GdR Grup de Recerca de Fornells de la Selva
Pandèmies
Revista Forn d'Anells núm. 144 (2020)
La redacció de la revista ens demana un escrit sobre el confinament i després de pensar que podíem fer, vaig veure pel Telenotícies Vespre de TV3, en Toni Tortajada fen un repàs de totes les pandèmies que hi ha hagut al llarg de la història. I ves per on, també podríem fer el mateix.
En Toni ens diu: Però aviat ens vam adonar que aquell repàs de les pandèmies ens ajudava a entendre que allò que estàvem patint formava part de les vivències habituals de la humanitat: totes les generacions ho havien viscut en algun moment de les seves vides i, com ara, ho havien afrontat amb encerts i amb errors. Quan vam acabar les deu peces que ara podeu veure, ens vam quedar una mica més tranquils: al final, sempre guanya la humanitat.
De cada pandèmia en podríem omplir molts de fulls, però el que avui us presentem és un recull molt resumit.
- La Plaga d'Atenes, la primera epidèmia documentada (430 aC)
És cert que en alguns llibres antics, com la Bíblia, hi ha mencions d'algunes pestes. Però la primera epidèmia de què tenim constància històrica va ser al segle V abans de la nostra era, i va passar a Grècia. La història la recorda com “la plaga d'Atenes”, i en va quedar constància escrita.
En la seva Història de la guerra del Peloponès, l’historiador Tucídides, el qual es trobava present a la ciutat, va contraure la malaltia i la va sobreviure, va ser una plaga tant dura i mortal que ningú podia recordar un cas similar, i els metges, que ignoraven la seva naturalesa, no només no podien fer-hi res, sinó que ells mateixos eren dels primers en morir, havent estat les persones més en contacte amb els malalts. En aquella Atenes sobre poblada, es creu que una tercera part de la població va perdre la vida a conseqüència de la malaltia.
- La Pesta Antonina (165 dC)
L'Imperi Romà, en el moment de màxima esplendor, dominava un territori molt ben comunicat on vivien més de 60 milions de persones. A més, tenia una capacitat militar que, al segle II, el feia imbatible. Però aquelles legions romanes segurament van ser les portadores de la pitjor epidèmia de l'època.
La Pesta antonina del 165-180 dC, també coneguda com la plaga de Galè -nom del metge grec que va viure a l'imperi Romà, i que la va descriure-, va ser una antiga pandèmia portada de tornada a l'imperi Romà per les tropes que tornaven de les campanyes del Pròxim Orient. Els investigadors han sospitat que podria haver estat la verola, o el xarampió, però la veritable causa roman encara indeterminada.
L'epidèmia va poder haver cobrat la vida d'un emperador romà, Luci Aureli Ver, que va morir el 169 i va ser el corregent de Marc Aureli, el nom de la família del qual, Antoní, s'ha associat amb l'epidèmia.
La malaltia es va manifestar novament nou anys més tard, d'acord amb l'historiador romà Cassi Dió (155-235), causant fins a 2.000 morts al dia a la ciutat de Roma, i que ales hores tenia 1 milió d’habitants. una quarta part dels afectats. La malaltia va arribar a matar com a un terç de la població en algunes zones, i va devastar l'exèrcit romà.
- La Pesta Negra, la pandèmia més devastadora (1348).
La Pesta Negra fou una pandèmia que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué. Segons estudis moderns, la Pesta Negra matà com a mínim un terç de la població del continent, és a dir, gairebé 20 milions de persones.
A Catalunya es perdé un terç de la població. A Barcelona va arribar per la via pirinenca, a través dels contactes amb Marsella i Perpinyà, i també a través dels ports comercials.
La pesta també influí significativament en la cultura. En el seu Decameró, Giovanni Boccaccio utilitzà joves florentins que havien fugit de la ciutat empestada com a narradors. La «Dansa de la Mort» fou un tema recurrent en les representacions artístiques del segle següent. Fins i tot després del final de la gran epidèmia, la pesta continuà assotant la població europea amb una menor intensitat i una freqüència gairebé constant al llarg dels segles posteriors.
Artísticament parlant, la pesta va quedar gravada en el pensament cristià i perduraria durant segles sota la forma d'una amenaça mortal, tant en dibuixos i gravats com en pintures o escultures que representaven la Mort amb esquelets macabrament irònics.
La dansa de la Mort de Verges, (Baix Empordà) era una al·legoria molt tenebrosa que acostumava a representar-se vora les esglésies durant Setmana Santa, amb una processó d'esquelets dansaires que desfilaven sota una tètrica melodia, amb timbals i passos marcadament sinistres. La idea del memento mori ('recorda que moriràs') es fa omnipresent en aquestes processons: els esquelets simbolitzen una mort que no respecta ningú, ni rics ni pobres, ni humils ni poderosos.
- La Pesta de la Guerra dels Segadors (1651)
Si repassem la història de les epidèmies, les provocades per la pesta van ser les més importants no solament de l'Edat Mitjana, sinó també de l'època moderna. De fet, el bacteri que la produeix no es va aïllar fins a finals del segle XIX i no va tenir tractament fins l'arribada de la penicil·lina i els altres antibiòtics, ja en el segle XX.
Però, fins aleshores, la pesta va anar provocant epidèmies molt greus, com la que hi va haver a Catalunya durant la Guerra dels Segadors. Les tropes que hi combatien van portar la pesta a Barcelona. L'epidèmia es va allargar durant 4 anys i es va afegir a la fam i als efectes del conflicte bèl·lic.
A Catalunya vàrem patir totes les pandèmies: la Fam, la pesta i la guerra.
- La Verola.
La verola va ser un malson per a la humanitat, des de l'antiguitat fins al segle XVIII. I potser per això es va convertir en el gran repte per a la medicina moderna.
Els científics i els metges van haver de posar tot el seu enginy per vèncer-la. I d'una manera que avui ens sembla, si més no, curiosa. Si no, ja ens diran què hi feien un metge català i un de valencià amb una vintena de nens orfes dins d'un vaixell rumb a les Amèriques.
El 30 de novembre de 1803, varen salpar de la Corunya direcció a Amèrica, el dr. Francesc Xavier Balmis Berenguer (Alacantí) i el Dr. Josep Salvany Llopart (de Cervera) i una vintena de nens d’un orfenat. Durant el trajecte i per tal de mantenir el virus viu, i que tenia una vida de 12 dies in vitro, varen vacunar un nen de l’orfenat contra la verola i quan el nen va desenvolupar anticossos, en punxaven un altre amb el líquid de la petita ferida que li havia quedat, i així successivament i en cadena, d’aquesta manera varen mantenir viu el virus fins que varen arribar al Carib.
Al segle XVI, amb el comerç entre continents, el virus també es va propagar a Europa, Àsia i Amèrica, la letalitat podia arribar a ser d'un 30%, i va afectar especialment als indígenes americans. Molts asteques i inques no van resistir la malaltia que havien portat els conqueridors. Al segle XVIII uns 60 milions de persones van morir a Europa a causa de la verola i al segle XX van morir uns 300 milions de persones a tot el món.
Després de l'incident només van quedar (oficialment) dues mostres del virus de verola que es guardaven en laboratoris d'Atlanta i Moscou, però els Estats Units i la Unió Soviètica van signar un acord perquè el virus fos destruït abans de finalitzar l'any 1993.
Dr Francesc Xavier Balmis Berenguer
Dr Josep Salvany Llopart
- La Febre Groga del 1851.
Durant el segle XIX, la medicina encara era molt precària i no tenia capacitat per combatre les epidèmies.
No va ser fins al segle XX que es van començar a desenvolupar vacunes eficaces contra, per exemple, la febre groga. Però, de vegades, s'hi afegia una certa negligència. Com en el cas de l'epidèmia de febre groga que va colpejar Barcelona i Tortosa, aviat farà dos-cents anys, i que va arribar, probablement, en un vaixell procedent de l'Havana.
La febre groga, que des del començament del segle XVIII havia castigat reiteradament Cadis (a través del comerç del port amb Amèrica), s’estengué a partir del 1800 per Andalusia i el 1804 cap al sud del País Valencià. El 1821 (agost-novembre) hi hagué una important epidèmia a Barcelona (8.846 víctimes), on entrà també pel port (el primer focus fou la Barceloneta). Les autoritats municipals, dirigides per l’alcalde constitucional Josep Marià de Cabanes hi establí un cordó sanitari però la epidèmia s’estengué, tanmateix, a Tortosa, (que perdé la meitat de la població), a Tarragona i a Palma.
- La Tuberculosi: un dels primers bacteris que va passar dels animals als humans.
Una de les malalties més antigues és la tuberculosi. Calculem que acompanya la humanitat des de fa ben bé deu mil anys, i que va ser un dels primers bacteris que va saltar dels animals a les persones.
La ciència s'hi ha posat a fons per combatre-la. Hi ha vacunes, hi ha tractaments, però la tuberculosi, de moment, encara és lluny de ser vençuda.
Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), gairebé 2.000 milions de persones (un terç de la població mundial) han estat exposades al patogen de la tuberculosi. El 2004, uns 14,6 milions de persones tenien TB activa, amb nou milions de casos nous.
A Barcelona es patí un brot després de la guerra civil, durant la dècada dels anys quaranta.
- L'Epidèmia de Còlera del 1885 i el doctor Ferran i Clua.
La pesta va ser el gran malson sanitari durant l’Edat Mitjana i l’Edat Moderna. Però al segle XIX pràcticament va desaparèixer. I aleshores va arribar una nova amenaça: les epidèmies de còlera. Aquesta malaltia infecciosa va causar grans mortaldats fins que van arribar les primeres vacunes, en les quals va tenir molt a veure un metge català.
El Dr. Jaume Ferran i Clua, va agafar mostres del bacil del còlera a França i quan les portava a Catalunya, a la frontera de Port Bou, el varen aturar i no li varen deixar passar les mostres pel perill de contagi que podia provocar, però el Dr. Va aconseguir entrar un tub, (sembla ser que amagat al mitjó).
El 1885 va crear una vacuna i la va posar a 30.000 persones, de les quals només en varen morir 58, però el Govern de Madrid la va descartar i avui dia se n’administra de forma oral.
- La Grip Espanyola (1918-1920).
Ara ha fet un segle, el món va patir una gran pandèmia que va matar més de 50 milions de persones.
Va començar el 1918, l'últim any de la Primera Guerra Mundial, i va ser una forma nova de grip davant de la qual ningú semblava immunitzat. Va ser una pandèmia de grip (malaltia infecciosa viral) particularment severa, que va causar la mort d'entre 50 i 100 milions de persones a tot el món durant els anys 1918 i 1919.
Hi varen haver tres onades, i la segona va ser la més virulenta.
Aquest fenomen es va conèixer arreu del món com a “grip espanyola o la dama espanyola”. El nom va sorgir dels governs bel·ligerants, que tenien por d'informar sobre la mort de treballadors i de soldats i imposaven la censura sobre la premsa. Les Forces Aliades i les Potències Centrals havien patit grans pèrdues a causa de la grip, però restringien la informació per tal que l'enemic no se n'aprofités. Espanya, com que no estava en guerra, va permetre que les publicacions informessin sobre aquesta grip, especialment severa i així, se la va conèixer com “la grip espanyola”.
- La Sida, 1981 .
El coronavirus no és l'única pandèmia contemporània. Des del anys vuitanta del segle passat, la humanitat ha patit una altra pandèmia global que ha fet més de trenta milions de morts. És la sida, el virus d'immunodeficiència humana, i tot i que encara està actiu, avui en podem parlar amb molta més esperança que fa només uns quants anys.
El Pla de les Nacions Unides pel 2030, és s dir, d’aquí 10 anys, contempla que la pandèmia de la sida s’hagi acabat.
Com diu en Toni Tortajada:
Al final, sempre guanya la humanitat.
Cuideu-vos!