GdR Grup de Recerca de Fornells de la Selva
Com tots sabem, Fornells ha estat un poble basat en l’agricultura, però al segle XIX s’implantà al nostre municipi una nova indústria, la de les rajoleries i les bòbiles. En total n’hi hagueren 22.( revista núm. 81).
BÒBILA DE CAN MARGALL - 1929.
Revista Forn d'Anells núm. 101 (2009)
Dalt i començant per l’esquerra:
Jaume Ventura - Josep Quintana Puigverd – Josep Celis Masoni - Pere Margall Fradera – Pere Pere Fuster - ? - Enric Margall Vergés - ? – Joan Cantalosella Faixedas – Joan Portulas - ? – Alfons Darna Vilà – Miquel Figuerola Pagès – Lluís Soler - Miquel Major Vilà.
Les bòbiles i les rajoleries, fabricaven amb l’argila extreta de les terreres de l’entorn o portades des de municipis veïns, els mateixos materials, eBls maons (grossos i gruixuts), els rajols (més petits i prims), les teules, els corbets (rajols corbats expressos per fer pous).
El que diferenciava les rajoleries de les bòbiles era el sistema de fabricació d’aquests materials.
La cuita dels materials no es feien amb el mateix sistema.
Les bòbiles eren una espècie de túnels amb un forat al mig on es posaven els rajols a dins i amb molta quantitat.
A les rajoleries la cosa canviava, la feina era més feixuga, més dura. Els rajols es col·locaven per dalt i s’havia d’encendre el foc per sota dels rajols. Això volia dir que els rajols s’havien d’aixecar a pes de braços, tant a l’hora d’entrar-los al forn com per treure’ls.
Fotografies de la bòbila de can Margall fetes en diferents anys.
La Maria Reverter Rigau carregant material.
La fotografia de dalt, feta el 1930, hi observem una bandera a dalt de la xemeneia. Això ens indica que està acabada de fer, tot i que els coberts de l’esquerra encara els queda les teules per posar. Aquests són els que s’utilitzaran per la fabricació i posterior assecatge del material cuit a la bòbila.
A l’esquerra de la xemeneia es veu el mas conegut per la Torre del Governador, actual Ajuntament.
És evident que la bòbila estava situada a les afores del nucli urbà d’aleshores. Actualment la situaríem dintre, entre els carres Caterina Albert, Antoni Gaudí i Isaac Albéniz.
La fotografia de baix, feta al 1948 aproximadament, ja mostren una bòbila en ple rendiment.
La família Margall, propietària de la bòbila, eren rajolers de Vilafant, municipi de l’Alt Empordà, que es traslladaren a Sitges i més tard a Malgrat i Santa Susanna.
La família Margall fabricava a Malgrat, Santa Susanna i a Fornells a l’hora.Un cop acabada la guerra, l’activitat fou tancada i no es va reprendre fins l’any 1944
Als anys 60, fabricaren quelcom de terrissa.
A la bòbila de can Margall hi va treballar molta gent del nostre poble i també d’altres municipis.
El 3 d’octubre de 1929, en Pompeu Franquesa i Fontbernat lloga la Lluís Fradera i Robert de 7 vessanes de terra per a la seva explotació i construcció d’una bòbila per a la construcció de maons, rajols i teules entre altres. El tipus de forn que utilitzaven era de foc mòbil, anomenat “Hoffmann”, per garantir una cuita uniforme .
En Lluís Fradera i Robert, primer llogater i constructor de la bòbila, s’emparentà amb l’Enric Margall Vergés (†1968). Fills: Juli, Narcís, Pere i Concepció. Aleshores es conegué la bòbila com a “bòbila Margall”.
De fornellencs que hi varen treballar, de moment podem anomenar en Miquel Majó Vilà - Miquel i Tomàs Ciurana Comas - Josep Quintana - Antoni Martínez Gonzalez - Manel Alonso Bonilla - Sebastià Peradalta Torrent - Jaume Ventura Gich - Pilar Illamola Toscà - Maria Reverter Rigau - Francesca Triola Cervià - Enric Clarà Planas - Joan i Miquel Figuerola Pagès - Antoni Saus Turon - Rosa Castellà - Assumpció Darna - Maria Rovira - Lluís Alsina - Pepita Puigvert - Llorenç Comas - Emeri Coll - Enric Simon - Emedi Coll Coll - Josep Celis Masonis - Nati Comalada Puigdevall - Joan Cantalosella Faixedas - Joan Portulas - Alfons Darna Vilà - Lluís Soler - Pere Pere Fuster, entre altres.