GdR   Grup de Recerca de Fornells de la Selva

Tal i com hem dit, molt probablement ens trobem davant d'una porta de sinagoga, i no podem pas pensar que la seva procedència no sigui cap altre que de la ciutat de Girona. A Fornells no hi ha constància documentada de que hi hagués cap sinagoga, ni tampoc a cap altre indret dels voltants, i només al call de Girona hi podia haver hagut una sinagoga prou gran i important per a tenir aquesta portada i aquesta inscripció tan original. En el muntant dret d'aquesta porta s'hi veu clarament la cavitat d'una mezuzà, i al damunt una inscripció hebrea d'una sola línia ubicada en la primera dovella que constitueix l'arrencada de l'arc. Per a la cultura jueva, la mezuzà és un element imprescindible i molt important.

 

La mezuzà és una petita cavitat vertical, sovint amb una lleu inclinació, i que es practica des dels temps bíblics a totes les portes d'entrada de les cases habitades pels jueus. És una prescripció religiosa, un manament. Dins la cavitat s'hi col·loca un petit tub, sigui de llauna, d'argent o d'algun material no corruptible, que conté un fragment de pergamí enrotllat. En el pergamí s'hi escriu, en una banda i a l'altre, el nom de "Xadai", que invoca Déu tot poderós. (verset bíblic extret del llibre del Deuteronomi).

 

Tots els fidels de la religió jueva han de tocar la mezuzà quan entren i quan surten de casa seva per recordar i tenir sempre present la paraula i el mandat diví. A l'època medieval totes les mezuzàs es disposaven d'aquesta manera.

 

Segons en Jordi Casanovas i la Sílvia Planas de l'institut d'Estudis Nahmànides, aquestes cavitats són freqüents a l'entrada de nombroses cases del call de Girona, com ho eren en altres calls catalans. En el Museu d'Història dels jueus en tenen documentades i estudiades una bona col·lecció, totes precedents del call de Girona i datades entre els segles XIII i XV, tanmateix, en cap dels casos  coneguts, excepte aquest de Fornells, hi ha associat un text hebreu. En aquesta inscripció es llegeix clarament la paraula Mezuzat, seguida de dues lletres, la qual la primera de les quals és una r mentre que la següent no es veu clarament; sembla que es podria tractar d'una bet, i així la inscripció es podria interpretat com a part del verset 21 del capítol 41 del llibre d'Ezequiel, on es fa referència als muntants quadrats de la porta de la nau del santuari segons la visió del futur temple de Jerusalem. Però també podria tractar-se d'una waw estranya amb l'extrem superior corbat i això donaria una altra orientació a la interpretació.

 

 Sigui com sigui, però, la importància i la originalitat de la pedra i la inscripció son fets ben remarcables. El fet anòmal de presentar-nos un conjunt amb mezuzà i inscripció permet tanmateix suposar que ens trobem davant d'un element corresponent a un edifici singular i destacable. La mezuzà té la funció de recordar el caràcter sagrat de la llar i que fins i tot dins la casa, el jueu és observat per Déu, que li assegura la protecció divina.

 

La sinagoga major, al carrer de la Força, va ser clausurada el 1415 i abandonada al culte el 1422. Aquell edifici devia tenir una porta d'entrada important i imponent, d'on podria fàcilment procedir la porta de Fornells (Batlle, C.,  J. Marquès, Canal, J. i altres).

 

Del call de Girona en sabem que tenia els edificis bàsics i necessaris per al compliment de la religió jueva; edificis d'ús exclusiu per la comunitat. El primer i més important era la sinagoga: la casa de reunió de la comunitat, també coneguda com a escola dels jueus, ja que era el lloc on s'aplegaven els estudiosos del Talmud i la Torà. La sinagoga també era el recinte on tenien lloc diverses celebracions de caire públic prescrites per la Llei Jueva.

 

Les sinagogues catalanes no eren edificis especials pel que fa a l'aspecte físic i no tenien elements externs distintius, tal com passava amb les esglésies. Fins i tot podia ser que es destinés per a ús de sinagoga una part d'un edifici qualsevol, adequat i arranjat internament. Per aquesta raó es fa molt difícil localitzar i situar exactament les sinagogues als calls.

 

A Girona s'hi han documentat tres sinagogues medievals, construïdes i utilitzades en èpoques successives.

 

Les notícies de la primera sinagoga són les més inexactes, però la podríem situar entre la plaça de la Catedral i el Palau Episcopal, i podria haver estat la sinagoga del nucli jueu originari. Hauria estat activa des del segle IX al segle XI.

 

La segona sinagoga (possible procedència de la porta que avui tenim a Fornells) s'emplaçava a la banda de ponent del carrer major del call (actual carrer de la Força), i llindava amb la muralla de les Ballesteries. Segons els darrers estudis del Grup d'Història Urbana de Girona, tot fa pensar que podria tractar-se de la sinagoga major, la més gran i la més important de les que tingueren els jueus a Girona i s'hauria aixecat en el que avui és la casa número 23 del carrer de la Força (AHG, Notaria G5, 1373).

 

Va ser a partir de 1434-1435 que l'espai d'oració, estudi i purificació ritual dels jueus va ser definitivament traslladat a l'altre banda del call, al indret que actualment ocupa el Centre Bonastruc ça Porta.