Les tombes de l'església

LES TOMBES DE L'ESGLÉSIA.

Revista Forn d'Anells núm. 126 (2016)

A partir del segle XV, l’autoritat eclesiàstica va permetre fer enterraments dins les esglésies, la pressió dels fidels, uns per religiositat i altres per prestigi varen acabar per aconseguir-ho. Però la demanda fou tan nombrosa que per limitar l’espai, es varen tenir que reservar les concessions a persones benestants i/o lliures.

De fet, al voltant de l’església i sempre dins del que anomenem espai sagrat o “sagrera” s’hi van fer enterraments. A Fornells, el cementiri que hi havia, estava situat a la banda de migdia del temple, avui es pot veure mitjançant les pedres de baix del campanar el nivell que hi havia aleshores, nivell bastant més alt que l’actual plaça. El cementiri estava situat a la plaça que hi ha entre l’església i l’antic ajuntament, avui reconvertit en local d’entitats del municipi. Es traslladà al lloc actual el 1936.

Recordem que l’anomenada “sagrera” comprenia la distància de trenta passes al voltant de l’església.

Ja fa temps que el grup de recerca volia fer un escrit referent a les tombes que hi ha a l’interior de l’església i que passen molt desapercebudes per moltes de les persones que hi entren. Però qui mes s’hi va interessar va ser el doctor en història i mossèn del nostre poble, el Sr. Josep Mª Marquès i Planagumà.

El mossèn explicava que en el corredor central de l’església hi trobem cinc enterraments, cada un està format per tres pedres emmarcades per una sanefa. La primera tomba (núm. 1), situada davant de l’altar, porta la següent inscripció : “1733, sepultura del Rnt. Pere Civils, prev (prevere) i r (rector) de Campllonch, i D. Josep Civils, pagès de Fornells y del seus”. Aquesta era la sepultura familiar del mas Civils. El mossèn va comprovar a l’arxiu diocesà, que amb data de 1773, es va fer la concessió de permís per aquesta sepultura. ales hores, també es va concedir a en Josep Ros, rector de Quart, un de semblant per a ell i per el mas Ros de Fornells, però no sabem quina és. Tampoc s’ha pogut localitzar la tomba que el 1728 es va concedir a Josep Massot, sacerdot, i a la família Massot del nostre municipi.

Les tres sepultures que es troben anant del presbiteri cap a la porta d’entrada (les núm. 2, 3, 4), només en podem llegir les dates : “1733, 1730, 1729”. Prop de la porta, la darrera làpida (núm. 5) diu : “Sepultura de .... y de Solsona y dels seus, 1610”. És evident que la sepultura pertanyia a una família, que de segon cognom es deien Solsona.

Tomba núm. 1

Tomba núm. 3

Tomba núm. 2

Tomba núm. 4

Davant de la capella del Roser, hi trobem dues sepultures més, la làpida de l’esquerra (núm. 6), porta el següent escrit : “Hic iacet R. Josephus Ros, resbyter beneficiatus castri de Brnola oriundus e loc de Fornells, oblit die 19 novembris 1800, in pace requiescat amen”, la escriptura ens fa saber que el mossèn enterrat, natural de Fornells, va ser beneficiat al castell de Brunyola. en canvi, la làpida de la sepultura del seu costat (núm. 7), que està força deteriorada s’hi llegeix que hi ha enterrat un tal Pellicer. Pot estar-hi enterrat en Mateu Pellicer, doctor en teologia i que va ser rector de Fornells entre el 1670 fins que hi va morir el 1680.

Tomba núm. 5

Tomba núm. 6 i 7

Les sepultures (núm. 8, 9), són d’un rector, el doctor Rafael Bataller, i el seu pare, en Miquel Bataller. Comparant les dates de la mort d’un i altre ens adonem que el doctor Bataller va ser rector de la parròquia durant més de trenta anys. La làpida del pare (núm. 9) diu : “Sepultura de Miquel Bataller (...) la parròquia de Ridaura, pare del Rnt. Dr. Rafael Bataller, rector de la present església de Fornells. Morí (...) any 1746”. La del fill (núm. 8), és a la dreta de l’anterior, i porta aquest text : “Hic iacet Raphael Bataller, rector de parrochus vigilantissimus scientia el tietate ac praditus, orgiundus a parrochia de Ridaura, Obiit 19 decembri anni 1772, dius anuma in pace requiescat” el doctor Rafael Bataller va ser rector de Fornells entre els anys 1742 al 1772, any de la seva mort.

Tomba núm. 8 i 9

Tomba núm. 10

A la capella del Roser hi trobem quatre sepultures, dos a cada costat. La primera de l’esquerra (núm. 10), la làpida diu : “D O M hic jacet ... mic ... parrochiae de Fornells ... ... ... conspic... obiit die 3 februarii anni 1787. Requiescat in pace. Amen” És evident que amb el que llegim no sabem a qui pertanyia aquesta sepultura, però podríem deduir que podria ser la de Miquel Sallés, doctor i rector de Fornells des del 1773 fins el 1787, any de la seva mort.

A la làpida de la sepultura núm. 11, només s’hi pot llegir la paraula Dominus. Però hi ha un escut d’armes quasi esborrat que només deixa veure que era partit en vertical i que tenia a la banda dreta un lleó rampant. És evident que devia de ser d’una persona que pertanyia a la noblesa. A l’altre costat, la núm. 12 : pertanyia a un rector que va venir a Fornells l’any 1728. La làpida ens diu : “D (eo) O (ptimo) M (aximo) vas del Rnt Fran(cis)co Callís Pre. I R(ec)tor de la present església, fill de St Pau de Seguria. Morí lo dia 24 febrer 1731” la sepultura núm 13 és la d’en Francisco Tomàs, que vingué a Fornells l’any 1788 i morí el 1808. La làpida diu: “DOM hic jacet r .. Dr franciscus Thomàs Hujus parrochie de Fornells me .. die 4 junii an 1808”.

Tomba núm. 11

Tomba núm. 12

Entrant a l’església, a la dreta, hi trobem un altre enterrament nobiliari. La làpida (núm. 14) conserva un escut heràldic, el cobreix l’elm de cavaller. Partit de dalt a baix, s’hi veu a l’esquerra una banda esbiaixada i un arbre. a la dreta, a dalt, quatre rodelles o besants, i a baix un altre arbre amb dues lletres TT a banda i banda. En Jaume Marquès i Casanova, canonge de la catedral (1906-1992) i que havia estat vicari de Fornells de 1930 a 1932, deixa un escrit sobre la família Raset on assenyala que l’arbre és un roser i que era l’emblema de la referida família. Les T podrien provenir del cognom de Trullàs. Es troben Trullàs a Fornells des de 1353. Podríem estar davant la tomba de la família Raset i de Trullàs.

Com podeu veure, els enterraments pertanyent als segles XVII i XVIII, i anaren acompanyats de donatius per al culte de la parròquia de Fornells. Les últimes obres obligaren a canviar algunes làpides del seu lloc originari.

Tomba núm. 13

Tomba núm. 14