí reial i la línia imaginària del perímetre del districte. Aquestes fites mesuraven cinc pams fora terra i cinc pams dins terra, amb dos pams d’ample i pam i mig de gruix.

 

Els pobles del voltant, indignats amb la nova decisió, no van assistir a la plantació d’aquestes fites i van seguir convocant plets contra el privilegi.

 

La normativa va durar fins a les primeres dècades del segle XIX, fins que l’any 1817 una reial ordre posava fi al monopoli, característica del més pur feudalisme.

 

Aquestes fites, amb les inevitables desaparicions i canvis d’emplaçament, han viscut fins avui.

 

A Fornells n’hi hagueren dues, una al camí de Palau i l’altra a la carretera de Barcelona, davant del mas La Seva.

 

1.  <<(...) exint de Girona, anant a Tossa, Lloret y Blanes, és a la dita part de mig die, a la rajoleria del terme de Palau Çacosta anomenada la Boxa, que és junt al camí a la mà esquerra>>

 

Aquesta fita, l’Ajuntament de Fornells la va fer treure el 20 de desembre de l’any 1998 degut a les imminents obres d’eixamplament i millora de la carretera que uneix Fornells amb Palau. Seguidament es va guardar al magatzem municipal.

 

Potser ara seria un bon moment per tornar-la a posar al seu indret originari.

 

2.  <<(...) exint de Girona, anant al Hostal Nou, és a la part de mig die del camí de Barcelona, a una casa anomenada La Seva, en la qual havie Hostal o Taverna, que és més enllà de la Avellaneda>>

 

Aquesta fita estava situada al costat dret de la carretera Nacional II, enfront de la casa que encara conserva el nom de La Seva. Va romandre dempeus fins els primers anys 1960 quan, per causa de l’eixamplament de la carretera, fou arrencada i deixada a la cuneta en posició horitzontal, on les herbes i els matolls anaren amagant-la fins que algú se l’emportà.