El Mas Cases

EL MAS CASES.

Revista Forn d'Anells núm. 128 (2016)

El mossèn i doctor en història Josep Maria Marquès considerava que el nom de Mas Cases provenia del grup de cases que formaven aquest antic mas.

Segons un document del monestir de Sant Daniel, amb data del 26 de març de 1142, en Ramon de Serra va fer pelegrinatge a Jerusalem i va empenyorar, al monestir de Sant Daniel i a la seva abadessa Ermessendis, el violari que té de certs masos situats al municipi de Fornells de la Selva, concretament al puig de Cases; i que la seva esposa Sibil·la havia llegat al monestir per deu morabatins d'or. (Arxius de St. Daniel, Perg-25)

"Sit notum cunctis quoniam ego Raimundus de Serra impignoro cenobio Sancti Danielis et tibi Ermessendis abbatisse omnique conuentui eiusdem ecclesie ipsum mansum qui est in parroechia Sancti Cucufatis de Furnellis qui est in puio de ipsis Casis, quem solebat inhahitare Laurentius et modo inhabitat Petrus Pauci simul cum illo quod unde tenet Petrus Bernardi et cum illo quod inde tenet Petrus Ferrarii et cum illo quod inde tenet Petrus de Beget et cum omnibus tenedonibus suis et pertinentiis ubicumque sint, sicut Sibilla ea melius habuit et tenuit et Sancto Danieli donauit, in quibus recognosco me nichil habere nisi tantum uiolarium in uita mea. Sicut habentur et continentur supradicta omnia, sic impignoro ea prelibato cenobio et tibi Ermessendis abbatisse necnon et omni conuentui cum omnibus sibi qualicumque modo pertinentibus, sicut melius ad utilitatem supradicte ecclesie intelligi potest propter .x. morabatinos optimos et legitimos auri et pensi quos mihi acomodatis. Tali modo quod si rediero ab hac peregrinacione Iherosolimitana quam incipere cupio, sit mihi licitum ea redimere et habere dum uixero, eo scilicet tenore ut post obitum meum sit alodium francum Sancti Danielis solide et libere et in eius ius et dominium reuertatur perpetim habenda et possidenda; et si non rediero similiter in eius reuertatur dominium et potestatem ad alodium francum perpetuo iure habendum et possidendum. Si quis contra hanc impignorationem et conuenienciam ad irrumpendum uenerit, non ualeat sed duplam prefate ecclesie composicionem persoluat, hac scriptura firmiter persistente.

Actum est hoc .VII. kalendas aprilis anno .v. regni Ledouici regis iunioris.
Sig+num Raimundi de Serra, qui hanc impignorationem et conuenienciam feci, firmaui firmarique rogaui, et si rediero et redemero hec supradicta, non sit mihi licitum inde aliquid dare uel impignorare aut aliquo modo alienare.

Sig+num Arnalli de Aquauiua. Sig+num Berengarii, filii eius. Sig+num Raimundi Rodballi. Sig+num Fulcarii. Sig+num Guilielmi Ermengaudi.
(s. man.) Petrus presbiter hoc rogatus scripsi, die annoque prefixo."

A l'any 1380, en Francesc Cases va comprar a Pere Icart una terra, dita "Bosc de la Burra".

A l'agost de l'any 1410, a Fornells de la Selva, Bartomeu Francesc Cases atorga testament, en el qual escull com a marmessors el sagristà de Sant Cugat de Fornells i Andreu Cases, germans seus. Vol ser enterrat al cementiri de l'església de Sant Cugat de Fornells, a la qual deixa diners per a misses i dret de sepultura. També en dóna als altars de Sant Cugat, Sant Nicolau, Sant Abdó i Sant Senén i Santa Maria, i per a una almoina de pa. Fa llegats pecuniaris als seus fillols i filloles; a Bernat Cases, el seu germà; a Francesca..., i als seus nebots. Nomena Andreu Cases, de Fornells, el seu germà, com a hereu universal. (Arxiu Ajuntament Girona).

"... Actum est hoc in manso Cases parrochie de Fornellis ... ma tercia augusti anno nativitate Domine millesimo quadringentesimo decimo..."

A l'any 1424, Andreu Casas compra el mas Cases a Narcís Altimir, pel preu de 85 lliures, però l'hagué de vendre el 1447 a Caterina Vidal, hereva del mas Vidal de Quart i a Salvador Llorens.

Al 1447, l’Andreu de Cases vengué a Salvador Llorens i Caterina Vidal 30 vessanes de terra que afrontaven amb el camí real de Caldes a Girona i amb el camí que des d’aquest baixa a l’Onyar, 5 vessanes al lloc dit Pineda, 6 vessanes al lloc dit Penjant de la Barraca, 5 vessanes dites Camp del bosc de la Burra. Totes es varen agregar al mas Vidal der Quart, que afrontava al nord amb els terrenys comprats.

L’Arnau de Cases, de Fornells, a l’any 1450, prengué per marmessors (executor testamentari) a Jaume Escola, que era cirurgià, i a Pere Figuera de Fornells de la Selva, i instituí hereva la seva ànima. (Arxiu Diocesà Girona, G-69, f 19).

El 1635, per matrimoni de Maria Vidal amb Antic Goy, el mas passà a formar part del patrimoni de casa Goy de Fornells.

L’any 1852, el conjunt de la finca va ser registrada amb un total de 136 vessanes i amb dues cases.

A principis del segle passat, en Josep Quintana Felip casat amb la Carme Serra Franquesa, hi van fer rajols. Els seus fills, l’Alfons hi va treballar i en Josep va continuar amb la Rajoleria fins a principis dels anys 1960.

Segons les nostres dades, les fornades de rajoles fetes varen ser les següents;

ANY FORNADES

1903 6

1904 6

1905 7

1906 1

1907 1

1908 8

ANY FORNADES

1909 7

1910 5

1911 9

1912 5

1913 4

1914 4

ANY FORNADES

1915 2

1916 2

1917 1

1918 2

1919 2

1920 3

ANY FORNADES

1921 2

1922 3

1924 3

1925 4

1926 3

1927 1

ANY FORNADES

1928 5

1929 5

1930 0

1931 6

1932 0

1933 6

En les obres de la variant de la N-II, (setembre de l’any 1991), i dins les terres del mas Cases, aparegué una sitja romana, oberta en terra argilosa, era utilitzada per guardar-hi gra, i que més tard va ser emplenar amb restes de fragments de ceràmica en desús. Tenia 180 cm de diàmetre

Plano antic del mas Cases s-XVIII amb notes històriques dels s-XIV i s-XV. Dibuixat per solventar un plet.