GdR Grup de Recerca de Fornells de la Selva
40 anys TV3 - 40 anys TV FORNELLS
Revista Forn d'Anells núm. 159 (2024)
Fa poc més de quaranta anys, tres joves fornellencs (Benet Garriga, Rafa Fernández i Densi Alsina), feien sovint el cafè al bar de la Remei Pujol, esposa l'Àngel Quintana, aleshores, el Centre Social del poble. Un dia, el tema de la conversa que mantenien va ser al voltant del fet que ben aviat hi hauria una televisió nova a Catalunya (TV3). Pocs dies més tard en Benet va comentar que s’havia assabentat que a Cardedeu hi havia en funcionament una TV municipal. Immediatament, es van plantejar l’aventura de fer-ne una també a Fornells.
Evidentment, eren conscients que per poder fer un canal de TV calien molts diners i una certa professionalitat. Tanmateix, amb unes grans dosis d'il·lusió i ganes de tirar el projecte endavant van comprovar que sí que podien fer-ne una de més casolana, retransmetent imatges a partir d'un vídeo que farien funcionar al revés: a la sortida del vídeo hi connectarien una antena i a les entrades de so i vídeo, les càmeres. Un cop fet, ja podrien emetre una imatge i que aquesta sortís per antena. En Benet, que era l'alcalde, va dir: ENDAVAT!, i així va quedar evident que aquest projecte tenia el suport de l'ajuntament.
El projecte de TV Fornells respon al model de televisió local de principis dels anys vuitanta en un moment en què es treballava en la recuperació de les llibertats democràtiques i que venia vinculada a la idea de municipi, de participació ciutadana, de servei públic a la comunitat, de dinamitzar les activitats d’interès social, de democratització de la comunicació i exercici de la llibertat d’expressió. Tanmateix, a finals dels vuitanta i primers noranta, aquesta concepció canvia. La televisió local es va començar a entendre més com una qüestió professional que no com un fenomen sociocultural de base amateur.
Carta d'ajust de TV Fornells
Membres de TV Forrnells
abril 2024
La primera experiència de TVL (televisió local) a Catalunya que s’ha documentat va ser el 1976 a càrrec de Josep Vivé (2004), radioaficionat i comerciant d’electrodomèstics, a Tordera. Fins al 1978, va emetre cada any amb motiu de la Fira del Ram amb la idea de promocionar el negoci i exercir el seu hobby. El 1979, amb l’ajut d’un grup de joves, s’emeten en directe alguns d’actes cívics i culturals, que continuaran els anys següents. L’altra iniciativa es pot considerar una extensió de l’anterior: Vivé anima l’Associació de Radioaficionats de Calella a fer-la. L’agost de 1979 van emetre imatges en moviment entre els participants, però no es podien rebre amb l’antena i el receptor de televisió convencionals.
La pionera de la televisió local a Catalunya va ser Radiotelevisió Cardedeu. El juliol del 1980 va iniciar una primera emissió experimental i el 8 de juny de 1981 va començar les emissions regulars. El 21 de juny de 1981 havia de fer acte d’inauguració oficial amb el president del Parlament d’aleshores, Heribert Barrera, però el Govern Civil en va decretar abans el tancament. Finalment, el març del 1982 va poder començar les emissions periòdiques.
Abans de tot això, cal tenir en compte que es reprimia tota emissió que no provingués de RTVE. A partir de 1983, però, hi va haver un canvi i es va obrir un període de “tolerància condicional” on es toleraven les emissores que fossin amb cobertura municipal, que no es donessin a conèixer fora del seu àmbit, que no provoquessin interferències en les televisions estatals i autonòmiques i que no tinguessin afany de lucre. A partir de llavors, la televisió local s’estén arreu del territori català amb la posada en marxa, els següents quatre anys, de prop de 30 televisions que emetien de forma periòdica.
El 27 d’octubre de 1984 se celebra a Cardedeu la 1a Assemblea de Televisions Locals de Catalunya. Hi van assistir representants de 32 localitats i es va acordar que les TV Locals havien de funcionar, bé com a entitat municipal amb participació del poble, bé com a televisió comunitària gestionada per una entitat ciutadana.
El 1985, la 2a Assemblea se celebra a Sabadell i aquell mateix any, el 14 de juliol, es constitueix la Federació Pro Legalització de les Televisions Locals a Catalunya (FPLTVLC). Hi assisteixen representants de 15 projectes. Els socis fundadors van ser els sis col·lectius que estaven formalment constituïts: Cardedeu, Clot, Pineda, Sabadell, Vilassar de Mar i Mataró, totes associacions culturals. A partir de la constitució de la Federació, els tancaments governatius d’emissores de televisió local ja van ser més ocasionals atès que l’ens es va constituir com a interlocutor vàlid i reconegut davant les autoritats competents.
L’any 2000 – Neix l’associació de Televisions Locals de Catalunya (TLC) a partir de la auto dissolució de la Federació.
El reconeixement legal de les televisions locals de Catalunya es va aconseguir el 2006. La regulació va arribar finalment amb la introducció de la televisió digital terrestre.
Malauradament, TV Fornells ja no ho va viure. Havia desaparegut anys abans.
En els diferents estudis sobre la història de les televisions locals de Catalunya, TV Fornells és troba inclosa en el grup de les cinc primeres TVL municipals que comencen per iniciativa de col·lectius o particulars i que posteriorment l’Ajuntament assumeix el projecte i se’n fa càrrec. Aquestes cinc televisions són: TV Vallirana, RTV Llinars, TV Calella, TV Arenys i TV Fornells.
TV Fornells va iniciar les seves emissions (de forma esporàdica i en període de prova) l’octubre de 1983. El poble tenia 958 hab. La primera retransmissió fou la d’un partit del Barça. A partir de la notícia de la inauguració de la nova pista poliesportiva municipal es va posar en marxa les retransmissions periòdiques de l’emissora que tenien un caràcter quinzenal.
De bon començament, es va instal·lar una antena dalt del campanar de l'església. Aquesta enviava el senyal a la que estava situada en el cementiri i des d'aquí s'emetia a tot el municipi. Era evident que aquesta antena no era prou potent, i al cap d'un temps, per tal de millorar-la, se'n va col·locar un altre damunt d'una torre al dipòsit de l'aigua de la urbanització Fornells Park. L'antena del cementiri va quedar obsoleta.
La improvisació era a l'ordre del dia, i des d'aquesta torre es va portar un fil d'antena fins al cementiri, on hi havia l'antena emissora i així poder enviar el senyal amb les imatges cap al poble. Aquest senyal, un cop enviat des del cementiri, en Rafa i en Densi agafaven "la unitat mòbil", i que aleshores era un cotxe particular, i recorrien el terme municipal comprovant fins on es rebia el senyal emissor. Els aparells de Fornells recollien les imatges pel canal 47 del UHF i les gravacions dels programes es feien pels sistemes Beta i VHS.
La primera emissió oficial de la TV Fornells va ser la de la Missa del Gall de 1983. Per tant, podem datar l’inici d’una programació regular a partir del gener de 1984. Enguany, doncs, celebrem el 40 aniversari d’aquests fets. En Lluís Barneda (DEP), un dels principals promotors i treballador incasable del projecte, va publicar el mateix any a la revista del poble, Forn d’Anells, un detallat article explicant el procés de la creació del canal de TV, repassant la seva programació i animant a tot el poble a sintonitzar-lo.
L’ajuntament va fomentar l’aparició del canal. El regidor de cultura del moment, Josep Bataller, va iniciar-ne les gestions i l’alcalde, en Benet Garriga, en va garantir el finançament municipal. L’acta del ple municipal del 25/4/1985 registra l’aprovació dels estatuts del Patronat local de la TV Fornells. El local destinat a la TV seria, inicialment, l’habitació de dalt de l’edifici de l’ajuntament (avui local d’entitats). Poc mesos més tard, la revista del poble, Forn d’anells, va publicar un projecte de remodelació de l’antiga casa del mestre per ubicar-hi les instal·lacions, un projecte que, finalment, no es va dur a terme.
El 24 de gener 1987 es va celebrar a Fornells la VI Assemblea de Televisions Locals de Catalunya. La va organitzar la TV Fornells que va encarregar l’esdeveniment al Fornells Park. Entre altres resolucions es va aprovar la descentralització de la Federació amb la creació de 5 noves divisions territorials a banda de la de Barcelona: Maresme, Ponent-Lleida, Tarragona, Girona i Catalunya Central. Hi van assistir representants de 40 televisions locals catalanes i les de Còrdova, Jerez de la Frontera, Jaén i Ondarroa (País Basc).
La darrera emissió regular es fa el gener de 1988 amb l’emissió del Carnestoltes des de can Gri. En total se’n van emetre cinquanta. El cansament dels fundadors és una de les principals raons de la seva finalització.
El 2012, des de l’ajuntament es va promoure un nou canal de televisió en línia a Fornells. A YouTube encara es poden trobar 121 vídeos penjats i una xifra de 51 subscriptors del mateix.
Col·laboradors del projecte:
Per l’ajuntament:
Benet Garriga (DEP) Alcalde i l’equivalent a Realitzador /
Productor
Josep Bataller Regidor de cultura i assessor lingüístic
Grup de particulars:
Lluís Barneda (DEP) L’equivalent a Realitzador / Productor
David Quintana Tècnic de les instal·lacions
Rafa Fernández Tècnic i Càmera
Densi Alsina Tècnic
Josep Font Tècnic i realitzador
Lluïsa Mercadal Logística
Susanna Quintana Presentadora i l’equivalent a
Realitzador / Productor
Lídia Artero Presentadora notícies
Gemma Barneda Presentadora notícies
Victòria Triola Presentadora concurs
Pere Masó (DEP) Presentador notícies.
Pel que fa a mitjans, el projecte responia al model d’aquell moment: voluntaristes, poc dotats tecnològicament i que superaven la manca de recursos amb treball desinteressat i molta vocació. Això sí, molt disciplinats. Fins i tot abocant-hi hores de la feina particular de cadascun.
Les emissions es feien els dijous, a partir de les 20 h i solien allargar-se fins a les 22h. La programació habitual incloïa notícies locals, concursos, entrevistes puntuals ... Una programació que decidien entre tots, coordinats per en Lluís Barneda i en Rafa Fernández. Un cop aquesta es concretava, tothom ajudava a dur-la a terme: la Lluïsa amb les manualitats que incloïen l’edició en paper de les cartes d’ajust; en Rafa amb l’ordinador fent els programes dels concursos; en Densi donant un cop de mà ajustant les connexions d’aquells que no rebien senyal i a la recerca constant del millor material; en Josep i la Lluïsa preparant les respostes del concurs; la Susanna, la Gemma, la Victòria, la Lídia i en Pere fent de presentadors etc...
Cada vegada que es feia un programa, en Densi havia d’engegar l’emissora i el repetidor. Pel fet de treballar amb materials domèstics (no professionals), es corria el perill que qualsevol aparell es desajustés en qualsevol moment. Per aquest motiu, unes hores abans de l’emissió, en Rafa i en Densi anaven al local que hi havia dalt de l’Ajuntament antic (avui local d’entitats) a una sala que, un temps després, seria el dispensari mèdic del poble. Ho preparaven tot, engegaven els aparells i emetien una carta d’ajust perquè la gent del poble pogués sintonitzar els televisors. La resta dels companys començaven preparar el programa: els càmeres, els controladors de la imatge i del so, el telèfon pels participants dels concursos i, segons en Densi, pregar perquè tot sortís bé i no hi hagués cap avaria de darrera hora. El servei que oferia aquesta gent, era impecable. Fins i tot, en molts de casos, en Densi es desplaçava a les cases amb la seva Renault 4L o amb la furgoneta d’en Benet per ajudar-los a sintonitzar el senyal correctament.
De la programació es recorden algunes entrevistes especialment destacades: en Pere Noguer, del mas Deulonder, al camp de pomeres; el Doctor Sambola; el compositor d’havaneres Ortega Monasterio, o el Doctor Vallverdú, responent preguntes de la mainada.
També es van filmar algunes excursions com la de Beuda fins a Olot on es va fer la visita a una empresa de campanes, o una a Santa Pau filmada per en Rafa.
Un dels programes que tenien més èxit eren els concursos: el del penjat, el d’ensorrar vaixells i el de preguntes de temes culturals adreçat a la mainada. El premi principal dels concursants guanyadors consistia en una excussió a l’Illa Fantasia (Vilassar), juntament amb els seus pares.
Anècdotes:
Com hem explicat anteriorment, el primer dia d’emissió, i pel fet que l’antena estava al cementiri, era imprescindible que algú s’hi quedés per comprovar que tot funcionés correctament. La resta del grup, emocionats en veure el partit del Barça al bar de la Remei, no es varen adonar, fins que aquest va finalitzar, que en David no hi era i que encara estava de guàrdia, tot sol, al cementiri.
En la freqüència que s’emetia la TV de Fornells, coincidia amb la TV francesa, i per tant es podia veure. De fet, la potència de transmissió era tan alta que arribava a veure’s fins a Llagostera.
La Susanna Quintana recorda encara la por que va passar el dia que la van fer pujar per una escala força inestable fins al campanar de l’església per tal de presentar un programa que explicava els límits de Fornells. També un reportatge fet al campament militar de Sant Climent que, per algun motiu oblidat, es va fer en castellà. La Susanna ho veu avui i encara no s’ho creu!.
Un cop, en Josep Bataller va escriure, com feia habitualment, la resposta a una pregunta del concurs. I ho va fer escrivint “presseguer”. El que passa és que la “g” li va sortir sense cua, i es llegia “presseker”. Era tanta la confiança que en Lluís Barneda tenia amb les respostes d’en Josep, que no va acceptar la resposta, “presseguer”, que el participant havia donat i insistia que era la correcte. Per en Lluís, la bona era la que en Josep havia deixat escrita: “presseker”. I no hi va haver manera que acceptés com a bona la resposta del concursant. A la següent emissió, van haver de demanar disculpes i corregir-ho.
Els jocs que s’emetien per antena, l’ ”Enfonsar naus” i “el Penjat”, els feia en Rafa, amb el seu ordinador Unitron (sistema equivalent a l’actual Apple). L’objectiu era fer el programa passés el que passés. Tant era així, que per vestir el fons del locutori des d’on ens transmetien els programes, es van habilitar unes cortines de la casa particular d’en Rafa.
Abans que es produís la primera emissió de TV Fornells, el president de la Generalitat de Catalunya, el Molt Hble. Jordi Pujol, va donar una conferència a l’Hotel Fornells Park. Seguidament va visitar el nostre poble. La càmera de la TV local el va filmar i la Susanna va tenir l’oportunitat de poder-li fer una petita entrevista (encara recorda el vestit que duia aquell dia). L’equip de TV Fornells, va dur la cinta gravada a l’aparell emissor que tenien al cementiri i, des d’allà, la visita es va poder emetre.
L’anècdota va ser que quan el president va entrar al Centre Social, ja es va poder veure per la televisió del bar del Centre, cosa que el va impactar molt. L’alcalde, en Benet Garriga, a requeriment del President, li va haver d’admetre que el poble de Fornells tenia un projecte de televisió que encara no comptava amb cap tipus de regulació administrativa.
Nota: Voldríem agrair la col·laboració que hem rebut per part de la colla que, ara fa quaranta anys, es va fer càrrec del projecte. Els seus records i les anècdotes que ens han fet arribat han estat un material de treball impagable alhora de dur a terme aquest article. Moltes i moltes gràcies a tots.
Plató TV Fornells
Benet Garriga
Plató TV Fornells - càmeres
Susanna Quintana
Lluís Barneda
22-11-1984
Susanna Quintana
10/08/1984
Entrevista Jaume Camprodon
02/05/1985
Victòria Triola
Concurs 07/04/1987
Benet Garriga
14/11/1985
Susanna i Victòria
26/05/1987
Dos presentadors
03/10/1985
Concurs Gemma Barneda
08/07/1986
Tres presentadors
17/10/1985
Concurs Gemma Barneda
08/07/1986
Pere Masó
29/04/1986
Rafa Fernández
Densi Alsina
Rafa Fernández
President Jordi Pujol
Bibliografia:
GRÀCIA, Mireia (2014) Les televisions locals a la corda fluixa. Anàlisi dels continguts de les graelles de les televisions de proximitat de l'Empordà [Treball fi de grau]. Universitat Autònoma de Barcelona.
GUIMERÀ, Josep Àngel (2006) La televisió local a Catalunya: gestació, naixement i transformacions (1976-2005) [Tesi doctoral]. Universitat Autònoma de Barcelona.
http://hdl.handle.net/10803/4192
GUIMERÀ, Josep Àngel (2006) La televisión local en Cataluña: un modelo en profunda transformación. Quaderns del CAC (26), 143-152.
https://www.cac.cat/es/documentacio/pluralismo-informativo-la-television
PRADO, Emili i MORAGUES, Miquel de (2002) Les televisions locals a Catalunya. De les experiències comunitàries a les estratègies de proximitat. Universitat Autònoma de Barcelona.
https://ddd.uab.cat/record/106599
RADIO TELEVISIÓ CARDEDEU (24 de febrer de 2009). 02 1984, primera trobada de TV Locals a Cardedeu.
UN ASSALT AL TREN EXPRÉS DE FORNELLS.
Revista Forn d'Anells núm. 161 (2024)
Va ser a les 6 h del matí d'un 5 de gener de 1960.
El maquinista i el fogoner del tren exprés 1104, aturat a Fornells de la Selva, es van veure encanonats per un home greument ferit, que havia caminat sota la pluja més de 25 km per fugir del cercle policial que la Guàrdia Civil havia establert a la comarca després del tiroteig a la masia del Mas Clara on va resultar mort el cap de la partida militar, el tinent Francisco Fuentes de la Fuente i quatre dels cinc guerrillers que componien l'escamot.
L'home que va pujar des de l'andana al tren exprés 1104 era en Quico Sabaté, el lluitador antifranquista més buscat pel règim, l'últim dels maquis en actiu als inicis dels anys 60, i que mirava d’escapolir-se del que el futur més proper li reservava: una mort salvatge a Sant Celoni, després de rebre trenta impactes de bala a boca de canó, tot just dues hores més tard de l’assalt als ferroviaris de Fornells.
Francisco Sabaté Llopart, en Quico Sabaté, va néixer a Barcelona el 1915. De molt jove va destacar pel seu esperit lliure, afí amb el pensament anarquista. Abans dels 17 anys va fundar el grup d'acció “Els Novells” inscrit a la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i començà una sèrie de robatoris (“expropiacions”) per finançar ajudes a presoners polítics i les seves famílies.
Durant la Guerra Civil va lluitar al front d'Aragó amb la “Columna dels Aguilouchos” i va tenir problemes amb els comunistes que l'acusaven de la mort d'un dels seus comissaris. Va acabar a guerra a la 26a Divisió de “La Columna de Durruti”.
Acabada la contesa, es va instal·lar a França des d'on es va incorporar a grups guerrillers contra el règim franquista. Des de 1949 va col·laborar en accions conjuntes amb diversos escamots efectuades des de territori espanyol. L'impacte social d'aquestes accions (malgrat la censura imperant) i la seva operativitat, el van catalogar com "l'enemic públic número u del règim".
Tot i les desavinences aparegudes a finals dels anys cinquanta amb altres grups anarquistes de l'exili, va gaudir sempre d'un grup fidel de militants que el van seguir en la seva activitat guerrillera.
El 1959 rep la carta d'un company, pres a Barcelona, i condemnat a 30 anys de presó. Ràpidament, organitza un grup per alliberar-lo. El formen cinc homes, el mateix Sabaté i quatre guerrillers més, lleials, però inexperts. Un d'ells, el més jove, de poc més de vint anys, intentarà fer-li veure les dificultats de l'empresa. Sabaté, que acumula més de quaranta-cinc anys d'experiència en lluita armada, no el va voler escoltar.
L’Espanya de finals de la dècada dels 50 ja no era la de després de la Guerra Civil. Els pagesos de l'element rural, que tant els havien ajudat i protegit abans, havien quedat sotmesos a la pressió de les forces de repressió i temien les conseqüències que podien resultar de la seva col·laboració amb els guerrillers.
Malgrat tot, un cop situats en territori espanyol, el grup va aconseguir eludir diversos controls fins a arribar a la masia de Can Clara, propera a Banyoles, a 50 quilòmetres de la frontera. Allí van ser envoltats per una partida de la Guàrdia Civil.
De matinada, es va produir un tiroteig que va provocar la mort del tinent que comandava els soldats i dels quatre guerrillers que acompanyaven a en Quico Sabaté. Aquest, aconsegueix fugir, ferit en un gluti, el coll i una cama, sent aquesta, la ferida de més gravetat. Després d'una cursa desesperada de més de 25 km, mort de fred, xop per la pluja i afeblit pel dolor, aconsegueix arribar a l'estació de Fornells de la Selva.
Allí l'esperava el tren exprés 1104 i la seva mort, tot just, dues hores més tard.