GdR Grup de Recerca de Fornells de la Selva
ARTICLES...
CAMÍ VELL DE GIRONA A CALDES VA SER LA VIA AUGUSTA ? (2ª part)
Al segle XIV i degut a la intensificació del comerç, un del dos camins esdevindria més utilitzat que l’altre convertint-se així en el més important. Les mercaderies cada cop més voluminoses necessitaven d’un camí amb menys dificultats orogràfiques, encara que el recorregut fos mes llarg.
El Camí Ral complia perfectament aquests requisits i el seu traçat era molt més planer que l’antic camí de Caldes o possible Via Augusta, que tot i ser més rectilini, només de sortir de Girona ja es trobava amb un gran inconvenient, la pujada de Palau-Sacosta ...
ÚLTIMA PUBLICACIÓ AMPLIADA:
CAMÍ VELL DE GIRONA A CALDES VA SER LA VIA AUGUSTA ?
En l’últim article publicat, parlàvem del CAMÍ RAL o REIAL al seu pas pel nostre municipi, camí molt important i vertebrador a nivell nacional, però avui parlarem d’un altre camí, que és molt més antic que el abans esmentat. El Camí Vell de Girona a Caldes (strata qui pergit de Gerunde ad Barchinonam), i que antigament podia haver estat conegut amb el nom de Via Augusta, i anteriorment com el Camí d’Heràcles....
CAMÍ VELL DE GIRONA A CALDES VA SER LA VIA AUGUSTA ? (1ª part)
En l’últim article publicat, parlàvem del CAMÍ RAL o REIAL al seu pas pel nostre municipi, camí molt important i vertebrador a nivell nacional, però avui parlarem d’un altre camí, que és molt més antic que el abans esmentat. El Camí Vell de Girona a Caldes (strata qui pergit de Gerunde ad Barchinonam), i que antigament podia haver estat conegut amb el nom de Via Augusta, i anteriorment com el Camí d’Heràcles....
El camí Ral al seu pas per Fornells
El camí ral ha estat, i encara ho és, l’entrada vertebradora de Catalunya i de la península Ibèrica. És a través d’aquest camí que arribaren molts pobles situats més al nord d’Europa.
Aquest camí era conegut per la Via Heraclea, rebatejat pels romans amb el nom de Via Augusta i que l’ompliren de contingut. Més tard, en la edat mitjana, fou conegut com Strata Francisca (calçada de França), i ja en l’edat moderna i fins ara com a Camí Ral (o Camí Reial)...
Plànol Francès de l'any 1808
Aquest plànol francès, de l’any 1808, ens marca les parades de postes que hi havia des de Perpinyà fins a Barcelona.
En ell hi surt, entre altres, l’Hostal de la Seva (Ceba), i que pertany al nostre municipi juntament amb el de la granota, Mallorquines Hostalric i així fins Barcelona ...
Les nostres campanes
Avui us volem parlar de les campanes del nostre campanar, però abans tots hem de saber que una campana és un instrument musical de percussió i que al llarg dels segles ha tingut diverses afinacions. Encara que en un principi no feia falta que les campanes fossin afinades, perquè l’objectiu era que se sentissin com més lluny millor, amb el pas del temps cada cop es va donar més importància a l’afinació per tal d’aconseguir diferents tipus de sons ...
Mare de Déu de Fàtima
El dia 8 d’abril de 1851, la imatge de la Mare de Déu de Fàtima va visitar el nostre poble. Enmig d’un clima de fervor popular la processó va anar recorrent bona part dels carrers del poble. L’aspecte de Fornells va canviar totalment durant uns dies. L’habitual grisor del poble de Fornells de la postguerra va ser oblidada per una altre de més alegre, optimista, participatiu i de colors vius. Els veïns varen engalanar els carrers, les façanes, les finestres i els balcons amb garlandes, escuts, roses, papers de seda, i altres elements decoratius ...
15 è aniversari del Grup de Recerca de Fornells
Enguany el nostre grup compleix 15 anys. La il·lusió continua essent la mateixa que teníem quan vàrem començar. El compromís que vàrem adquirir amb tots vosaltres creiem que l’hem anat complint. No volem cap lluïment personal sinó simplement gaudir i compartir tot allò que anem trobant, encara que siguin petites engrunes de la nostre història, que al cap i a la fi és la història de tots ...
MAS LA SEVA, abans "BORDA COMTESA"
El mas La Seva està situat en una explanada al nord-oest del nostre terme municipal, donant-li nom al sector “el Pla de la Seva” i que comprèn tot el veïnat que hi ha a la N-II (aleshores era el camí reial) i que va de l’Altamira fins a Ferros Puig i des de el mas Amich fins a la Torre de Rodés. ...
EL MAS CASES
Segons un document del monestir de Sant Daniel, amb data del 26 de març de 1142, en Ramon de Serra va fer pelegrinatge a Jerusalem i va empenyorar, al monestir de Sant Daniel i a la seva abadessa Ermessendis, el violari que té de certs masos situats al municipi de Fornells de la Selva, concretament al puig de Cases; i que la seva esposa Sibil·la havia llegat al monestir per deu morabatins d'or ...
