GdR Grup de Recerca de Fornells de la Selva
A Mn. JOSEP MARIA MARQUÈS.
Revista Forn d'Anells núm. 96 (2008)
La recent defunció del Dr. Mn. Josep Maria Marqués, ha propiciat un munt d’articles als diaris, entrevistes a persones que l’han conegut, comentaris publicats de tota mena i fins i tot una convocatòria del Patronat Francesc Eiximenis, depenent de la Diputació de Girona, per tal d’incentivar estudis de particulars i professionals centrats en les línies d’investigació que ell dominava.
Nosaltres, el Grup de Recerca de Fornells, no voldríem anar tant lluny.
El nostre record d’ell ens és tant proper que, sense desmerèixer la seva erudició i capacitat com a historiador, ens venç la imatge d’ell com a persona. Com algú molt proper i familiar, que sempre sabíem que el teníem al cantó quan ho necessitàvem i que mai no deixava d’oferir-nos esquitxos de la seva saviesa. I aquesta ho era tant, que fins i tot ens feia vergonya de preguntar coses que, per a ell, sempre eren de primer de pàrvuls, tot i que mai no ens ho va donar a entendre d’una manera tant explícita.
El recordarem a la Rectoria de Fornells, amb el seu portàtil i rodejats de llibres meravellosos de segles pretèrits i excitants. Al cantó de la nostra sorpresa sempre hi posava un semblant irònic i mai no els hi donava més importància que la que podia sorgir del seu estudi. El llatí, comentava, “s’aprèn practicant. Au comença!” i et llençava un manuscrit en pergamí “palimseste”, que n’amagava d’altres al seu darrera i que ja ens hagués agradat de poder llegeix en mig d’una cal·ligrafia de totes incomprensible per les nostres minses capacitats.
El recordarem quan li vam comentar que, finalment havíem trobat les fotografies de l’Altar Major que es va cremar a la desfeta del 36. Amb quin orgull li vam presentar l’exposició de la reforma de l’església que les incloïa, i com vam poder visualitzar el seu gest de reconeixement contingut quan va poder comprovar que el record que ell havia recollit de la gent del poble, coincidia amb el de les fotografies rescatades.
Per la seva capacitat de il·lusionar-nos en la recerca, per la seva erudició desbordant, el seu caràcter indòmit i ferotgement humà, el recordarem com a mestre i com amic.
Per sempre i per tot, gràcies Mn. Marqués.
Abertis - Personatges il·lustres del Gironès i la Selva (2012)
JOSEP MARIA MARQUÈS PLANAGUMÀ.
El petit de Can Comas va néixer a Cruïlles, al Baix Empordà, el 8 d’octubre de 1939. Aviat ell i la seva família es varen traslladar a Vilobí d’Onyar buscant una vida millor en temps de postguerra. Amb onze anys va entrar al seminari de Girona on va començar els seus estudis de teologia i història, matèries que ja mai va abandonar i que va seguir estudiant i investigant al llarg de la seva vida.
El 1964 es va llicenciar en Teologia a Roma (Pontificia Universitat Gregoriana), al 1978 esdevé Doctor en Història de l’Església i al 1981 es llicencia en Història per la UAB. Cal remarcar la seva tasca com a docent al llarg de la seva etapa formativa i al llarg de la seva vida al Seminari Interdiocesà, a la Facultat teologia de Catalunya, a l’Institut de Teologia de Girona i a la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat de Girona.
Arxiver diocesà des de 1980 es va dedicar a la investigació historiogràfica de l’Església i del patrimoni Gironí que la forma. Va ser cap del servei de patrimoni històric i documental del bisbat de Girona, al qual va dedicar esforços per convertir-lo en un punt de referència per a altres arxius diocesans, per la producció escrita de la història del bisbat de Girona, el CD-ROM i la pàgina web de l’arxiu diocesà, la Biblioteca del Seminari Diocesà i el catàleg d’impresos de la Biblioteca del Seminari.
Reconeguda la seva tasca va ser membre de l’Institut d’Estudis Gironins, de la Societat d’Estudis Litúrgics i al 2001 de la Real Acadèmia de la Historia i premi a l’Actuació cívica de Fundació Jaume I.
Reconeguda la seva tasca va ser membre de l’Institut d’Estudis Gironins, de la Societat d’Estudis Litúrgics i al 2001 de la Real Acadèmia de la Historia i premi a l’Actuació cívica de Fundació Jaume I.
Va tenir una dilatada carrera com a historiador i difusor del patrimoni gironí, així ho reflecteixen les nombroses publicacions que va realitzar, articles, col·laboracions, llibres, capítols en obres col·lectives i aportacions com la feta al Diccionari d’Història Eclesiàstica de Catalunya. En destaquen la col·lecció de llibres Sant Feliu dedicada a la història de les parròquies del bisbat de Girona, entre els que trobem “Fornells: L’església i l’Església”, 1996, dedicat a Fornells de la Selva i “Masos de Fornells”, 1999 amb la col·laboració del Grup de Recerca de Fornells.
Mossèn de Fornells de la Selva des de 1988 fins el 2001, el recordarem per la seva profunda implicació amb el poble. Com defineix molt bé una expressió seva “va fer poble”, va fundar la Biblioteca Parroquial “Sol Ixent”, la Nit del Jove Intèrpret, el Cor Parroquial, les exposicions d’art i va potenciar les sortides parroquials, excursions a la natura on pares i fills compartien amb els veïns diumenges de caminades a diverses parròquies gironines, ell en deia “Fer país”. No s’ha d’oblidar la seva dedicació a la mainada del poble a través dels cassals, colònies, rutes i acampades. Un mossèn preocupat pel benestar dels que l’envoltaven, podríem dir que abans que mossèn era veí del poble.
Teòleg, arxiver, historiador, docent i incansable conseller que va dedicar la seva vida a l’estudi i a cuidar de les persones, ens va deixar el 8 de novembre del 2007.
