Les nostres campanes

LES NOSTRES CAMPANES.

Revista Forn d'Anells núm. 132 (2017)

Avui us volem parlar de les campanes del nostre campanar, però abans tots hem de saber que una campana és un instrument musical de percussió i que al llarg dels segles ha tingut diverses afinacions. Encara que en un principi no feia falta que les campanes fossin afinades, perquè l’objectiu era que se sentissin com més lluny millor, amb el pas del temps cada cop es va donar més importància a l’afinació per tal d’aconseguir diferents tipus de sons.

Als països mediterranis, les campanes s’utilitzen sobretot per poder-nos comunicar, mentre que a la Europa central s’utilitzen per tocar melodies (carillons).

Les campanes es poden tocar de tres maneres. Per avisar de les misses es toquen a batallades, i que consistia en estirant la corda des de baix. Per les defuncions i funerals es fa vogar la campana grossa, en moviments lents. (El batall, que resta lliure, dona cops lents). Finalment pels bateigs, les batallades es donen des del peu de les mateixes campanes, en moviment ràpid i que porta el nom de tritlleig.

Dintre d’aquestes tres maneres de tocar les campanes les podríem dividir cada una d’elles de diferents maneres, per exemple misses: toc de Maitines, toc de l’Àngelus toc de l’Ave Maria. Els tocs de Dol els podríem diferenciar pel toc de l’ângel (nen o nena), toc d’Agonia (home o dona), toc de Morts (home o dona), toc de Difunts (home o dona). També hi ha els tocs de Festivitats, els d’ús social de Foc ...

En els seus inicis les campanes no tenien cap forma i eren petites; sovint tenien quatre o vuit cares. En temps més antics estaven formades per làmines de ferro o de coure tallades.

Al segle IX n'hi havia de fosa (vasa fusilia) i de preparades a la farga (vasa productilia). Més tard totes les campanes eren de fosa. Al segle XI ja eren nombroses a moltes esglésies, entrant el costum de donar-los un nom per tal de distingir-les.

Els noms de les campanes es prenien del sant a qui eren dedicades, o del nom del que les pagava o també de la finalitat especial al qual se les destinava.

El ritu de la benedicció de les campanes es pot recular fins al segle VIII. Aquest ritu, però, era molt senzill en els seus inicis i el seu ús es generalitzà a poc a poc. La significació litúrgica de la campana està compresa sovint en la inscripció que porta. Les campanes, que per raó de la benedicció han esdevingut objectes sagrats (res sacrae), no podent servir a finalitats profanes sense el consentiment exprés o tàcit del bisbe.

Des del principi del segle XIV, els constructors de campanes segueixen la mateixa regla a l'hora de construir-les: la seva alçada, sense la corona, ha de ser el 80% del seu diàmetre i la alçada amb la corona ha de ser igual al seu diàmetre. Quant al material amb què es fan les campanes, cal dir que ha de ser el bronze, però no pas un bronze qualsevol, sinó un que sigui fet amb el 80% de coure i el 20% d'estany (recordeu que el bronze és un metall fet gràcies a l'aliatge de coure i estany), tot i que a vegades hi posaven també plom. L'única part de la campana que no és de bronze és el batall, que és fet de ferro forjat i que ha de tenir forma de pera.

Benediccció de la campana Major, 9 juliol 1961

A fornells, l’any 1936, i en conseqüència de la revolta que va portar a la guerra civil, varen fer caure del campanar les dues campanes grans, quedant només les altres dues que eren més petites per tal de que continuessin tocant les hores i per donar senyals informatius al poble. Les campanes petites dataven del 1880. Les havia fos l’Esteve Puig de Girona, conegut per en “Pallés””.

Aquestes dues campanes penjaven de jous sense contrapès. Una porta els noms de TOMASA, LLUÏSA i CONCEPCCIÓ, noms gravats en català. L’altre, anomenada JOAQUIMA i CARME, era trencada i fou refosa l’any 1992, a Saldaña (Paléncia) per l'empresa Campanas Quintana. Després es va tornar a penjar, de tal manera que els noms queden cap a fora del campanar. Es poden veure des del carrer amb una campera potent o uns prismàtics.

La nova campana major va ser beneïda pel bisbe d’aquesta Diòcesi el Rdm. Josep Cartañà el dia 9 de juliol del 1961 i porta els noms de MARIA-ROSER , MARIA DELS ÀNGELS i MONTSERRAT. També porta una inscripció llatina que la rodeja en la seva part posterior i que la seva traducció és: Felicitant-vos i de tot cor pregant a Déu per agrair-vos les vostres abundants i generoses ofrenes, des del cim del campanar d’aquesta església de Fornells de la Selva, somrient cantaré joiosa, acompanyant-vos en les vostres alegries i llagrimejant ploraré si vosaltres ploreu”.

Aquesta campana es fongué a la foneria Barberí d’Olot.

El Rector del poble de Fornells d’aleshores era el Mossèn Francesc Vilà Torrent, l’alcalde era el Sr. Ignasi Sambola i els padrins d’honor varen ser els nois i noies que aquella any varen celebrar la seva Comunió Solemne a la Parròquia.

Fotografies de la Benediccció de la campana Major, 9 juliol 1961: