GdR Grup de Recerca de Fornells de la Selva
PELAGI NEGRE PASTELL (1895-1984). Advocat, polític i historiador.
Revista Forn d'Anells núm. 145 (2020)
En Pelagi Negre va néixer a Castelló d’Empúries l’any 1895 i va morir a Girona l’any 1984. Era l’hereu d’un dels grans patrimonis rústics de la nostra província al segle XX, però també va destacar com a dirigent del sindicalisme catòlic local, i va participar activament en la vida política des de les files del catalanisme conservador, i el més interessant, va desenvolupar una notable activitat intel·lectual com analista i propagandista agrari.
Segons els amillaraments realitzats durant els anys 1940-1950, el patrimoni d’en Pelagi Negre era de 431 hectàrees, distribuïdes en tres comarques i un total de tretze municipis. Tot i així no es trobava entre els 49 propietaris que arribaven a les 500 hectàrees de la nostra província, però degut a la composició de les seves terres, la renda generada per les seves finques podia superar amb escreix a molts propietaris que tenien més extensions.
L’estructura dels usos de les seves terres eren d’una presencia baixa en boscos (26%), i erm (15%), i un percentatge comparatiu alt de sol agrícola, ubicat en zones planes i fèrtils de l’Empordà i de la comarca de Girona.
A l’any 1959 posseïa a Aiguaviva 2,2 Ha, a Fornells de la Selva 52,2 Ha, a Quart 13,9 Ha, a Garriguella 6,0 Ha, a Castelló d’Empúries 176,3 Ha, a Fortià 3,5 Ha, a Mollet de Peralada 60,2 Ha, a Peralada 3,8 Ha, a Vilanova de la Muga 27,8 Ha, a Sant Climent Sescebes 47,8 Ha, a Espolla 7,0 Ha, a Gualta 14,8 Ha i a Torroella de Montgrí 16,3 Ha, i si les sumem ens dona la quantitat de les 431 hectàrees abans citades.
El patrimoni heretat per en Pelagi Negre té uns orígens relativament recents. Les seves arrels provenen bàsicament de dues famílies de Castelló d’Empúries. La branca dels Negre, que exercien oficis lliberals (boticaris i, després llicenciats en farmàcia), i la branca dels Pastell, que eren notaris i doctors en lleis i que entre els segles XVII i el XVIII varen protagonitzar un cert acopi de terres mitjançant el mercat immobiliari, però no va ser fins el segle XIX quan varen agrupar aquest gran patrimoni en un de sol com a conseqüència d’una cadena de unions matrimonials i que això també va implicar agregacions patrimonials, com a producte del atzar biològic. Només el matrimoni dels pares d’en Pelagi Negre, celebrat el 1894, ens fa pensar en la idea d’una estratègia premeditada d’acumulació, doncs eren parents molt propers i varen tenir que tramitar la pertinent dispensa papal. Ells eren conscients de que eren els hereus del patrimoni de les seves respectives famílies.
Un dels patrimonis agregats al segle XIX, va ser el patrimoni Goy, provinent d’una branca familiar de pagesos remences que havien evolucionat fis convertir-se en petits arrendataris rendistes.
d'esquerra a dreta. CAN BELLUGA- CAN TIÀ I CAN MET DE LA VIUDA
En Pelagi Negre va sacrificar entre el 1925 i el 1931, una part significativa de les seves rendes per aconseguir certes millores en les condicions de vida dels seus masovers. Va invertir un 11,4% (3.071,92 pessetes) en reparar cuines, un 12,5% (3.366,92 Pta.) en regadius, un 11,1% (2.990,29 Pta.) en estables, un 1,1% (286,97 Pta.) en el forn de la rajoleria, un 6,2% (1663,62 Pta.) en reparar teulats, i un 57,9% (15.618,36 Pta.) en reparacions vàries.
Tot i tenir tantes propietats al nostre municipi, el Sr. Pelagi Negre Pastell no va residir mai a Fornells de la Selva.
En Pelagi Negre va ser un ric propietari, i que a diferència d’altres terratinents, va participar activament en la vertebració del sindicalisme agrari de caire catòlic, tant a nivell local com a nivell provincial. També va presidir el sindicat del Centre Agrícola i Social de Castelló d’Empúries i durant molt de temps va ser secretari de la Federació Sindical Agrària, aquesta entitat agrupava el sindicalisme catòlic en la província de Girona. També va participar en diferents entitats locals, va ser membre del consell directiu de l’Instituto Agrícola Catalan de San Isidro- nucli de la patronal agrària catalana- i milità en la Lliga, partit pel que es va presentar a eleccions en dues ocasions (novembre 1932 i novembre 1933).
El discurs polític d’en Pelagi Negre tenia com eix vertebrador la reacció contra qualsevol proposta de reforma agrària i a la defensa de la inviolabilitat del dret de propietat per part de l’Estat. El seu argument tenia un marcat caràcter local: insisteix en la bondat del règim de distribució i accés a la propietat de Girona, i per extensió, de Catalunya. Sovint, feia comparacions entre les regions espanyoles latifundistes i minifundistes. La seva proposta de política social, es centrava en la difusió de la propietat entre petits pagesos. “la propietat és un bé; augmentem doncs el número de propietaris” (1927). En definitiva, l’Acció Social que defensava en Pelayo Negre, passava per fomentar l’acció col·lectiva mitjançant organitzacions sindicals per tal de facilitar l’accés als petits pagesos a la propietat mitjançant el mercat. Tot això tenia una finalitat, i era la d’evitar la intervenció de l’Estat mitjançant mesures legislatives de reformes agràries.
Bibliografia:
Saguer, E. (2005). “La Acción Social en casa. Gestión patrimonial de un dirigente sindical (Pelayo Negre Pastell. 1924-1936). VIII Congreso de la Asociación Española de Historia Económica.
A Fornells, la família, posseïa dos masos veïns, el mas Goy i el mas Casas. Eren explotacions ubicades en terres planes i fèrtils, banyades per les aigües provinents d’afluents del riu Onyar. Com era habitual entre els grans propietaris, quan s’unien dos patrimonis es mantenien com entitats de gestió autònoma i amb les seves pròpies administracions i comptabilitats separades.
Els Masovers del patrimoni Goy a Fornells de la Selva a l’any 1924: en Miquel Ribes Garanger (viudo) i conreava 40 vessanes, juntament amb el seu fill en Joan Ribas Comas, casat amb la Dolors Masferrer Vidal, i en Jaume Torrent Darder, casat amb la Joaquima Saus Bonadona, també eren arrendataris de 40 vessanes.
Al mas Casas (1924). El patrimoni Goy hi tenia 3 cases i una rajoleria arrendades amb les corresponents terres. En Josep Coloma Vicens, casat amb la Mercè Prunell Martí conreava 20 vessanes i en Josep Francisco, altres 20 vessanes que també eren del mateix mas. També la família formada per en Jaume Pagès Torrent i la seva muller, la Maria Tarrés Roura juntament amb la família d’en Josep Fugueras Roca i la seva esposa la Encarnació Estrach Iglésia completaven els lloguers del mas Casas
A la rajoleria del mas Casas, (1924). El masover n’era en Josep Quintana Felip, casat amb la Carme Serra Franquesa, la rajoleria era coneguda amb el nom de can Crehuet.
A les 4 cases que posseïa al poble (1924), hi tenia els següents arrendataris: en la primera casa hi havia dues estades, en una hi vivia la família formada per en Joan Pla Vilella, que estava casat amb la Teresa Serra Martí i en la segona estada en Miquel Vila Vila, casat amb la Carme Ferrer Porcell. La segona casa era habitada per en Lluís Darna Blanch la Joaquima Vila Vila. La tercera casa hi vivia el matrimoni format per en Sebastià Peradalta Torrent i la Mercè Gelada Molleras, i en la quarta casa, hi vivia en Jaume Ventura Guich, casat amb la Francesca Duch Güell.
d'esquerra a dreta. CAN VIDAL- CAN PUIG I CAL PELAT
