Mas la Seva, abans Borda Comtesa

MAS LA SEVA, abans "BORDA COMTESA".

Revista Forn d'Anells núm. 129 (2016)

El mas La Seva està situat en una explanada al nord-oest del nostre terme municipal, donant-li nom al sector “el Pla de la Seva” i que comprèn tot el veïnat que hi ha a la N-II (aleshores era el camí reial) i que va de l’Altamira fins a Ferros Puig i des de el mas Amich fins a la Torre de Rodés.

El nom, al igual que el poble de Seva, proper a Vic, possiblement deriva de l’arrel indoeuropea seu/sou/sau, que indica “cosa humida o que suqueja”. Abans de l’any 1621 era coneguda pel nom de Borda Comtessa.

Any 2006

Situem-nos en una època (1427-1428) en la qual la nostra província, i entre ella el nostre municipi, va patir un seguit de terratrèmols que varen arrasar poblacions enteres com Olot, Puigcerdà i Amer, entre altres. Un any més tard, al país veí francès, el 18 de maig de 1429, les tropes del delfí de França, capitanejades per Joana D’Arc, aconsegueixen la retirada del anglesos del setge d’Orleans. Mentrestant, a Fornells, el propietari del Castell n’era en Guillem de Vinyoles, 1435.

L’any 1437, en Francesc Sívils de l'Avellaneda (avui Torre de Bach), capbrevà a la Batllia General de Catalunya la Borda Comtessa, de 25 jornals, avui coneguda amb el nom de mas La Seva.

Un jornal era una mesura superficial agrària que tenia com a referència la feina que podia fer un home, un parell de bous o un parell de mules durant un dia o una jornada.
Una borda era una parcel.la de terra separada d’un mas que constituïa una explotació agrícola independent amb construccions o no. La denominació fou viva del segle XII al XV.

A l’any 1438, la capella del Castell de Fornells va ser enrunada per un altre terratrèmol. ADG, llibre Q-3 (1411-1442) full 164.

El 1489, tres anys abans del descobriment d’Amèrica per Cristòfol Colom, el mas Cívils (avui Torre de Rodés) va ser comprat per Pere Frou, mercader de Girona, en una subhasta de la Reial Audiència en un plet que es mantenia amb Cívils i amb Climent Rodés, propietari del mas la Torre de Rodés. En Pere Frou hi afegí aquest mateix any una terra de 25 vessanes que afrontava amb el camí reial i que fou comprada a Baldiri Grau, pagès de Fornells. El camí Reial també era conegut per camí Ral, i a partir del 1853 com a carretera de Barcelona. Estem parlant del mas La Seva, aleshores conegut per la Borda Comtessa, i que va passar a ser propietat d’en Climent Rodés quan es va casar amb la Joana, filla de Pere Frou al 1512.

Al 1515 n’era propietari en Francesc Rodés, que estava casat amb Marianna Rodés i de Caldes. Fills: en Francesc, que segueix al mas i l’Anna que es va fer monja Jerònima.

El dia 23 de gener del 1516 mor Ferran II d’Aragó, espòs d’Isabel I de Castella i conegut pels reis Catòlics.

En Francesc Rodés (fill), esdevingut germà de la Companya de Jesús i essent el darrer descendent de la nissaga, llegà el seu patrimoni a la “Companya” el 1621, passant el mas, ja conegut per La Seva a ser propietat dels Jesuïtes de Girona.

L’any 1768 els jesuïtes foren expulsats del país i la Corona va incautar les seves propietats. A Fornells va ser incautat el mas Torre de Rodés, propietat dels jesuïtes. Les seves escriptures es passaren davant del notari Dr. Camps de Girona.

L’any 1770, el propietari del mas La Seva n’era en Narcís Massot, (també propietari del mas Massot). En Narcís es va casar al 1773 amb la Maria Deulonder i l’any 1770, per un censal de 2.600 lliures va hipotecar l’Hostal de La Seva.

Censal: era un dels mecanismes de crèdit més estès des de l’edat mitjana fins al segle XVIII.

L’activitat de l’hostal de La Seva fou importat al segle XVIII i a la primera meitat del XIX, ja que fou parada de postes, l’única existent entre la ciutat de Girona i Mallorquines, tal i com reflecteixen sengles mapes de 1755 i 1809. (Cartografia de Catalunya, mapa 33).

Un hostal, posada o fonda són diferents noms en català dels establiments on els viatgers poden adquirir menjar, beguda i allotjament. A Europa se'n troben de quan els romans van començar a construir el seu sistema de calçades romanes fa dos mil·lennis amb les tavernae o les mansio. Per això, algunes posades d'Europa tenen diversos segles d'antiguitat.
Una posta era un establiment on es realitzaven la presa i canvi de cavalleries i assignació de postillons per als correus, viatgers o bestiar. Les cases de postes es disposaven en les principals poblacions al llarg de les línies de correus i en les vies principals per proveir el subministrament de cavalls necessari per realitzar els viatges. Moltes servien també d'aturada de diligències per a viatgers. Sobre la porta de les cases s'hi posava un escut amb les armes reials i un rètol amb grans lletres modelades amb la inscripció “parada de postes”.

Any 2004

Com em dit abans, l’hostal de La Seva estava situat al costat esquerra del camí Reial direcció a Barcelona, i a pocs metres abans d’arribar a l’hostal hi havia situada la pedra de la mitja Llegua, quedant fora del pagament d’impostos a la ciutat de Girona.

La mitja llegua és privilegi del 13 de febrer de l’any 1445 fixat per la Reina Maria de Castella, esposa d’Alfons V a la ciutat de Girona, que prohibia la venda de determinats productes com el vi, la llet o la carn a menys de mitja llegua de les muralles de la ciutat. D’aquesta manera impedien que comerciants d’altres pobles venguessin prop de la ciutat sense pagar els impostos que pagaven els comerciants de la ciutat.

Els termes dels terrenys posats el 1770 assenyalen que La Seva pertanyé al mas Massot. Encara els Massot la declararen en l’amillarament de 1854.

En Joaquim i la Carme Massot van vendre al 1860 el mas La Seva a Joan Duran i Anna Riera, veïns de Girona, deixant el mas per herència al seu fill, en Joaquim Duran i Riera el 1881.

El 1885, any de la mort d’Alfons XII, l’Antoni Grau Junqués, mestre de Quart, va comprar el mas i el va deixar per herència a la seva filla Salvadora Grau i Delriu, casada amb Josep Pagans.

Des de l’any 1932 al 1945, al mas La Seva se li varen segregar 90 vessanes.

Amb el temps el mas es dividí en dues estades, una que donava a la carretera de Barcelona i que encara conserva un portal adovellat i alguna finestra amb brancals i l’altre estada que estava encarada a la part de llevant i que a la porta hi ha una llinda de pedra amb la següent inscripció “ANTONIUS GRAU ME EMIT ET COMPONEBIT MDCCCLXXXV”, i que espot traduir “ANTONI GRAU M’HA COMPRAT I M’ADOBARÀ ANY 1885”. Aquesta estada també conserva la porta i les finestres fetes amb pedra de Girona.

La “Pedra de Girona” és una roca calcària que presenta molts fòssils. aquesta pedra és un tipus de roca sedimentària calcària que s'ha explotat des de l'antiguitat a la rodalia de Girona L'origen d'aquesta pedra és el dipòsit de carbonats i restes d'organismes formats en un mar tropical poc profund que fa 50 milions d'anys existia a aquesta zona geogràfica. És una roca blanca tirant a gris i blau que té un alt contingut de fòssils, entre els quals destaquen els nummulits. És la mateixa pedra que hi ha a la façana de la catedral de Girona.

En Joan Masó i Vilà (1889-1957), casat amb la Núria Coll i Coll (1888-1968), va comprar al 1944 el mas La Seva a la Salvadora Grau i Delriu.

A la seva mort es dividí la casa i les propietats entre els seus fills: en Pere i en Francesc. Actualment encara pertany a la família.

El 1437, és l’any en que es troba el primer document que fa referència a l’antiga Borda Comtessa, coneguda a partir del 1621 amb el nom de La Seva.

La fitxa completa del mas La Seva va ser publicada al llibre “Masos de Fornells” escrit pel Dr. Josep Mª Marquès, i en el que el Grup de Recerca també hi vàrem col·laborar. Cal recordar que el llibre va ser editat per l’Ajuntament l’any 1999.

Mapa de la Seva, any 1709

Mapa de postes, any 1755

Any 1808