GdR Grup de Recerca de Fornells de la Selva
JOAN I “el Caçador” versus FORNELLS de la SELVA
Revista Forn d'Anells núm. 141 (2019)
Rei d’Aragó, València, Mallorca, Sardenya i Còrcega.
Comte de Barcelona, Cervera, Rosselló i Cerdanya.
Duc de Girona.
1387-1396
“Als feels nostres los prohòmens de la parrochia de Fornells, dels brassos reyal e de la Església”.
1387. El dia 5 de gener, mor Pere el cerimoniós. El seu fill Joan (1350-1396) és proclamat rei. I el coneixerem com a JOAN I. Els seus títols son: Rei d’Aragó, València, Mallorca, Sardenya i Còrcega, Comte de Barcelona, Cervera, Rosselló, Cerdanya i duc de Girona.
En Joan I va començar a regnar a l’edat de 37 anys, però només va regnar durant 9 anys (1387-1396), ja que morí a la edat de 46 anys. Està enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet.
El seu curt regnat va ser força mogut, i durant el seu primer any, es perd el Ducat d’Atenes, (1388).
Durant el seu regnat també es perd el ducat de Neopàtria (1390), (territori històric situat a la regió de Tessàlia a Grècia, fou poblada per catalans però a poc a poc va anar decaient i després del govern de Roger de Llúria (1362-1370) i les embranzides de l'imperi Bizantí anaren disminuint progressivament el seu territori, fins que el ducat va restar reduït pràcticament a la ciutat).
Malgrat que Joan I havia signat un tractat de pau amb Gènova l’any 1390, les relacions entre genovesos i catalans foren força hostils, cosa que també implicà la illa de Sardenya.
De problemes interns, tampoc n’hi varen falta: el mes d’agost de 1391 fou un mes d’acarnissaments contra els jueus;
-
El 9 de juliol, assalt a la jueria de València
-
El 2 d’agost, destrucció de la jueria de Mallorca.
-
El 5 d’agost, destrucció del call de Barcelona.
-
El 10 d’agost, destrucció del call de Girona.
-
El 13 d’agost, assalt al call de Lleida.
-
El 17 d’agost, assalt al call de Perpinyà.
La tragèdia jueva ens porta cap a un principi d’identitat catalana. La rauxa del poble està en la base de la matança. El seny havia desaparegut a causa de la crisi. De la mateixa manera, la indecisió dels governants és la seva causa immediata: els consellers de la ciutat havien desviat cap als jueus la irritació d’un poble arruïnat per la crisi. En realitat, però, els jueus no havien tingut un paper decisiu en el deute català. Els jueus
havien jugat un paper secundari en la crisi, una simple intermediació en els
préstecs a canvi d’una comissió del 0,5%. Un paper massa petit per a les
conseqüències derivades.
Aquest mateix any, Joan I encunya a la seca de Perpinyà el timbre d’or d’Aragó.
(En heràldica, un timbre és un símbol que es posa sobre els escuts d'armes per
indicar quin és el grau de noblesa de la família i en l'heràldica gentilícia, en
canvi, les corones poden ser de senyor, baró, vescomte, comte, marquès, duc,
príncep, rei i també imperial, en aquells casos que els escuts porten corona).
Al final del regnat de Joan I, les dificultats financeres, eren tan agudes que les seves rendes ja no bastaven ni per a la despesa diària de la cort. Les guerres del seu pare, Pere el Cerimoniós, havien deixat el patrimoni reial molt empenyorat, però Joan I agreujà l’endeutament amb despeses sumptuàries immoderades; no controlà tampoc el seus consellers i oficials, la qual cosa deixà via lliure a la malversació i a la corrupció, en aquestes circumstàncies difícils, Joan I, morí de sobte, mentre caçava als boscos de Foixà, prop de Torroella de Montgrí, el 19 de maig de 1396. Joan I ha estat conegut pels historiadors amb el sobre nom de “el Caçador”, “el Descurat” o “l’Aimador de la gentilesa”, que reflecteixen algunes de les característiques de la seva persona i del seu regnat.
El sobrenom de “Caçador” prové de la seva desmesurada afició per la caça. Fins i tot en moments molt difícils del seu regnat va continuar preocupant-se dels seus innombrables gossos, falcons i astors i també d’organitzar caceres; es significatiu que la mort el sorprengués caçant.
Els altres sobrenoms “el Descurat”, ve perquè el seu regnat es caracteritzar per la mala gestió econòmica i administrativa. El sobrenom “L’Aimador de la Gentilesa”, prové de la seva afecció per la música, la literatura i les belles arts. Va ser protector dels artistes i literats; va instaurar els Jocs Florals de la Gaia Ciència (1395) i el seu regnat fou una època de florida literària, amb figures com Bernat Metge, Francesc Eiximenis, entre altres.
Aquesta carta l’envià, en Joan I als prohoms de la parròquia de Fornells.
“Als feels nostres los prohòmens de la parrochia de Fornells, dels brassos reyal e de la Església.
“Atès que aquests encara no han tramès la subvenció per al viatge del rei a Sardenya, com els demanava en anteriors lletres els mana enviïn un missatger al Consell de Barcelona amb ple poder per tal d’assegurar l’ajut.
La signatura és la del rei Joan I”.
El rei/comte demana diners per flotar un estol de naus de guerra per fer una expedició a Sardenya.
Document original: AMGi
Signatura i retrat
del rei Joan I
En efecte, a Sardenya, la revolta d’Elionor d’Arborea i del seu marit Brancaleone Dòria amenaçava la continuïtat del domini català a l’illa. Quan el rei Pere el Cerimoniós va morir s’havia acabat de negociar un acord entre Brancaleone, que es trobava presoner al Càller, i amb la seva esposa Elionor per tal de posar fi a la revolta a Sardenya. La mort de Pere el Cerimoniós va retardar la signatura de l’acord, que en el seu apartat final implicava la devolució de tots els llocs del rei ocupats per Elionor d’Arborea, fins el 1388.
L’alliberament de Brancaleone Dòria es retardà fins al 1390 i la guerra, com era d’esperar, recomençà immediatament. Brancaleone recuperà en poc menys d’un any tot el que avia hagut de retornar. Per fer front a la nova revolta Joan I intentà organitzar una expedició, entre 1392-1393, però no aconseguí portar-la a terme. Esperava que l’infant Martí l’ajudaria des de Sicília, però la vasta revolta que l’infant hagué d’afrontar impedia que ell pogués ajudar ningú: més aviat era ell qui necessitava ajut. Per aquest motiu l’expedició a Sardenya fou abandonada i les naus aplegades foren enviades en socors de l’infant Martí, bé que foren usades, també, per reforçar les posicions catalanes a Sardenya i a Còrcega.
Joan I, morí de sobte, mentre caçava als boscos de Foixà, prop de Torroella de Montgrí, el 19 de maig de 1396.
El succeí el seu germà Martí (1356-1410), perquè no l’havia sobreviscut cap fill mascle.
Bibliografia:
-
AMGi (Arxiu Municipal de Girona)
-
Els comtes sobirans de la Casa de Barcelona. Edicions 62. Generalitat de Catalunya.
-
Història Política, Societat i Cultura dels Països Catalans. Fundació Enciclopèdia Catalana.