GdR Grup de Recerca de Fornells de la Selva
EL CAMÍ RAL AL SEU PAS PER FORNELLS.
Revista Forn d'Anells núm. 134 (2018)
El camí ral ha estat, i encara ho és, l’entrada vertebradora de Catalunya i de la península Ibèrica.
És a través d’aquest camí que arribaren molts pobles situats més al nord d’Europa. Aquest camí era conegut per la Via Heraclea, rebatejat pels romans amb el nom de Via Augusta i que l’ompliren de contingut. Més tard, en la edat mitjana, fou conegut com Strata Francisca (calçada de França), i ja en l’edat moderna i fins ara com a Camí Ral (o Camí Reial).
La branca principal del camí ral uneix, entre altres, les ciutats de Perpinyà amb Figueres, segueix cap a Girona, Barcelona, Tarragona i segueix fins el sud de la península. Però com és normal, amb l’essència del nostre grup només ens fixarem en el tram del camí que passa pel nostre municipi.
El traçat pel nostre municipi segueix el que avui coneixem per la carretera N-IIa i que passa pel nostre municipi, seguint el que avui és l’autovia A-II direcció Barcelona, tot i que en aquest tram del camí ral passen de costat.
El camí ral ens ve de l’Hostal de l’Avellaneda i la primera casa que trobem és ca l’Amat, davant de la qual hi passa un petit tram del camí ral (tram sense asfaltar), però el camí es perd per la remodelació de la carretera nacional II. A l’altre costat de la carretera hi ha el mas anomenat Casa Groga. Més endavant, abans de la rotonda elevada que dona accés a la carretera que va al poble, hi ha la Torre de Garriga, situada aleshores a l’esquerra del camí ral, i que ja era esmentat, segons escriptures, com a carretera de Barcelona l’any 1853. Al costat dret del camí ral hi havia el mas La Canya, avui desaparegut i conegut el 1692 com a Borda Caularona.
Seguidament ens endinsem dins el pla de la Seva, i que avui és el polígon industrial de Fornells. Aquest terreny és planer i en aquesta tramada de camí era força recte. En un plano de l'any 1709 d’aquest sector hi veiem que la casa anomenada “Joeria de Avellaneda”, i que avui es coneix per la Torre de Bach, ja afrontava amb el camí ral. Així com també hi afrontaven els terrenys del mas Cívils, avui conegut per la Torre de Rodés. Tant la Torre de Bach (segle XIII), com la de Rodés (segle XIV) són masos fortificats d’origen medieval. A l’altre costat, a l’esquerra del camí ral hi ha el mas Amich, ja citat el 1714.
En aquest plano del 1709, també i veiem dibuixada una casa amb la següent llegenda “Borda Comtesa buy se diu La Seva, que capbreua Bartholomeu Sivils de Avellaneda” i que correspon a l’edifici que hi ha al peu de carretera i que avui consta de dues cases i que ales hores havia estat un hostal del camí ral.
L’activitat de l’Hostal de la Seva va ser important durant el segle XVIII i a la primera meitat del XIX, ja que fou parada de postes, l’ única entre Girona i Mallorquines, tal com queda reflectit en els mapes dels anys 1755 i 1805.
Deixem La Seva i un cop fora de la zona industrial, al costat dret del camí ral hi trobem can Massot, avui en estat ruïnós, i amb un portal adovellat i finestres renaixentistes, ja documentat el 1129, i a prop ca l’Estrac del Camí Ral (avui ca l’Artigas) i que al 1329 ja existia. Just davant de ca L’Estrac, i a l’altra banda de la carretera i trobem el mas can Cristofol (1880), i un tram d’uns 1700 metres del camí ral molt ben conservat i que ens uneix amb el municipi veí de Riudellots. Aquest tram passa a prop de dels masos de can Serra (1377) i can Cardoneda (1330) i arran de la Torre d’Estrac, aquest mas, també fortificat, fou construït l’any 1565 segons Sambola. Aquest tram està documentat des de l’any 1032, quan surt esmentat una “via qui pergit ad Gerunda” situada al llocs de Fornellets i el Regàs.
BIBLIOGRAFIA:
“DEU LLEGÜES DE POLS I RODERES” (Miquel Borrell-Narcís Figueres-Joan Llinàs- Elvis Mallorquí i Jordi Merino) de la col·lecció “estudis i textos” i editat pel CENTRE D’ESTUDIS SELVATANS el 2005.