GdR Grup de Recerca de Fornells de la Selva
Inauguració de la fita de pedra de la Mitja Llegua.
Revista Forn d'Anells núm. 142 (2020)
Com tots sabeu, des de fa més de 15 anys, el nostre Grup està duent una tasca de recuperació de la memòria històrica de Fornells d’una manera metòdica i el més exigent possible dins de les nostres possibilitats. De sempre hem agraït l’ajut de tothom en aquesta tasca i avui no podíem ni voldríem desaprofitar l’ocasió per tornar-ho a fer. Moltes, moltíssimes gràcies a tots per la vostra col·laboració.
També tenim agraïments per a l’Ajuntament per haver escoltat les nostres reivindicacions i la d’altres fornellencs per haver fet possible la restitució de la pedra de la Mitja Llegua i poder veure-la amb la llum del sol, i posar-la en un lloc digne (zona cultural de la Sitja), perquè tothom que hi estigui interessat, pugui gaudir-la.
El Grup de Recerca creu que és molt important vetllar pels vestigis, per que no es perdin les proves d’un passat, a cops molt llunyà però no per aquest motiu menys interessant.
El passat 10 de novembre vàrem celebrar la recuperació d’un dels vestigis més importants que ens han arribat: la fita de pedra de la Mitja Llegua. Un símbol val a dir, no massa apreciat pels que l’havien d’obeir. Un símbol estricament fiscal, de delimitació de drets a favor dels ciutadans de Girona vers els que hi volien entrar per comerciar-hi. Un símbol creat en un moment que alguns artesans van voler sortir dels estrictes murs de ciutat per instal·lar-s’hi a les afores de la vila, eludint així les càrregues fiscals de treballar-hi entre els seus murs.
any 1980
Als transgressors d’aquest privilegi reial se'ls amenaçava amb la demolició de l'establiment o una multa de 1.000 florins d'or, que era la moneda del moment.
Us podem posar alguns exemples d’uns quants casos de violació de la privativa durant els segles XVI i XVII. Episodis duts a terme sempre per iniciativa d'un o varis particulars davant la ferma i resolutiva actitud dels Jurats de Girona.
El 3 de gener de 1571, la documentació municipal denúncia la primera transgressió de la privativa de la mitja llegua. Uns particulars, dels quals no s'esmenta el nom, obren una carnisseria al Pont Major i, de forma fulminant, els Jurats de la ciutat presenten una requesta al Veguer per que la faci treure, basant-se en el privilegi de 1445 que ja coneixem i que, com sabem, atorgava el monopoli de la venda de carn, entre d'altres productes, a la ciutat de Girona.
L'episodi culmina l'11 de juliol de 1619, tot i tractant-se d'una nova violació de la privativa, te una major transcendència que els anteriors. Dos negociants, segurament provinents d'altres contrades, obriren sense permís una taverna a La Creueta, on s'hi despatxava vi a la menuda. Els Jurats de Girona, decidits a “sentar” un precedent que els servis de base per a futures actuacions, no es limitaren a ordenar el tancament o, fins i tot, l'enderrocament de l'esmentat establiment, i procediren a organitzar un procés judicial que deixés ben clar als hipotètics futurs transgressors el que s'hi jugaven si decidiren obrir despatx de queviures dins el districte de la mitja llegua. Per això, l'acta del «Procés de enquesta fulminant en la Cort Real de Gerona contra Pera Orta y Bernat Casalins, qui havien parada taverna en la casa dita la Creueta, per no estar dita casa lluny de las muralles, mitja lleuga» , va esdevenir un document famós, i hom va decidir incloure! en un dels cartularis de la Ciutat, concretament el «Llibre Groc», per tal de servar-ne la deguda memòria i poder accedir-hi en qualsevol cas en que calgués citar precedents.
Un altre cas d'infracció de la privativa, concretament el 16 de juliol de 1619, les autoritats adverteixen a Jaume Ginesta i Bernat Pagès, traginers de Calella de la costa, per que retirin una taverna que estaven parant al mas Claret de Salt.
Aquí caldria afegir un altre apunt històric que, de ben segur afecta al nostre poble: diu que en el moment de la implantació de les primeres fites, les poblacions del voltant de la ciutat, indignades pel aquest fet, no van voler assistir a cap de les plantacions oficials i van seguir convocant plens contra aquest privilegi.
El xoc d'interessos i l’estira-i-arronsa amb els pobles circumdants era constant. Els ramats de la ciutat seran foragitats més d'una vegada de les pastures de la riba del riu Ter per escamots de saltencs irats, a voltes, els regidors de Quart o Cassà s'atreviran a deturar i confiscar un comboi carregat de blat o peix procedent de Sant Feliu de Guíxols i destinat al mercadal gironí, fins i tot, els habitants del Pont Major, l'apèndix territorial de la ciutat més allunyat del centre, en diverses ocasions gosaran negar-se a satisfer els requeriments dels oficials municipals que els exigien el pagament de tal impost o qual penyora.
La funció de la mitja llegua va tenir vigència, amb major o menor grau d’implantació, des del 1451 fins el 1817, gairebé doncs 400 anys, i un reial decret l’anul·lava, en un moment, val a dir, que la seva presència havia deixat de tenir cap utilitat.
Mesures de la fita de pedra de la Mitja Llegua;
“..... sinch palms fora terra, y sinch palms dins terra,
ab dos palms de ample y palm i mitg de gruix”.
La fita, porta l’escut de la ciutat de Girona gravats en les parts anterior i posterior de la pedra i amb la inscripció:
“Per la mitja lleuga”
Situació de fita al Camí de Palau (camp de futbol)
Situació de la fita a la N-IIa (mas La Seva)
