GdR Grup de Recerca de Fornells de la Selva
CAN TONET FA 150 ANYS
Revista Forn d'Anells núm. 167 (2026)
La botiga-carnisseria de Can Tonet és molt més que un establiment: és un tros viu de la nostra història. Avui la regenta en David Tura, descendent directe de l’Antoni Sala Tornabell -el nostre estimat “Tonet”-, i amb ell es manté viva una tradició que travessa generacions.
Tot va començar quan l’Antoni, natural de Campllong, acabat de casar amb la Carmen Massa Palmada i ple d’il·lusions, va decidir instal·lar-se a viure a Fornells. (Forn d’Anells núm. 88 - 2006). Amb l’empenta de la joventut, van obrir les portes d’un petit negoci que ben aviat es convertiria en punt de trobada del poble. Darrere el taulell no només s’hi tallava carn: s’hi compartien històries, rialles i la confiança d’una comunitat que creixia al seu voltant.
Generació rere generació, Can Tonet ha sabut mantenir l’essència: la qualitat, el tracte proper, el compromís amb la gent. Avui, en David continua aquest llegat amb orgull i responsabilitat, conscient que cada client que entra per la porta forma part d’aquesta gran família.
Can Tonet no és només una carnisseria; és memòria, esforç i arrels. És el testimoni d’un somni que va començar amb un jove matrimoni ple d’esperança i que, amb el pas dels anys, s’ha convertit en un símbol estimat de Fornells.
Una història de mitjans dels seixanta.
Can Tonet
Au! Nenes, és hora de llevar-se. Avui és dissabte i tenim feina. Aviat vindran els veïns dels voltants i pararan a casa a fer una mossegada mentre esperen la sortida del tren per anar a mercat a Girona.
L’Anna Maria i la Carme tenen poc més de 10 anys, molta son, i poques ganes de gresca. Ahir el pare, com fa cada dia, va ruixar amb insecticida la casa i saben que, si corren gaire a aixecar-se, els tocarà escombrar. I no en tenen ganes. Proven de fer-se les mandroses esperant que sigui un altre qui comenci la feina.
Val a dir que l'estratègia els dura poc. Els primers parroquians comencen a arribar i ja són al bar demanant cafès, moscatells i barreges. Mentre els homes xerren, les dones s'afanyen amb els cabassos i compren tot el que necessiten per a la setmana a les botigues del poble. A banda de can Tonet, són oberts can Bassets, can Biel, cal Pelat, can Camós, can Crehuet, els barbers i les perruqueries..., aquell matí, tothom treballa de valent.
Ràpidament, salten del llit, s'arreglen i es disposen a la feina. On és el pare? Pregunta l’Anna Maria a la mare. És a Palau, a buscar un parell de bens del ramat d’en Nitu. Aquest vespre juga el Barça i tem que farem curt amb tot allò que té preparat. Aquesta setmana ja ha matat tres porcs que va portar de cal Terrisser i mitja dotzena de bens. Això, nena, sense comptar que també ha anat a Girona amb la tartana a buscar queviures a can Busquets, begudes a can Vidal i fruita a can Masó... És un no parar! S'exclama la Consol.
Noia, teniu esclops? Pregunta una clienta. Penso que sí, diu la Carme. Li pregunto a la mare. La botiga és a vessar i a la cuina tothom tragina des de fa estona. Avui serà un dia llarg: esmorzars, dinars i berenars pels nens del poble que vindran a mitja tarda a veure els episodis del Rin-Tin-Tin i els ninots de l’Herta Frankel. I a la nit, els futboleros. Els que criden, es barallen, esbronquen jugadors i àrbitre i gairebé mai, acaben contents amb ningú. Però sempre tornen! Sentencia la mare de les nenes.
El pare arriba amb els bens i es disposa a matar-los. L’ Anna Maria no entén com s’ho farà per endreçar-los un cop morts. La petita càmera frigorífica del negoci es troba plena a vessar! Val a dir que molts veïns i clients dels voltants els demanen guardar les seves viandes. Al poble no tothom té neveres i cal ser solidari.
Les hores van passant. Per sort, des de feia ben poc, ja no hi havia soldats a la caserna de Can Casals. Cada cop que tenien maniobres es presentava un soldat demanant-los reservar una taula pels oficials. Pel que sembla, solien aprofitar l’àpat per parlar-ne tot dinant. I amb un dia com avui, només els faltaria això!
Mentrestant, els nens del poble s'entrenen fora jugant, sempre alertes, però, al crit dels pares per si necessitessin la seva ajuda. Són carrers tranquils, segurs. Els automòbils són una espècie rara que apareix molt de tant en tant. El trànsit diari es pot resumir amb algun carro, alguna bicicleta, i poca cosa més.
El dia ha anat passant, els homes s’han presentat al menjador un cop han tornat de fer la botifarra al cafè de Can Planes i han esgotat (com ja preveia el pobre Joan) totes les existències de brasa que tenia preparades.
Tothom s'asseu a veure el partit. No obstant, cal estar preparats per tornar a servir begudes a la mitja part. Ara seran cerveses i refrescs. Alguna barreja i algun conyac... Sempre n'hi ha de valents!
I arriba la nit. Els últims crits dels futboleros encara se senten a la sala. Tanmateix, avui no gaire alts: el Barça ha guanyat i això sempre calma l'afició. Les nenes ja són al llit. Demà serà un altre dia. De tota manera, ben aviat s’hauran d’espolsar la són de les orelles: mossèn Franciscu Vilà, el capellà del poble, les espera a missa de vuit. I a la tarda, la catequesi, la funció (el rosari) i, si tot va bé, tornaran a veure el Rin-Tin-Tin a la televisió...
Hores d’ara, l’Anna Maria i la Carme, ja no hi són. Esgotades, dormen profundament.
PRIMERA GENERACIÓ:
Carme Massa Palmada Antoni Sala Tornabells
1853 - ? 1851 - 1933
El 1876, en un moment de canvis i oportunitats, Antoni Sala Tornabell -conegut per tots com “Tonet”-, resident a Campllong i acabat de casar amb Carmen Massa Palmada, decideixen començar una nova etapa a Fornells. Els primers temps els passen a l'antic edifici de l'ajuntament. Tot i això, aviat es traslladen a la casa del xamfrà entre el carrer Sant Cugat i el de Narcís Monturiol, on comencen a arrelar amb força al poble.
No obstant això, serà el 1890 el que marcarà un abans i un després. En Tonet lloga una finca a la família Massot, al carrer Riu 9-11, i fa néixer un projecte que amb el temps esdevindrà emblemàtic: una carnisseria-hostal que combina ofici, esforç i esperit acollidor. Aquell negoci, humil als seus inicis, però ple d'empenta, ha anat evolucionant al llarg de les generacions sense perdre'n l'essència.
Avui, després de més d'un segle d'història, aquell establiment continua viu a la memòria i el dia a dia de Fornells, conegut afectuosament per tots com "Can Tonet", testimoni d'un llegat familiar que ha sabut perdurar en el temps.
L’Antoni i la Carme van tenir set fills: en Joan; la Carme; l’Eliodor; la Maria; la Joaquima; l’Esteve i en Martí, sent aquest darrer qui continuarà amb el llegat dels pares.
SEGONA GENERACIÓ:
Martí Sala Massa Núria Salart Torrent
1884 - 1961 1889 - 1973
En Martí Sala, nascut ja a Fornells l’any 1884, prendrà el relleu amb determinació. D’aspecte seriós i amb un imponent bigoti, ben d’acord amb l’estètica del seu temps, serà qui consolidarà i farà créixer el negoci familiar. Es casà amb la Núria Salart Torrent, amb qui formaran una família de set fills: la Flora; l’Assumpció; en Josep; la Dolors; en Lluís; l’Antònia i en Joan, assegurant així la continuïtat d’una història que ja començava a arrelar profundament al poble.
Conservem encara petites anotacions de comptabilitat que ens acosten al dia a dia d’aquells anys: breus apunts on es registraven les “racions” de menjar que l’establiment lliurava a persones necessitades, anomenades aleshores “pobres”. Tot fa pensar que aquests àpats es facilitaven amb el suport de l’Ajuntament, que posteriorment n’assumia el cost. Són detalls senzills, però plens d’humanitat, que revelen el compromís social de la casa i el seu paper dins la comunitat.
TERCERA GENERACIÓ:
Joan Sala Salart Consol Pou Ventura
1920 - 1998 1921 - 2009
En Joan Sala, juntament amb la seva esposa, la Consol Pou Ventura, obren una nova etapa en la trajectòria familiar, marcada per l’adaptació als nous temps. Amb mirada decidida, impulsen alguns canvis en el negoci, orientant-lo progressivament cap a la carnisseria i deixant en un segon pla la funció d’hostal que havia tingut fins aleshores.
La seva unió amb la Consol no només consolida el projecte, sinó que també dona continuïtat a la nissaga amb el naixement de les seves dues filles: l’Anna Maria, l’any 1950, i la Carme, el 1952. Amb elles, la història de Can Tonet suma una nova generació, preparada per mantenir viu l’esperit d’un establiment que ja forma part de la memòria col·lectiva de Fornells.
En Joan, amb la seva filla, l’Anna Maria, finalment podran comprar la finca on actualment es troba el negoci familiar.
QUARTA GENERACIÓ:
Anna Maria Sala Pou
1950
L’Anna Maria ha sabut reinventar-se sense perdre mai l’essència. Després de reformar dues vegades la botiga original, ha fet un pas que connecta profundament amb els inicis del negoci: recuperar l’esperit de sempre combinant els productes tradicionals de la carnisseria amb l’elaboració de menjars casolans.
Ara, però, amb una mirada posada en el present, ho fa en format per emportar, acostant encara més els seus sabors de tota la vida al dia a dia de la gent. És un retorn a les arrels ple d’emoció, autenticitat i passió per la feina ben feta.
L’Anna Maria, al costat del seu company de vida, en Jaume Tura Dalmau, va construir molt més que un negoci: una família. Junts van tenir tres fills: en Jaume; la Roser i en David, que han crescut entre els valors de l’esforç i l’estima per l’ofici.
Avui, és en David qui recull aquest llegat amb orgull i responsabilitat, mantenint viva la flama del negoci familiar i donant continuïtat a una història plena de dedicació i passió.
CINQUENA GENERACIÓ:
David Tura Sala
1977
L’última incorporació al negoci familiar ha estat la d’en David Tura i és amb la seva arribada que aquesta història pren un nou impuls. El fill de l’Anna Maria, representa la continuïtat viva d’un llegat construït amb esforç, constància i amor per l’ofici. Amb ell, i amb el suport de tota la família, s’obre una nova etapa plena d’energia, idees i respecte per tot allò que han heretat. En David no només continua el negoci: el fa créixer, el projecta cap al futur i manté ben viva la flama de Can Tonet.
Més d’un segle i mig d’història donen vida a Can Tonet, un projecte que ha sabut mantenir-se ferm, bategant amb la mateixa força i passió dels seus inicis. Aquest any 2026, celebra amb orgull el seu 150è aniversari, i esdevé molt més que un negoci: és el testimoni viu de generacions d’esforç, d’estima per l’ofici i d’un profund arrelament al poble.
Cent cinquanta anys després, la flama continua encesa, més viva que mai, mirant cap al futur sense oblidar mai d’on ve.
Per molts anys més!
QUAN LA PARRÒQUIA DE PALAU-SACOSTA ERA DEPENENT DE LA DE FORNELLS
Revista Forn d'Anells núm. 168 (2026)
No tothom sap que, durant gairebé cent anys, la parròquia de Palau-sacosta depenia de la de Fornells de la Selva. Efectivament, des de mitjans del segle XIX (hem pogut comprovar que ja ho era el 1847) fins al 20 de desembre de 1928, tots els actes sacramentals: batejos, comunions, casaments i confirmacions dels feligresos de Palau, s'havien de fer i documentar a Fornells malgrat el seu reconeixement com a municipi independent a partir d’inicis del segle XVIII.
Així, la parròquia de Palau-sacosta, tot i trobar-se documentada des del segle XIII, es va mantenir com a sufragània de la de Sant Feliu de Girona fins a la seva adscripció a Fornells.
Segons consta al llibre de baptismes parroquial, trobem a la família Rovira-Martí de Palau, que van dur a batejar a Fornells al seu nadó Joaquim, el vint-i-cinc d’agost del 1843. O la família Pérez-Pujades, que van fer el mateix amb la seva filla Concepció el sis de juliol de 1897.
-
Som de Palau —deien.
-
Aleshores sou de Fornells, als ulls de Déu -contestava el rector.
I així era. Parroquialment, Palau pertanyia a Fornells, encara que la terra fos una altra i el cor, també.
L'antiga església gòtica del 1495, finançada pel noble local, Joan de Sarriera, que havia estat edificada sobre l'espai ocupat per l'edifici anterior, va resultar molt malmesa durant la Guerra Civil, desapareixent l'altar i la capella restaurada, el 1918, per l'arquitecte gironí, Rafael Masó.
Finalment, l’església va haver de ser reedificada de nou en els anys 1942 i 1943 segons el projecte de l’arquitecte Isidre Bosch. Es tracta d’un edifici d’estil historicista, de tres naus capçades amb tres absis semicirculars, creuer i cimbori octogonal.
Cal esmentar que l'adscripció de Palau a la parròquia de Fornells no sempre va agradar als veïns del barri gironí. A les dificultats de trasllat de l'època (màxim quan tenien a la seva disposició un edifici molt adequat per a les funcions religioses), cal afegir la rebuda, no sempre del tot afectuosa, per part dels fornellencs. Sobretot, entre la joventut local, que veia en la processó de feligresos que assistien a batejos i casaments, un motiu per gaudir d’una estona de disbauxa, fent broma i molestant els nouvinguts.
S'han pogut recollir diverses queixes respecte de tot allò que us esmentem. Unes queixes que també van merèixer l'atenció de la premsa local gironina. Fins i tot, el 1847, atenent una reclamació dels feligresos de Palau, el governador Eclesiàstic de la diòcesi de Girona els va confirmar que, encara que depenien de la Parròquia de Fornells de la Selva, per als dies de festa, se'ls enviaria un sacerdot.
Com ja havien dit, finalment, el 1928 Palau es va deslliurar de la parròquia de Fornells convertint-se en vicariat independent de la del Mercadal de Girona (adjuntem article de premsa que en fa esment). Tanmateix, fins al 1948 no va ser parròquia de ple dret, dins del municipi de Palau-sacosta, un municipi que va desaparèixer el 1963 en ser annexionat a la ciutat de Girona.
Bibliografia:
https://avpalau-sacosta.cat/parroquia-palau-sacosta/
https://www.palausacosta.cat/la-parroquia-de-palau-sacosta/
https://www.girona.cat/sgdap/fitxes_productors/ajuntament_palau_sacosta.php
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=21018
https://www.pedresdegirona.com/historia_palau_sacosta.htm
https://www.diaridegirona.cat/opinio/2013/09/29/via-augusta-xemeneia-dels-quimics-49294943.html