GdR Grup de Recerca de Fornells de la Selva
JA EL TENIM AQUÍ!
Revista Forn d'Anells núm. 158 (2024)
En una data tan propera (i tan llunyana) com l’any 2019, des del Grup de Recerca de Fornells vam tenir el primer contacte amb la Rosa Maria Gil, directora dels Quaderns de la Revista de Girona, per proposar-li la possibilitat d’escriure el títol corresponent al nostre poble, dins la col·lecció dels Quaderns editada per la Diputació de Girona.
Val a dir que, des del primer moment, la seva predisposició per tal d’ajudar-nos a portar a bon port el projecte, va ser total. Tant ella com la Cap del Servei de Comunicació Cultural, Mireia Costa-Pau, es van posar a la nostra disposició donant-nos tota mena d’indicacions respecte al format, la tipografia, les extensions i les ressenyes bibliogràfiques i del nostre fons fotogràfic que calia tenir en compte. Unes indicacions que tenien establertes per configurar la identitat de tota la col·lecció.
Per nosaltres, veritables neòfits en aquestes situacions, ha suposat un gran esforç (a la vegada que una gran satisfacció), el repte que se’ns va posar al davant.
No us parlarem de les correccions, adaptacions, modificacions i reestructuracions que hem hagut de processar aquests darrers quatre anys, el temps que hem trigat a confeccionar el que ara us presentem. Hem tingut el valuós ajut dels empleats del Servei de Comunicació Cultural de la Diputació als quals hem d’agrair la seva infinita paciència amb la nostra inexperiència. També, fins i tot, el de la mateixa directora dels Quaderns, que ens ha guiat en el difícil art de la correcció lingüística i l’exposició de determinades idees que havien d’enquadrar amb l’estil i els fonaments de la col·lecció.
I, finalment, ja el tenim aquí. Veureu que hem volgut insistir en determinats agraïments: cap a Josep Maria Marqués, doctor en història i mossèn, que ens va transmetre la curiositat per la investigació històrica del nostre poble. També l’inestimable col·laboració de la Diputació de Girona. Finalment, però, hem volgut remarcar molt especialment la de tot el poble de Fornells. Uns veïns i amics que ens han anat proveint aquests darrers vint-i-dos anys (aviat és dit!), de tota mena de materials (escrits, fotogràfics i, fins i tot físics), que ens han servit per ajudar-nos en la nostra tasca de recuperar la memòria històrica de Fornells i poder compartir-la. Un treball del qual, aquest llibre, com no podia ser altrament, n’és un fill estimat. Esperem, doncs, que us agradi i sigui del vostre interès.
Presentació Quadern de Fornells a la Sitja,
24 gener 2024
La difícil vida dels nostres avantpassats durant la Tercera Guerra Carlina
Revista Forn d'Anells núm. 157 (2024)
Sovint acostumem a pensar que una vida com la que actualment gaudim la gran majoria dels nostres veïns i parents: sense bandolerisme, guerra, gana, epidèmies incurables o grans períodes de carència, ha estat el més habitual durant segles i segles de la nostra història local.
Res més lluny de la realitat.
És cert que, encara avui, sempre podem ser víctimes d'un mal ensurt, una malaltia greu, un accident. No obstant això, no vivim permanentment ancorats en la por pel dia a dia, en poder-ho perdre tot (fins i tot la vida) per un assalt en el camí, per una ferida mal curada, o per un conflicte armat entre dos exèrcits enfrontats.
Les Guerres Carlines, entre molts altres, ens poden servir d'exemple de tot el que diem. Al seu llibre dedicat a l'avi Siset (l'avi de la cançó "L'Estaca" de Lluís Llach), Ponç Feliu relata la destrucció del poble de Tortellà a les mans dels carlins i, de retruc, l'incendi de la botiga de queviures de la seva família que, d'un dia per l'altre, ho va perdre tot.
Una tragèdia nascuda de la discussió sobre la legitimitat al tron d'Espanya pretesa per part dels partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó, germà del rei Ferran VII, contra els de la filla del difunt, Isabel, que va arribar al tron espanyol com Isabel II, una vegada abolida l'anomenada llei Sàlica, vigent fins aleshores, i que obligava a la successió masculina dins del tron espanyol.
JOAN ISERN PI, TINENT CARLÍ DE GIRONA
A banda d'enfrontaments de divers caràcter, de Guerres Carlines van haver-n'hi tres d'importants. La Tercera (1872-1876) va sorgir en un moment en què la reina Isabel es trobava a l'exili i el tron espanyol l'ocupava un monarca importat d'Itàlia: Amadeu de Savoia, un rei que no gaudia de gaires simpaties entre la població. Arran de l'assassinat del seu valedor, el general Prim, i de la seva abdicació, es va proclamar la I República Espanyola i molts monàrquics, decebuts, es van decantar per defensar els interessos de la facció carlina.
L'escenari de la contesa va ser, bàsicament, a terres catalanes atès que Carles VII, el pretendent carlí, ens va prometre la restauració dels furs que els Borbons havien abolit el segle anterior amb els tractats de Nova Planta.
La guerra, com totes, va tenir episodis esgarrifosos com el que hem comentat. Les diferents partides carlines gironines, dirigides pel general Savalls, mai no van arribar a entrar a la ciutat de Girona. Sempre van confiar a vèncer-la una vegada conquerides les poblacions veïnes. Sant Gregori, Cervià, Santa Eugènia, La Cellera, Canet d'Adri, i d'altres, van patir diverses vegades les requises de les guerrilles carlines i les seves exigències de diners, espardenyes i queviures.
Un episodi més de la guerra queda detallat al text "La última guerra carlista en Gerona y su provincia" (1949) signat per l'historiador Josep Grahit i Grau. En aquest, assenyala que el dia 11 de maig de 1873, "los carlistas amenazaron a los vecinos de Fornells de la Selva con la imposición de la pena de muerte si se atrevían a ir a Gerona."
Una partida d'una quarantena d'homes esperaven al Camí Ral, a l'altura de l'Avellaneda, per escorcollar tots els cotxes de cavalls que passessin, sortint o entrant a Girona. Un d'ells, provinent de França, va ser obligat a aturar-se i d'aquest va baixar, entre d'altres, un jove anomenat Rabasa, fill d'un partidari dels liberals isabelins de Santa Coloma de Farners. Sol·licitat per part de la guerrilla els documents "oficials" necessaris per transitar per la província, aquest els va respondre que els portava "mejor arreglados que los carlistas". El cap dels revoltats, un tal Casademont, va ordenar als seus homes que l’executessin, cosa que aquells van fer allà mateix amb les baionetes dels seus fusells.
La resta d'ocupants van haver de pagar cadascun una "multa" de cinc duros per poder prosseguir el camí.
Que poca cosa pot valer la vida d'un home en determinades circumstàncies!